La caja negra

Connelly va començar la seva trajectòria d’escriptor com a periodista especialitzat en successos i va arribar a finalista del Pulitzer junt amb altres companys, aquets fet el va consolidar com un dels actius més importants en el periodisme d’investigació. La seva experiència periodista va ser traslladada a la novel·la  a on sobresurt també ara com un dels escriptors dels EEUU més reconeguts i considerats des de l’òptica de la novel·la negra.

Inspirant-se en fets reals va publicar la novel·la El eco negro, que va ser guardonada amb el premi Edgar com a primera millor novel·la que atorga l’Associació de Escritores de Misterio de América, organització que més tard va presidir.

El protagonista de la majoria de les novel·les és l’inspector Harry Bosch (Hieronymus Bosch, en homenatge al famós pintor flamenc, autor del quadre El jardí de els delícies, que el propi Bosch explica que el nom li va posar la mare, una prostituta a qui el quadre agradava molt) un veterà de la guerra del Vietnam a on va exercir de “rata dels túnels”, és dir un soldat que es dedicava a rastrejar els túnels que construïa el Vietcong i eliminar-los. Aquesta experiència deixà una forta petjada en ell. Policia heterodox per mètodes i per passar de la burocràcia que l’aclapara i li fa perdre els nervis en més d’una ocasió.

El mètodes de Bosch no agraden a la cúpula de la policia i es veu moltes vegades immers en conflictes d’orde intern

Es el protagonista de més d’una dotzena de novel·les escrites per Connelly. Entre elles destaquen la ja esmentada El Eco Negro, seguida per Hielo Negro i la Rubia del Hormigón, fins Último Recurso i Echo Parc   

A la Caja Negra, Bosch s’enfronta a un assassinat no resolt fa prop de vint anys en els disturbis de l’any 1992 a la ciutat de los Angeles, fruit de la sentència absolutòria d’un tribunal un grup de policies blancs  que havia apallissat  a un ciutadà negre. Coneguda la sentència esclata la violència i la ciutat serà al llarg d’uns quants dies un espai de revolta amb saqueigs, incendis i agressions indiscriminades a la policia  que desborda a les pròpies forces de l’orde i es requereix la presència de la Guàrdia Nacional per restablir l’ordre i la convivència. El títol fa referència a la “caixa negre” dels avions lloc a on es pot trobar tota al informació sobre les incidències. Això és el que fa Bosch cerca  en les caixes de delictes no resolts els inicis de la investigació que ell mateix va començar, vint anys enrere, en plena nit de disturbis quan es va trobar el cos d’una periodista morta d’un tret de pistola.

L’assassinat d’una periodista danesa és estrany en el marc fins i tot de la desfermada violència al carrer i en un territori de guerra entre bandes. Vint anys més tard s’ha de refer tot el possible escenari i també recuperar el fil d’investigació que es centra en l’arma que es va fer servir per matar a la noia, arma que s’ha utilitzat també en altres assassinats.

A partit d’aquí Bosch es capbussa gairebé obsessivament però amb mètode, sistematitzant la informació, amb enorme paciència i amb la col·laboració de diversos companys i aplicant les tècniques científiques actuals treballa en possibles línies d’investigació que van originant sorpreses i també algunes certeses. Seguint el fil de la pistola, Bosch, descobreix una presumpta trama vinculada a l’exèrcit i a alguna de les unitats de la Guàrdia Nacional que van estar a Los Angeles durant els aldarulls i també a la primera guerra del Golf. Feta aquet intersecció la investigació començarà  fluir fins a trobar els culpables de l’assassinat i tot el que els envoltava.

En la novel·la hi podem trobar diversos ingredient més enllà de la trama principal: la denúncia d’algunes de les situacions que viu la policia amb les traves burocràtiques o amb les retallades pressupostàries, en el cas de Bosch una certa persecució pel nou cap de la unitat que sembla entossudit en fer-li descarrilar la investigació amb l’excusa que seria contraproduent aclarir el cas de l’assassinat d’una persona blanca com únic cas resolt en un episodi de violència racial, el propis problemes de l’inspector amb la seva filla adolescent i amb al seva nova parella, el fill de la qual té un cert paper en aquesta persecució a que Bosch es veu sotmès per part del propi cos policial.

En definitiva una trama central amanida per trames col·laterals que acaben d’arrodonir una novel·la excel·lent. La Caja Negra ha estat considerada una de les millors de Connelly no sols pel propi procés deductiu de la investigació i per un domini de la descripció d‘espais ben notable, sinó  també per la  descripció dels problemes a que s’enfronta la societat americana més enllà de la pròpia violència racial, el pes del poder i dels diners que en alguns aspectes pesen encara molt, tant com per mantenir determinats espais d’impunitat.

Bosch, lliure d’aquest prejudicis intenta per damunt de tot ser lleial a les víctimes i aclarir un fets que vint anys més tard encara el neguitegen.

De lectura més que entretinguda. Enganxa.