Todo lo que soy

L’autora, Anna Funder és una escriptora australiana que va estudiar a la universitat de Melbourne a on va aconseguir una beca per fer estudis sobre el període d’entreguerres a Berlín. Professionalment es dedica a l’advocacia, especialitzada en dret internacional i ha treballat en la defensa del drets humans. Fruit del seu treball d’investigació va publicar el llibre de no ficció: “Stasiland. Historias tras el muro de Berlín” en que narra els operatius de la policia de l’antiga RDA i el seu comportament en els darrers mesos de la seva existència abans de la caiguda del mur de Berlín. El llibre va obtenir una excel·lent crítica i ha obtingut per ell  premis com els Samuel Johnson, un dels premis més importants per literatura de no ficció i també ha obtingut el premi literari Miles Franklin.

Viu actualment a EEUU i col·labora habitualment en revistes prestigiosos publicant assaigs i també dóna conferències a l’entorn dels seus assaigs.

Todo lo que soy és la primera novel·la que escriu l’autora, la novel·la és però, ja, una obra d’una autora que ha tingut experiència literària i bona coneixedora de la història de l’Alemanya dels moments previs a l’arribada del Hitler al poder, aquest coneixement li donen facilitat a l’hora de novel·lar  moments d‘una dificultat humana gran, sobretot quan es comença a percebre, per pocs certament, inicialment, la perversió dels sistemes, la maldat de les polítiques nazis i el principi del que després serà una de les majors barbaritats de la història com va ser l’holocaust. 

La narració és la història d’un seguit de persones, com hem dit poques certament, que amb heroisme i amb un gran coratge lluiten per salvar la vida dels demès sense, en moltes ocasions, preservar la seva pròpia vida. La lluita contra el nazisme des dels seus principis, la novel·la ens narra amb imaginació desbordada com eren aquestes persones, com pensaven com actuaven políticament, com desenvolupaven la seva estratègia, en definitiva la novel·la tracta de la voluntat de fer front a un cataclisme que es veia venir, però que ningú volia veure.

Mirar cap a una altra banda, no voler escoltar les veus crítiques i les veus que difonien els missatges de que calia resistir davant el nazisme i aturar la deriva antisemita que ja s’intuïa en les lleis que el govern de Hitler anava dictant.

La Ruth una de les protagonistes rememora des dels seus més de vuitanta anys el seu passat i més encara quan rep un original del dramaturg Ernst Toller en el que explica la seva memòria quan ja ha sortit d’Alemanya, rememora la seva participació en la primera guerra mundial, el seu activisme en el socialisme pacifista revolucionari i la seva lluita contra el naixement del nazisme. La narració esdevé el contrapunt de versions la de Toller i la de Ruth de els situacions que van anar vivint i van anar patint.

Doble visió i l’eix sobre la que bascula aquesta mena de doble narració és la Dora Fabian, una combativa dona que va encapçalar en part el moviment clandestí de lluita contra el nazisme des d’ Anglaterra, des d’un exili de lluita i denuncia, de batallar per les llibertat, la independència i les activitats feministes. Dora, era cosina de Ruth i amant de Toller i per tant jugar un paper cabdal en la relació entre ells i també en la narració.

La novel·la planteja la situació dels resistents, la seva perplexitat davant la poca reacció davant les desastres que anaven succeint-se a Alemanya, però també ens explica les situacions més crítiques que van viure, la por com element de reaccions inesperades i també de la traïció d’alguns companys per poder mantenir la vida. Com de difícil és assumir les realitats, que moltes vegades són tant impactants que ni les vols veure. Les actituds del poder, la impunitat, la permanent injustícia, la persecució ideològica i ètnica i em mig d’aquesta situació encara és més honorable que hi hagués persones que no ho acceptessin i es rebel·lessin contra aquesta situació. Situació que anys més tard faria avergonyir a molta més gent de la que s’hi van oposar inicialment.

La Ruth en la seva senectut i la única que ha sobreviscut en el temps recorda amb el dolor, no descarregat en alguns moments, una certa crítica passada pel tamís de la ironia, anàlisi de la pèrdua però amb la necessària distància per relativitzar algunes de les situacions i de fer presents les lluites d’aquell grup de joves per mostrar al món que les reals voluntats de Hitler era instaurar un règim totalitari i estendre el terror com va ser a la resta del món. El llibre és doncs un reconeixement a aquells i aquelles que, malgrat ser poc i amb molta inferioritat, van lluitar contra el règim de Hitler. Alguns van marxar abans del començament de la guerra i altres van combatre des de la mateixa Alemanya i va ser perseguits, atemorits i represaliats sense cap mena pietat.

La novel·la es fonamenta en la història de Ruth Blatt i del seus companys lluitadors. L’autora hi afegeix elements de ficció per donar-li uns sentit narratiu nou.

Llibre valent i que afronta la història d’aquells que a risc de la seva vida van denunciar i avisar de que s’esfondrava aquella Europa de la llibertat i la majoria d’alemanys i europeus miraven cap a una a altra banda fins que la realitat els va treure de la distracció, i ho va fer de manera brutal.

Todo lo que soy
Anna Funder
Lumen, narrativa
Barcelona
Setembre 2012