Donde nadie te encuentre

Aquest llibre va ser el guanyador del premi Nadal de l’any 2011 i guardona a una de les autores més conegudes de la literatura castellana actual. La novel·la també pot contribuir a conèixer la història dels darrers maquis que van actuar a Catalunya i el País Valencià a través del seguiment de la Pastora, personatge que ja va ser objecte d’estudi per altres autors com una persona que va patir en la seva vida el dubte generalitzat de si era home o dona i també és va veure situat al marge de la llei fruit de les circumstàncies de la postguerra espanyola i de la seva adscripció als grups de resistents que van voler seguir un combat quan aquest ja estava irremissiblement perdut. Personatge mític carregat de llegendes de ferotgia en definitiva fou una víctima més del conflicte, primer personal i familiar i després ambiental.

Giménez Bartlett és nascuda a Almansa però va viure de la seva infantesa i joventut a Tortosa a on va sentir parlar de la Pastora que era un personatge que s’invocava per fer por als nens i nenes, posteriorment la lectura del llibre de José Calvo La Pastora, del monte al mito, neix la voluntat d’escriure aquesta novel·la. Però Giménez és ja una escriptora reconeguda que porta publicada forces novel·les, va crear un personatge, Petra Delicado, inspectora que ja és un clàssic de la novel·la negra espanyola. Títols com  Ritos de muerte,  Días de perros i Serpientes en el paraiso són títols prou coneguts que han portat a que l’autora rebés el premi  Grinnzane Cavour Noir a l’any 2006 i el prestigiós premi Remonet Chandler de novel·la negra. Ha fet altres obres com Secreta Penélope i Una habitación ajena i guanya el premi Nadal amb aquesta novel·la que ha estat acollida per una excel·lent crítica tant pel plantejament formal com per un fons narratiu d’una història extraordinàriament humana.

L’autora es va mostrar fascinada amb la lectura del llibre de Calvo que li va suggerir endinsar-se en la història de la Pastora i elaborar-ne una novel·la en que essent-ne la protagonista dona peu a bastir amb altres personatges una història ben complexa de les relacions humanes, d’un cert romanticisme i també de la curiositat mèdica que acaba essent una curiositat general. També les ambientacions, les pors, els temors, la repressió de l’Espanya del franquisme en zones rural queda excel·lentment palesat en la novel·la.

L’acció comença amb l’aparició d’un psiquiatre francès que contacta amb un periodista que ha publicat un article sobre el maquis. Article escrit a l’any 1956 i per tant amb totes les expressions pròpies del franquisme. El psiquiatre s’interessa per la figura de La Pastora, a qui es pinta com un esser cruel, hermafrodita i que havia esdevingut un mite entre la població. Se li atribuïen un llarg historial de morts però tampoc no hi havia res provat. L’estranya parella, periodista i psiquiatre, inicien el seu recorregut per intentar recollir la màxima informació sobra la Pastora i, fins i tot, volen localitzar-la per poder fer-me l’anàlisi mèdica. En aquest recorregut la novel·la ens mostra la realitat de l’Espanya franquista en zones rurals a on la por i el temor encara és un element real. Desfilen personatges prou curiosos i interessants que fan el seu paper, aportant la seva informació, des de guàrdia civils amb ínfules literàries fins a jutges que tenen càrrecs de consciència que volen expiar passant per metges de poble, nebodes amb voluntat de venjança... Un escenari brutal on la por, la delació, la traïció i la repressió amb la permanent presència de les forces  de l’ordre que en un ambient opressiu per la pròpia geografia intenten evitar parlar de segons quins temes entre ells naturalment el de les accions del maquis.

Tampoc l’actitud dels dos protagonistes es justifica del tot, compren informacions subornen i també tenen la seva idiosincràsia per un banda, el metge que procedeix de França i coneix l’estat democràtic i de llibertat, i per l’altra el periodista barceloní que coneix bé la repressió que encara es viu a Espanya, aquest contrast també té la derivació en els comportaments del dos personatges.

La novel·la segueix un plantejament doble, per una banda es van succeint les peripècies dels dos investigadors i per altra banda les pròpies confessions de Teresa o Florencio, segons el moment, són explicacions íntimes, carregades d’humanitat a on explica els seus patiments i la seva transformació en un maquis i la vida que està acostumada a portar des de que ben petita els pares la deixen en un mas i on ella des d’allà es forma la seva pròpia existència que explica amb detall i sortint tota la vessant humana d’un personatge turmentat per la mateixa vida que li han fet portar o bé la que ha portat per pròpia elecció en un moment determinat.

Novel·la que reviu la gran repressió que es vivien els territoris a on hi havia els maquis, per una banda la zona rural i tancada en sí mateixa i la doble pressió que existia sobre la població bàsicament els masovers que vivien a les masies, per una banda el maquis confiava amb ells moltes vegades i per altra la guàrdia civil que els pressionava perquè denunciessin la seva presència. La memòria de la guerra civil i la repressió dels guanyadors es contraposa. Finalment s’acaba traspuant la pèrdua de la condició ideològica del maquis per entrar en fase d’autèntica supervivència ja fora de tot debat polític i amb el convenciment de que la victòria és impossible.

Lectura interessant.
Personatges vius i dinàmics que es fan seguir amb atenció.
Anàlisi interior de les motivacions.
Uns escenaris físics i humans canviants i ben treballats.
El factor humà com a consideració de les actituds i les percepcions sobre al realitat.
Una excel·lent novel.la.

Donde nadie te encuentre
Alicia Giménez Bartlett
Colección Ancora y Delfín, nº 1200
Editorial Destino
Barcelona, febrer 2011