Alliberament

Històries que, en base a la realitat, esdevenen una ficció carregada dels patiments, les aventures, i l’esperit de supervivència de les persones. No en va en el conflicte és quan surt la part més negativa del esser humà i en contrapartida també es veuen els actes més transcendents de generositat o carregats d’heroïcitat  personal o col·lectiva. Els mecanismes de relació canvien, els valors humans es situen en els límits i les reaccions de les persones són imprevisibles

El llibre de Sandor Marai s’inclou en aquesta literatura que té com a teló de fons la guerra i les conseqüències que sobre les persones pot tenir. En la guerra, més enllà dels combatents, qui pateix més el conflicte és la població civil que, al marge de les connotacions ideològiques, tenen tots els inconvenients i patiments inimaginables. Masses vegades aquesta població civil ha estat la torna amb que els mateixos combatents compensen les seves mancances o serveixen per la seva pròpia protecció.

La novel·la de Marai, és el recorregut vital d’unes persones que esperen el moment final dels combats que s’estan produint al voltant seu, esperen  el moment de l’alliberament amb els dubtes i els temors o les confiances que el fet produeix.

Sandor Marai és un dels escriptors hongaresos de major relleu internacional. Va utilitzar la llengua alemanya en els seus inicis per passar-se després a l’hongarès quan va retornar a Budapest als anys 30 a on va  tenir molta anomenada. Marai va combatre tant el feixisme com després el comunisme, fet que li va provocar dures crítiques per part de determinats intel·lectuals del moment i una certa situació d’incomoditat que el va portar a exiliar-se a l’any 1948, va viure, inicialment, uns anys a Itàlia fins que va marxar definitivament als EEUU. Autor prohibit a Hongria no va ser reeditat fins la caiguda del mur de Berlín, aquest fet encara li va donar molta més rellevància com escriptor a partir de la darrera època del segle passat com un autor que a més d’estar compromès amb les llibertats feia bona literatura-

Té un alt valor literari fins l’extrem de ser considerat un del autors europeus contemporanis més importants, durant molts anys les seves obres van ser introduïdes de manera clandestina a Hongria. De les seves obres tant de ficció com memorialístiques destacaríem, L'última trobada, La dona gusta, Dietari (1984-1989), L'estranya.

Alliberamnet, situa l’acció a la ciutat de Budapest en els darrer dies de la presència dels nazis a la ciutat. Assetjada ja per les tropes bolxevics, els seus ciutadans viuen amb temor, esperança i amb contradiccions la situació. El terror que van impulsar els membres de les Creus Fletxades, organització nazi hongaresa, que van col·laborar amb els alemanys en la repressió dels jueus hongaresos i als ciutadans de tendència esquerranosa. La protagonista una jove estudiant universitària que desprès d’aconseguir amagar el seu pare, perseguit per les autoritats per la seva posició crítica amb el govern, en una amagatall reduït on hi conviuen altres fugitius, ha de refugiar-se ella mateixa en el soterrani del seu edifici amb forces altres veïns esperant aconteixements, la fugida dels alemanys i l’arribada dels russos.

Les reflexions de la protagonista, la situació extrema de les relacions entre els refugiats, el poder de decidir sobre qui viu o qui mor, qui fa d’acusador i qui és acusat, en fi tot un seguit  de reflexions i situacions que donen un aire gairebé asfixiant al relat en sentir-te còmplice de la protagonista que ha d’enfrontar-se també a la seva situació personal i als perills externs que són molts i diversos.

L’acceptació amb un cert nivell de rebel·lia de la situació injusta que li toca viure.

El sentiment de culpabilitat que en masses ocasions porta a les reflexions de la noia ja que en alguns moments passa revista a la seva vida per veure a on pot trobar elements que l’hagin abocada a la situació en que viu.

L’odi irracional que es genera en situacions límit per les persones, odi que genera també comportaments difícils d’entendre i /o justificar però que fa plantejar que quedà d’un esser humà quan s’ha perdut precisament allò que et fa humà.

Tot un seguit de reaccions personals que a voltes és converteixen en elements de defensa davant el col·lectiu que pateix les teves mateixes situacions i, per tant, mancances.

Un certa sensació de resignació davant de les situació que toca viure, amb llibertat de pensament però malgrat la situació en que es veuen abocats, sense gairebé llibertat física de circular per la ciutat.

Entre la por, el sentiment d’ofec i l’esperança del que serà l’alliberament i com el viuran cada un dels personatges que desfilen al llarg de la narració.

L’enviliment personal que fa que hom ja no es mogui per defensar els mínims valors humans que encara haurien d‘existir malgrat el declivi moral que es va apoderant del setge.

La vergonya que hom sent davant la incapacitat de reaccionar en els moments més difícils dintre de la mateixa dificultat de resistir.

I al final l’alliberament sense que aquest aporti cap resposta, només cal llegir el darrer capítol per veure que l’alliberament és un moment sense, aparentment, futur.

Les debilitats humanes comporten confessions que possiblement no es farien amb normalitat però que buidar el pap pot significar l’alliberament personal i espiritual que les persones tancades en el subterrani necessiten.

Narrada en tercera persona combina la narració interior amb els diàleg entre alguns personatges.

La tensió permanent i la mostra dels sentiments dels personatges en moments de límit màxim són elements importants en la narració.

Impressionant i en alguns moments dura, però molt interessant com a reflexió sobre la pèrdua de la conviccions en els moments d‘extrem perill personal. 

Alliberament.
Sandor Marai
Col·lecció Narrativa, 411
Editorial Empúries
Barcelona , 2012