El tiempo de les héroes

El mateix Reverte assenyala que “Toda nación que cuenta con una gran epopeya en su historia tiene el deber de crear literatura sobre ella”. Potser per exorcitzar-la, potser per intentar entendre les causes properes i remotes de que l’enfrontament civil arribés a les cotes de crueltat documentada, potser per intentar justificar-la, potser per intentar des d’una certa neutralitat cercar els relats èpics que tota epopeia porta acompanyada, potser fer justícia als represaliats, potser treure a la llum la situació dels vençuts i reivindicar l’esperit democràtic.... En definitiva per fer literatura sobre la guerra civil tampoc calen excuses són fets i sobre aquest fets fer ficció és comprensible.

Ens trobem aquí però que la novel·la es planteja com una biografia novel·lada de Juan Modesto un dels principal caps militars republicans que va acabar esdevenint General de l’Exèrcit Popular de la República.

Javier Reverte, l’autor, ha exercit de periodista al llarg de més de trenta anys, ha estat corresponsal en diversos països i va dirigir el programa de reportatges a RTVE En Portada. És conegut i reconegut com un dels millors escriptors en llengua castellana de viatges. Viatges que han estat un dels elements característic de la seva biografia i bibliografia, d’aquest llibres de viatges destaca la “Trilogia de Àfrica”. Ha publicat també nombroses novel·les entre elles “El médico de Ifni”, “La noche detenida”,  “Campos de fresa”. Així mateix ha publicat alguns volums de poesia i nombrosos articles i reportatges.

El Tiempo de los héroes és la seva particular immersió en la narrativa sobre la guerra civil. Per fer-ho aprofita aquesta mena de biografia novel·lada d’un dels personatges més importants en la defensa militar de la República el general Juan Guilloto, més conegut com a Juan Modesto. Aquest milicià nascut al Puerto de Santa Maria va ser un elements clau per la seva capacitat estratègica militar en l’exèrcit republicà, essent l’únic voluntari milicià que va arribar al grau de general de l’exèrcit popular. Ha estat un personatge més aviat oblidat per la història tot i que va ser cabdal per la sortida del govern republicà del país. Ell mateix va exiliar-se a Rússia donada la seva adscripció al partit comunista. Durant la segona guerra mundial va ser nomenat general de els tropes búlgares que van combatre els alemanys. Va retirar-se finalment a Praga decebut de les lluites fraccionals a dins del PCE on va morir a l’any 1969, abans però es va oposar a l’entrada dels tancs soviètics a Txecoslovàquia. Va ser un personatge contradictori per uns, una persona humil sens cap mena d’ambicions  polítiques i, per altres, amb una notable voluntat de tenir poder. Ningú ha dubtat però de la seva gran capacitat de lluita per defensar les seves idees i tampoc de la seva capacitat estratègica.

És doncs a partir de la visió de Modesto que la novel·la arranca a la ciutat d’Alacant, al seu port, on hi ha una massa de gent esperant poder embarcar en vaixells que no arriben i que els haurien de treure de la zona republicana en una evacuació massiva. Juan Modesto és cridat a Petrer a on encara hi ha el govern de Negrín. Són ja els darrers dies de la guerra i de la resistència republicana i Modesto fa un repàs llarg dels que ha estat la seva actuació a la Guerra i també com ha estat l’evolució de la mateixa guerra i els principals esdeveniments.

És doncs des de la convicció de la derrota que el protagonista intenta fer la memòria del que ha anat vivint i perquè tot plegat ha acabat en una derrota política i militar que, a ulls de Juan Modesto, va ser una derrota fruit de la pròpia incompetència, sobretot  d’alguns militars de carrera. La història comença en l’episodi l’assalt del Cuartel de la Montaña on un grup ampli de militars i falangistes revoltats es fa fort i intenta repel·lir l’assalt dels milicians que busquen armar-se. Segueix la narració per els diversos fronts de les batalles des de Madrid i el front de Guadarrama fins el front d’Aragó amb noms mítics com Belchite, Brunete, Teruel o la Batalla de l’Ebre que va suposar el començament de la derrota republicana.

Modesto s’entrecreua en la ficció amb diversos comandaments militars de la milícia com Mera o El Campesino o Lister  amb qui hi manté unes tenses relacions o amb els militars  Rojo i Miaja de qui desconfia , o bé les trobades casuals amb protagonistes externs de la guerra com Hemingway o Capa i Gerda Taro o les seves amants que també són un reflex de la personalitat de Modesto que sembla fugir d’un compromís de relació amb les dones que van ser protagonistes en la seva vida. Tenen molta importància des del punt de vista narratiu el seus companys, el sergent Lavalle, el comissari polític que l’acompanya o el seu  assistent i escorta personal que van amb ell des del principi de la guerra fins la fugida final. 

La novel·la és fruit, sense cap mena de dubte, del talent de l’autor però també d’una àmplia documentació sobre fets, les situacions de la guerra i dels  personatges.

És una narració carregada d’acció i això permet que es pugui llegir amb agilitat. El centre de l’acció és la figura de Juan Modesto però hi ha un seguit d’històries col·laterals també prou interessant des dels amors dels protagonistes fins les sensacions que els combatents tenen davant l’enfrontament sobretot segons quina és a la seva perspectiva global de la guerra, que completen i complementen el cicle narratiu. Es després també una reflexió de com en situacions difícils les persones treuen el millor però també el pitjor de les seves personalitats.

Llibre doncs interessant en que ens mostra la figura de Juan Modesto com un heroi d’aquells històrics que només de tant en tant apareixen en les guerres.

Novel·la, èpica i epopeia, tragèdia i drama. Gran novel·la sobre la guerra civil.

El tiempo de les héroes
Javier Reverte
Editorial Plaza y Janés
Barcelona, abril 2013