Els anys robats

Els anys robats és al segona novel·la que publica Tània Juste. Novel·la atractiva i novel·la que compleix les expectatives que havia generat.

La novel·la està ambientada en els darrers dies de la guerra civil i en el temps immediatament  posterior fins a l’actualitat. Segueixen les aventures i desventures d’un seguit de persones que viuen de manera intensa aquells dies.

Juste en la seva anterior novel·la A flor de pell, es situa en el moment del grans moviments socials a la Catalunya dels anys 20 i 30 amb els canvis més importants que ha tingut aquest país. La visió d’una noia que a través de la seva  feina esdevé una espectadora privilegiada dels que està passant a la ciutat de Barcelona i al país en el camp polític, social i humà. Les circumstàncies que sempre envolten els protagonistes i com aquetes circumstàncies en temps de canvi afecten encara més. A Flor de pell està molt ambientada, qualitat que també trobem a Els anys robats.

Ambdues novel·les tenen una trama força planera i simple, però aquesta simplicitat no vol dir manca de contingut ni de missatge. Al contrari en les seves novel·les es destaquen els valors de la relació, l’amistat, la solidaritat en circumstàncies difícils que toca viure als protagonistes.

Tània Juste és llicenciada en Geografia i història, professionalment ha exercit de directora d’imatge i comunicació de diverses empreses i també ha treballat de gestora cultural. D’ençà del 2009 en que va sortir la seva primera novel·la es dedica a l’escriptura i a les tasques de  traducció. Ha fet diverses col·laboracions en llibres col·lectius.

Els anys robats és una novel·la que es centra en el tram final de la guerra civil. El seu protagonista mecànic d’aviació assisteix al que seran els darrers combats en els que participà l’aviació republicana quan ja la guerra pràcticament s’ha decantat cap el bàndol franquista. També l’ambient de la Barcelona que pateix els bombardeig de l’aviació franquista és l’escenari en que Josep Savall coneix a Rosa amb qui viurà una història d’amor que marcarà la seva vida fins molts anys després.

Els dos protagonistes, la Rosa i el Josep que inicien un relació estreta i apassionada resten separats per la pròpia guerra civil i amb posterioritat pel conflicte europeu en el que es veuen submergits. Aquestes situacions fruit del destí sempre inescrutable porten a que finalment esdevinguin uns anys robats, un temps d’incerteses, un temps en que els sòlids sentiments poden acabar esmorteïts per la duresa de la supervivència i la lluita per un ideals de llibertat, davant les dures circumstàncies a les que història els ha abocat. 

El protagonista però llença un desesperat “Maleïda guerra” que és el compendi de la brutalitat que porta un conflicte armat. Ja no és solament la mort de persones i la destrucció moral sinó la separació de persones que s’estimen, possibles itineraris vitals que queden estroncats i les seqüeles que en la cas de la Guerra d’Espanya van durar més de quaranta anys.

La novel·la és a més de la narració d’una història d’amor que ha de sofrir els embats de la violència desfermada, del dubte sobre les reals possibilitats d’un final feliç, les decisions personals i el dilema de seguir lluitant pels ideals o rendir-se a les evidències.. tot plegat fan que la història sigui també una reflexió de com el pas del temps i les circumstàncies adverses poden llastar una història d’amor.

Ja hem comentat que està ambientada  en els darrers combats de l’aviació de la república defensat les darreres línees del front. Hi ha una ambientació narrativa excepcional. Les situacions de perill  que es viuen en les  bases de l’aviació estan perfectament ubicades i descrites. Si hom té l’oportunitat de visitar el Centre d’Interpretació de l‘Aviació Republicana de Santa Margarida i els Monjos, escenari d’uan part de la novel·la, podrà, llegint la novel·la posar vida en el que avui és un escenari per visitar. La força de la narració està en aquesta capacitat de vitalitzar els espai i les persones que en són els protagonistes.

Els bombardeig de  Barcelona, els anys de la penúria dels exiliats i com d’aquest segueixen encara batallant en la resistència francesa, en definitiva un homenatge a aquells que els van robar una anys, segurament els anys que podien haver estat els millors de la seva vida.

El llibre està molt ben documentat sobretot perquè els escenaris i els batalles que hi ha estan ben resoltes i també perquè l’estil gairebé de reportatge en alguns moments li dóna una capacitat de ser llegida i interpretada amb molta facilitat.

Ritme àgil, llenguatge molt planer i directe, la trama ben estructurada i uns personatges que desperten i desprenen  sentiments, fet que és prou important en la història que vol reflectir i que enllaça perfectament en la pregunta que en la contraportada del llibre podem llegir.

¿L’amor pot sobreviure al temps, la guerra i l’exili?.

La lectura de la novel·la ens donarà o intentarà donar la resposta.

Els anys robats
Tània Juste
Col·lecció Clàssica  912
Editorial Columna.
Barcelona, maig 2012