Estadístiques al servei de qui les fa

Una de les informacions més interessants que podem trobar a través dels mitjans de comunicació són les estadístiques. Si l’atur puja un 2%en un mes o l’ocupació hotelera arriba quasi al 100% en els caps de setmana més sol·licitats de la calitja estiuenca.

Ens han ensenyat al llarg de la vida  a ser originals perquè tinguem el privilegi de crear el nostre propi model que puguem aplicar al llarg de la nostra existència, però de mica en mica vas veient que tot i aquesta mena de via lliure per fer el que tu vulguis en el fons tots procuren que ningú surtir gaire del perfil públic homogeni que han establert per nosaltres.

En un moment que els partits tradicionals van perdent adeptes i no s’atreveixen a aplicar noves mesures legislatives que permetrien l’entrada en el marc polítics de noves formacions que poden fer molt de mal als clàssics de tota la vida. Un pastís que ningú vol perdre a mans d’altres que són incontrolables, encara que al cap de quatre dies els més díscols es tornen ovelles manses en la ruleta de la política amb un mínim de poder.

Unes dades que ens indiquen que a hores d’ara més de la meitat de població del Principat estaria a favor de la independència, però els polítics que tenen cert poder no s’atreveixen a posar-hi fil a l’agulla amatents que aquest posicionament  clar els faci sortir d’aquesta ambigüitat que els caracteritza i que els ha funcionat tan bé fins ara.

Dades que si ets jove i amb estudis bàsics et posen a la cua de l’atur. Si tens un currículum ben farcit també t’hi posen, però has de saber que alguns que comparteixen perfil amb tu han tocat el dos i prefereixen fer de cambrer en un bar d’un suburbi de Londres abans que vendre gelats en una guingueta de la platja envoltat de russos.

Informacions de la salut pública que per t’asseguren que a la llista d’espera per un metge especialista només estàs tres setmanes, quan vols fer realitat aquestes xifres i truques descobreixes que fins un parell de mesos abans no tens la sort de figurar en l’esmentada relació. Efectivament aquest procediment no falla mai a l’hora de descobrir que les coses segons les dades ben tractades i servides amb gust i interès sempre van prou bé.

Algunes dades  ens informen periòdicament de les noves contractacions realitzades pel sector públic per posar una mica d’alegria al panorama de la feina a casa nostra. Després descobreixes que a part de posar en qüestió els mètodes més o menys digitals que han utilitzat per aquesta missió que en el fons hi ha més d’aparell mediàtic que no pas de realitats tangibles. Jornades reduïdes incloent el subsidi d’atur perquè aquella persona també hi participi amb una part dels seus minsos ingressos mensuals.

Ens han explicat clarament el nombre de persones contractades en les noves superfícies comercials, però ningú ens has dit quantes persones han perdut la seva feina per aquesta competència legal, però que la gent és la mateixa amb el greuge que cada dia els diners són més escassos i el petit comerç no pot competir amb les grans cadenes. En molts casos, només ho pot fer amb el tracte perquè amb plantar cara amb els preus és una mica vocació de suïcida.

Detencions i identificacions que ens volen dibuixar grans actuacions policials en contra el top manta, el mercat de substàncies estupefaents i els furts. Al dia següent veus a grans titulars que tot aquell desplegament policial ha acabat amb que finalment han localitzat a una persona que feia anys que estava en cerca i captura i encara no se l’havia localitzat. Grans gestes mediàtiques. El top manta continua a la costa com una part de l’oferta econòmica de la comarca. Els seus clients no han deixat de freqüentar aquests xicots que per miracles de la vida estan entre nosaltres i no tenen cap intenció de tocar el dos. Tampoc tenen gaires alternatives millors.

Mentrestant a les ràdios oficials segueixen en els seus noticiaris sobre el dret a decidir i altres històries per fer més lleugera aquest clima de principis de setembre. Els contenidors cada dia tenen més seguidors en les famílies més necessitades, les persones que un bon dia decideixen acabar amb les seves existències segurament no tindran cap espai als mitjans oficials no sigui que tinguin algun imitador. Val més no dir res.  Les cases ocupades cada dia tenen més fidels seguidors. La vida continua i la festa també continua sent la gran protagonista d’aquest circ mediàtic modern..