Todo está perdonado

Hi ha un cert moviment  tant de periodistes com d’escriptors d’analitzar el procés de la transició democràtica amb un esperit crític, no per desacreditar tot el que es va fer sinó per posar una visió retrospectiva amb una certa crítica de les mancances que potser hi va haver en molts àmbits. No es tracta d’un revisionisme, no es tracta de reescriure la història novament sinó que possiblement es tracta de des d’una visió personal de dessacralitzar moltes de les veritats que s’han instal·lat en els mitjans de comunicació. 

Donar una visió personal tan vàlida com la que han donat o van donar en els seus moments els que van escriure la primera història.

Fer-ho des de la ficció i transgredint mites que fins ara semblaven inviolables.

Rafael Reig va obtenir amb aquest llibre  el premi Tusquets de novel·la però ja és un autor que ha publicat una extensa obra que ha obtingut diversos premis i guardons. Nascut a Astúries va estudiar a la Universitat Autònoma de Madrid. Ha fet la seva carrera Professional com a professor als EEUU, donant classes a diverses universitats i actualment fa de professor de creació literària. Col·labora amb diverses revistes i publicacions de caràcter literari. Les seves obres més conegudes són: Sangre a Borbotones de l’any 2002 que va guanyar el premi de la Crítica d’Astúries i escollida com una de els cinc millors novel·les espanyoles per la Fundación Lara, altres títols de l’autor són Autobiografia de Marilyn Monroe, La formula Omega,  Guapa de cara i Hazañas del Capitán Carpeto. Ha escrit també dos interessants assaigs Manual de literatura para Caníbales y un recopilatori d‘articles sota el títol de Visto para sentencia.

La novel·la està ambientada en un Madrid navegable, fruit de la desaparició del petroli bàsic en la mobilitat i amb un canal navegable que va des de la mediterrània fins a Lisboa passant pel centre de Madrid durant la setmana en que Espanya juga l’eurocopa de l’any 2008 amb una exaltació popular inenarrable. La trama és la de la una investigació que arranca amb la mort per enverinament d’una noia la tarda del seu convit de casament. La morta és filla d’un dels principals homes de negocis del país. El pare recorre a un antic agent dels serveis secrets, protegit seu, que junt amb un entranyable i estrafolari investigador Carlos Clot, inicia el procés d’investigació i en el decurs del mateix es barregen diverses línies d’investigació i amb unes situacions que porten a diversos centres d’atenció. Per una banda el passat des de la guerra civil del pare de la noia amb el recorregut familiar i també de la família i la relació amb personatges que conflueixen en la novel·la situats en les esferes del poder i com d’alguna manera preparen al seus fills perquè quan canviï el règim segueixin tenint els nivells d’influència que han tingut ells. L’amistat quallada en una presó republicana supera els temps i tots amb la seva vida han anat teixint relacions que van més enllà i es mouen en les cercles dels negocis i del poder. El detectiu inicia diverses investigacions que ens porten a ambients tant allunyats com els grups de catòlics que batallen contra el costum d’expedició de sagrades formes envasades per màquines situades en qualsevol lloc de la ciutat o als Grapo, encara actius o grupuscles revolucionaris. Tot plegat una versió realista però carregada d’ironia de la història de la transició espanyola i interpretada des d’una perspectiva diferent carregada d’humor però també amb algunes veritats que possiblement siguin claus per interpretar el present amb les paraules del mateix autor. “No fue una transición fue una transacción”

Rafael Reig barreja en la narració tot un seguit de característiques i elements de creació literària des de punts que es podrien qualificar de ciència ficció, fins a una trama dels fets i de la investigació pròpia i de la novel·la negra i amb un seguit de diàlegs que gairebé es situen en l’àmbit de la comicitat. Tot plegat dóna un resultat magnífic, una novel·la que atrapa des del primer moment i amb girs impensats que li donen encara més credibilitat com a obra de ficció i d’una ficció desbordada. La mateixa condició del relator, persona que ve de treballar de les clavegueres de l’estat és ja una clara definició de com pot evolucionar el recorregut per la història.

L’ascensió fàcil en la postguerra d’arribistes i aprofitats fruit de la seva adscripció al règim, els seus fills que lluiten contra allò que van construir els pares, la continuïtat en el poder i en els cercles econòmics dels “mateixos” i de les mateixes famílies. Les relacions de dependència i submissió de les classes populars, les relacions personals, l’educació, la universitat i les primeres revoltes estudiantils, els grupuscles revolucionaris amb la delació permanent  com a moneda de canvi, fins l’Espanya futbolera que viu i s’apassiona amb la conquesta de l’eurocopa. En fi,un decorat magnífic per una història coral també magnífica i també l’afirmació de que hi ha altres maneres de viure. El mateix autor en una entrevista a revista Qué leer ho deixa clar: “Lo tenemos muy difícil los que pensamos que la vida puedes ser de otra forma, porque  parece que la gente está muy contenta  cómo es la vida  y nos den por el culo continuamente y ni siquiera nos quejamos , que es lo grave...”

Més alt potser es pot dir, més clar difícilment.

Todo está perdonado
Rafael Reig
Premio Tusquets
Colección Andanzas 751
Tusquets editores
Barcelona. Març 2011