Si mañana muero

Extraordinària novel·la coral sobre la guerra civil i les conseqüències de la mateixa en un seguit de personatges que influïts per l’ambient gairebé festiu de defensa de la República durant el cop militar del 18 de juliol s’incorporen a les milícies i viuen després tot l’horror de la guerra.

Si havíem vist en la novel·la El tiempo de los Héroes, de Javier Reverte la visió de la guerra civil des de la perspectiva dels records d’un alt oficial com va ser Juan Modesto, aquí ens trobem la narració de la guerra des de les trinxeres, la visió del combatents quotidians, aquells que rebien i complien ordres sense discussió, malgrat internament, en algunes ocasions, les qüestionessin, aquells que van mica en mica perdent la fe en la victòria i acaben només cercant la manera de poder sobreviure i allunyar-se de la repressió dels franquistes.

Parlar de la guerra civil pressuposa avui que l’autor ja dóna per coneguda bona part de la història, té la possibilitat de tenir una documentació àmplia, contrastada i veraç i donat que hi ha un coneixement molt generalitzat pot centrar-se en unes històries d’indrets molt concrets com es el cas que trobem a Si mañana muero, que centra la seva atenció al poble imaginari de Breda al front d’Extremadura però que no pot deixar de considerar-se com una part, encara que mínima, d’una guerra de caràcter molt mes ampli. 

Eugenio Fuentes na néixer a Extremadura ha treballat en el periodisme i la seva obra ha obtingut diversos premis com el Premio Internacional de novela de Ciudad de San Fernando Luis Berenguer, 1993 per El nacimiento de Cupido, el Premio de Novela Extremadura, 1997 per la seva obra Tantas Mentiras i el IX premio Alba/Prensa Canaria per el Interior del Bosque. Ha treballat també en la novel·la negra i se’l considera un innovador del gènere amb la figura del detectiu Ricardo Cupido. Ha publicat així mateix un llibre de contes i diversos assaigs.

En Si mañana muero és un projecte narratiu carregat de voluntat de supervivència malgrat les pèrdues i renuncies que la majoria dels protagonistes han de fer. La consideració de l’art i la seva expressió en moments com la guerra civil i el paper que van jugar els artistes.

La novel·la s’estructura en tres grans apartats, Los civiles ( julio-septiembre de 1936), Los Soldados (septiembre de 1936-mayo 1937) i finalment fa un salt en el temps i trobem Los Muertos  ( 19, 20 y 21 de noviembre de 1951). La narració s’inicia quan un jove pintor, Ruben inaugura la seva primera exposició amb determinat èxit però també amb la sorpresa que Jerónimo de las Hoces, excèntric milionari, adquireix una de les seves obres i la crema davant de la galeria. Aquets fet que commociona a l’artista tindrà posteriorment repercussió a la seva vida. Ens trobem amb l’esclat del 18 de juliol i Ruben s’apunta a les milícies en el departament d‘art i propaganda on coincideix amb Marta una noia que toca la viola i el seu company Marcelo. Seran inseparables fins la mort, que no trigarà gaire en arribar .

Els tres joves que fan alguns treballs a Madrid finament són enviats a una missió militar enrolats en un grup que organitza un oficial, que havia estat amb Franco a l’Àfrica, amb la voluntat de fer una ofensiva sobre Extremadura per evitar que les tropes franquistes avancessin sobre Madrid. Arriben a la ciutat de Breda i aquí es trobem amb altres milicians i Ruben, el pintor, retroba Jerónimo de las Hoces el terratinent que té un immens mausoleu que vol dedicar a la seva dona morta en un accident.

Aquest mausoleu servirà d’habitatge pel grup de milicians, fins i tot Rubén accepta l’encàrrec dels seus oficials de pintar un gran mural a les parets que retratin la situació del moment. Mentre els milicians van i venen del front, conviuen amb els pobladors de Breda i s’estableixen les relacions sempre cordials i marcades pels aconteixements militars. La narració s’endinsa en els combats, el quotidianitat de les trinxeres i els fracassos de la milícia que desprès d’intentar una ofensiva que per la manca de recursos i reforços humans i, també, per la manca de munició i subministraments, fa fallida i han de retirar-se i acaben a la ciutat de Breda amb tràgiques conseqüències pels protagonistes.

En la part final de la novel·la ens trobem a una Marta exiliada a la ciutat de Tolosa on viu i en aquesta ciutat rep noticies dels seus antics companys. La vida de l’exili evoca les dificultats que van tenir els derrotats per tornar a viure amb una certa tranquil·litat però pendents del que passava a l’Espanya de la dictadura del franquisme.

La novel·la està molt ben escrita i s’exposen els anhels de la generació que va perdre les seves oportunitats per la guerra, el paper dels creadors que es centren en el seu art  per fugir dels horrors de la confrontació.

La narració conté passatges que crec que són genials pel seu contingut narratiu i per la manera com s’explica, les reflexions que fa el falangista Ugarte sobre els motius del seu enrolament al projecte de la Falange, o l’escena en que el barber coix de Breda, represaliat es triat per tallar el cabell i afaitar al mateix Franco, o la desesperada operació per fugir del milicià portuguès a través d’una antiga línia de ferrocarril en desús. En definitiva un seguit de relats col·laterals a la història de Ruben i Marta. Tot plegat conformen un conjunt meravellós i un excel·lent història d’uns protagonistes dels que s’analitza la seva personalitat a través de les seves actuacions des de la història d’amor tràgic entre Ruben i Marta fins el paper que defineix la contradicció dels vencedors en un tinent ajudant de Franco que s’enfronta a la presa de decisions que condicionarà el seu futur.

Crec que és una excel·lent novel·la. Un extraordinària nova novel·la sobre al guerra civil que combina el realisme amb la dimensió humana i cultural de molts protagonistes.

El final dóna peu a l’esperança i en això també es distingeix la novel·la del derrotisme de moltes altres històries de la tràgica guerra civil.

Si mañana muero
Eugenio Fuentes
Colección Andanzas, 802
Editorial Tusquets
Barcelona, abril 2013