El holocausto español

El subtítol que el llibre inclou en al portada és prou explícit. El mateix títol ja ens indica la voluntat de l’autor ja que el terme “holocaust” és prou significatiu de la voluntat de perseguir  i exterminar a determinades persones per la seva ideologia, per la seva pertinença a determinada ideologia o per ser de determinada raça. El títol que no és innocent doncs també cal dir que ha aixecat alguna polèmica en assenyalar que el tema en aquest moments s’interpreta com la “solució final” que es va aplicar al poble jueu per part de les autoritat nazis.

En el pròleg es dóna la clau per entendre crec el llibre. “La represión orquestada por los militares insurrectos fue una operación minuciosamente planificada para, en palabras del director del golpe, el general Emilio Mola, “eliminar  sin escrúpulos ni vacilaciones a todos los que no piense como nosotros”. Por contraste, la represión en la zona republicana fue una respuesta mucho más impulsiva. En un principio  se trató de una reacción espontánea y defensiva al golpe militar, que se intensificó a medida que los refugiados traían noticias  de las atrocidades del Ejército y los bombardeos rebeldes”. A partir d’aquí cal analitzar detalladament tota les informacions contrastades que Preston va escrivint i que fonamenta l’argumentació central del llibre. El desenvolupament de l’acció política amb enfrontament virulents és sens dubte també una de les causes que va desfermat la violència. No sols els enfrontaments es produeixen en el front de la batalla sinó a la rereguarda i aquí encara més sistemàticament i més planificada.

L’autor Paul Preston és sens dubte un dels hispanistes més importants que avui treballen sobre Espanya i ha fet moltes investigacions al voltant de la guerra civil que ha donat una profusa bibliografia que ha esdevingut un dels referents més importants per noves investigacions i per fonamentar opinions i tesis a l’entorn de la guerra civil i les seves conseqüències. Alguna de les obres són: La destrucción de la democracia en España: reforma, reacción y revolución de la segunda República apareguda a l’any 1978, La guerra civil actualitzada a l’any 2006 i Idealistas bajo las balas, al 2007. Ha col·laborat  amb diversos treballs d’investigació tant a Espanya coma la Gran Bretanya. Té diversos guardons relacionats amb la investigació i reconeixements internacionals per la seva feina en pro de situar la Guerra Civil espanyola com una fiat en al història ja que va ser un assaig dels enfrontament d e els gran ideologies a l’Europa del segle XX.

El llibre s’estructura en sis parts en els que s’analitza des de les primeries dels enfrontaments polítics en els anys 30 durant la república i fins el final de la mateixa i l’esclat de la guerra civil. A partir d’aquí s’analitzen la violència entre els dos bàndols enfrontats. Per una banda la violència institucionalitzada en la facció dels revoltats i la violència que de manera descontrolada en produeixen en els primer moments de la guerra a la zona republicana fins que el govern pren novament el control. S’analitza amb més detall el setge de Madrid i les conseqüències que comporta al front però també a la reraguarda amb la matança famosa del Paracuellos. Finalment en els dos darrers capítols s’analitza les dues maneres de fer la guerra i la voluntat sembla d’allargar de manera conscient de Franco per mantenir una major repressió i aniquilació dels enemics. En el darrer capítol que porta un títol prou eloqüent com “La inversión en terror” a on s’estudia de manera detallada la planificació de la repressió franquista desprès de la guerra com poden ser els judicis sumaríssims, els batallons de càstig o les purgues ideològiques, amb obsessions concretes cap a determinats col·lectius.

Evidentment l’obra es una autèntica obra de síntesi ja que l’enorme documentació que s’ha generat al voltant de la guerra civil i l’estudi de la repressió dels morts en ambdós costats però el més important segurament no és posar noms i cognoms (que també és important i sinó vegis la batalla per les foses) sinó analitzar les causes del perquè de la violència indiscriminada i també de les conseqüències més enllà dels mort i executats. Les causes i les conseqüències són diverses però totes tenen la seva importància i van jugar un paper important en els moments històrics en que es van produir. Una república amb una base social més aviat feble però amb una voluntat clara i inequívoca de transformar el país i per altra banda unes classes aristocràtiques i burgeses que amb al complicitat amb l’exèrcit i la sempre totpoderosa església no van deixar de conspirar i van generar un clima de violència que va trobar el camp abonat en els radicals del l’àmbit republicà i també de l’anarquisme.

És evident que l’obra entra en una dinàmica de respecte total per els víctimes però també diferència entre la violència planificada de l’exèrcit franquista i per altra la violència descontrolada en uns moments determinats. Tota violència és rebutjable però possiblement aquell que obeeix a un pla sistemàtic d’extermini és més rebutjable perquè hi ha una perspectiva i voluntat a llarg termini.

L’obra és extensa però val la pena llegir-la fent un esforç de situar-la en el marc que correspon i també en el moment en que vivim en que sembla que es vol reescriure i revisar la història amb uns paràmetres d’enaltir els facciosos que es van revoltar deslleialment contra l’ordre establert de la República.

Molt interessat i esclaridor.

El holocausto español
Odio y exterminio en la guerra civil y después
Paul Preston.
Edi. Debate/Base.
Barcelona, 2011