L'ultim abat

La novel·la tracta de la història dels monestirs benedictins catalans en els moments de la seva decadència i amb el perill de ser engolits per part del sector de l’ordre benedictina d’obediència castellana quina autoritat resideix a Valladolid i d’acord amb el rei Felipe II. La voluntat és intentar castellanitzar l’ordre benedictina a Catalunya i anar ocupant els espais de poder eclesial per arribar a la cúpula de mateix poder polític. La trama és la defensa de la independència de la regió tarraconense davant les aspiracions unionistes de l’ordre benedictina resident a Castella.

Martí Gironell és un reconegut periodista que publica habitualment articles al Punt/Avui i col·labora en altres mitjans.  Abans d’aquesta l’autor ha tret diversos llibres que han aconseguit un èxit notable i una excel·lent collida entre el públic. Va començar amb el Pont dels Jueus a on es recrea la construcció del Pont de la ciutat de Besalú, vila a on va néixer l’autor, la construcció del pont  es veu immersa en una batalla pel poder del comptat i també de la persecució dels jueus. La novel·la va ser traduïda a diversos idiomes, després va seguir La Venjança del bandoler, que va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica. La novel·la ens narra la història del traginer Josep Pujol de can Boquica que acaba convertint-se en un defensor del país en la seva lluita contra els francesos, però les traïcions i l’incompliment de promeses el converteixen en un caragirat quan es posa al servei dels francesos a qui havia combatut. La tercera novel·la L’Arqueòleg és la història del monjo de Montserrat, Bonaventura Ubach, i es recreen, en ficció, els seus viatges a l’Irak per trobar paral·lelisme entre al bíblia i la seva geografia. A més de les novel·les té un llibre Les ciutat del somriures, Històries de supervivències a Bombai a on explica la seva experiència en aquesta ciutat de la Índia.

Ara la trama de l’Últim Abat ens situa en el Segle XVI i l’enfrontament de l’abad del monestir benedictí de Sant Benet amb la Congregación de la Observancia de Valladolid per evitar que els monestir catalans caiguessin sota el domini castellà. El paper de certa l’església i la seva aliança amb la monarquia castellana en aquets moments amb una corrupció generalitzada que va emprar mètodes més que violents per debilitar els monestirs catalans, ofegant-los de deutes i la seva intervenció posterior salvant-los de les penúries per adscrivint-los a l’autoritat de l’ordre castellana.

Pere Frigola és nomenat abat de Sant Benet i és conscient que, a més d’afrontar el repte de fer ressorgir el monestir en tost els seus aspectes, haurà d’afrontar la batalla contra la conspiració entre el rei i l’església castellana per introduir-se en la societat  catalana per poder instrumentalitzar des del poder eclesiàstic, el poder polític i la Generalitat. Intrigues de palau però també operacions criminals que volen fer desaparèixer els abats dels monestirs catalans per crear un buit de poder i aprofita-ho per la causa castellana.

La novel·la ordeix una trama ben complerta i on queden al descobert la corrupció d’una part de l’església que va portar a la decadència dels monestirs amb dirigents que malbarataren els recursos i van exercir la repressió més dura contra els que gosaven reclamar noves formes de conduir l’església i també la política, entrelligades permanentment. El patiment de l’abat Frigola que va morint mica en mica per l’acció del verí però també va morint interiorment veient com la seva idea dels monestirs catalans va perdent força davant Castella. L’abat està també corprès quan veu com lentament es van tancant els cercles de la mort al seu voltant, primer els abats, després familiars directes. El patiment de l’Abat Frigola és el patiment dels resistents que intenten de totes, totes salvar la independència dels monestirs com a salvaguarda de l’arrelament de l’església al territori.

També la novel·la és una bona visió de la vida durant el  segle XVI no només al sí dels monestirs de la qual se’n fa una visó diversa en funció de les responsabilitats dels monjos que van apareixent , sinó també és una recreació de la vida als pobles i les seves estructures socials i polítiques, les seves tradicions, els fets quotidians i els usos i costums, la gastronomia dels propis monestirs, i les relacions de dependència i submissió al poder eclesial.

Martí Gironell va fer una immersió amb estades més o menys constants al mateix monestir de Sant Benet  per ambientar-se i escriure l’obra sota l’influx dels mateixos murs, cel·les, claustre i església on va passar l’acció que ben estructurada com a trama de ficció dóna peu a la novel·la.

Darrera la ficció però hi ha una extraordinària tasca de recerca i documentació per poder escriure i descriure els ambients, els personatges i els fets de manera tant ben lligada que dóna com a resultat una història que esdevé novel·la barrejant acuradament els fets històrics i els elements de ficció.  

És una novel·la interessant, ben escrita i també, com hem dit, molt ben documentada, que enganxa, però a mi personalment algunes de les descripcions trobo que per exageradament precises fan perdre una mica l’atenció del desenvolupament de l‘acció principal.

Malgrat aquesta apreciació personal és una lectura recomanable de bon llegir i pair.

L’últim abat
Martí Gironell
Col·lecció Clàssica
Editorial Columna
Barcelona, novembre del 2012