Ojos que no ven

Aquesta extraordinària, al meu entendre, novel·la s’aproxima d’una manera realista a un dels fenòmens que han sotragat més la nostra societat com és el terrorisme, i en concret el terrorisme d’ETA i com aquest pot canviar la vida de moltes persones per ser-ne afectats o per l’entorn familiar dels mateixos terroristes. L’autor treballa amb convenciment aquest tema que poques vegades s’ha tractat des de l’òptica de la ficció, ficció però que va molt lligada a una realitat que masses vegades ha estat la protagonista de la vida col·lectiva dels països i no precisament d’una manera agradable. González- Sainz ho fa amb valentia i ho fa també analitzant el procés de com es pot caure en l’espiral de la violència gratuïta i miserable com és la del terrorisme.

J. A. González Sainz és nascut a Sòria però viu des de fa temps a Itàlia, va estudiar i llicenciar-se a Barcelona en filologia. Ha publicat diverses obres  com Un Mundo exasperado, que va obtenir el premi Herralde de novel.la a l’any 1995 i un llibre de relats sota el títol de Los Encuentros i encara una nova novel.la: Volver al Mundo. Va obtenir també a l‘any 2006 amb el Premio de la letras de Castilla y León a l’any 2006. González Sainz pertany a una generació d‘escriptors que han recreat una narrativa carregada d’ambició  amb exigència sobre la temàtica cercant  que sigui propera a la ciutadania i amb un acurada construcció que faci que la mateixa creació ja sigui un repte.

La trama de la novel.la és força complexa es narra la història d’una família que, fruit d’unes circumstàncies de pèrdua de treball, han de marxar a viure al nord, en aquets cas al País Basc a on a través de l’esforç i el treball constant poden refer la seva vida i viure a uns nivells acceptables. Aquí neix el seu segon fill. A partir d’aquí i mentre el pare va reforçant la seva inserció a través de la feina i la seva visió d’esquerres de la vida el seu fill gran va prenent una deriva que l’acosta al nacionalisme radical fins a entrar a formar part de la banda terrorista i cometre atemptats, entre ells al propietari de la fàbrica a on el seu pare treballa.

L’enfrontament social entre els nascuts en un indret i els que hi ha vingut.

L’exacerbació del sentiment de pertinença a una ètnia o entrar a formar-ne part renegant dels orígens.

El trencament familiar fruit de la diferent visió política.

La negació de la possibilitat d’una convivència pacífica i harmoniosa entre col·lectius diversos.

L’impacte en la pròpia vida d’esdeveniments que no controlem i que poden afectar a la part més íntima de les relacions humanes i personals.

L’enfrontament dur, sense contemplacions i amb tota la crueltat fruit de posicions radicalment oposades i per uns valors morals diferents i per codis de comportament contradictoris.

El sentiment de culpabilitat d’un pare davant l’actitud i actuació del seu fill. No reconeixe’s en la seva descendència.

Tots aquest elements i reflexions i molts més es poden trobar després de la lectura de “Ojos que no ven”

L’autor fa un exercici d’inserir-se en una realitat social com és el terrorisme que ha esdevingut un dels problemes més sentit al nostre país pel dolor que ha provocat i per la irracionalitat de la seva persistència i ho fa per denunciar situacions i per posar damunt la taula una certa incorrecció política per tractar temàtiques que són fàcilment eludibles i poc afrontades des de la perspectiva literària.

És també una simbolització del camí de la pròpia vida. L’anada i la tornada amb expectatives tant diferents que gairebé són contradictòries, per una banda la il·lusió d’emprendre un camí, encara que sigui fruit de circumstàncies adverses i un retorn marcar pel desassossec i un cert sentiment de frustració i fracàs vital. El desconcert, les pors, el sedentarisme degradant, l’adversitat i la tragèdia personal són aspectes que queden ben modelats en la configuració dels protagonistes d’aquesta extraordinària i impactant novel·la.

La controvèrsia, l’antagonisme entre els personatges també poden trobar-se en la nostra societat, les velles batalles guanyades amb enormes esforços contra la dictadura sembla que no tenen avui cap mena de rellevància ni de valor davant la bogeria enquistada d’un sector que ha invocat la violència com a element clau de la seva manifestació política i vital fruit d’una subjugació per projectes nacionalistes excloents i que han optat per la via violenta per obtenir els seus objectius.

Extraordinària i impactant narració que el alguns moments m’ha recordat  “Los girasoles ciegos” o “La Higuera”. Ben escrita i ben estructurada en el relat dels drames personals dels protagonistes, sobretot del personatges del pare que havent estat un lluitador per les llibertats es veuen ara assetjats pels violents, que volen defensar el valors de determinades essències a través de la por i el terror.

Remou consciències i atrapa des de la seva primera línia.

Missatge clar i nítid sobre els fets que succeïen fa poc anys en la quotidianitat del país Basc i el desconcert que va originar a aquells que van lluitar per una democràcia àmplia i integradora i que es van veure durant anys exclosos, perseguits i morts pel fanatisme excloent d’uns quants.

Ojos que no ven.
J. A. González Sainz
Col·lecció Narrativas Hispánicas, 465
Editorial Anagrama
Barcelona, març 2010