Renúncia comprensible

Coneixia i sabia de la difícil situació en que es trobava desprès de que IC-V usant la seva llibertat com a grup  - poc explicada i menys comprensible encara- deixés el govern i el deixés encara amb més minoria del que ja estava d’ençà les eleccions del 2011.

No sé com ha anat ben bé, però segurament ha seguit aquella recomanació que feia l’ex-alcalde de Terrassa, en Manel Royes, quan deia que quan s’ha de renunciar a una alcaldia ho has de fer ràpid i amb la menor publicitat possible i sense temps perquè els teus t’acabin convencent de que no ho has de fer. Ho deia per la pròpia experiència seva a Terrassa que un va anunciar un any abans i va desfermar tot un galimaties de candidats.

Que Josep Anton Blanco renunciaria era però un rumor des de fa temps, i segurament més propiciat pels adversaris i també, per allò que en diríem el “foc amic” que no pas per ell mateix, que malgrat les dificultats de govern que podia travessar, crec que se sentia còmode, i amb la llarga i dilatada experiència com alcalde sabia afrontar els problemes posant-hi la necessària distància i cercant les complicitats que en cada moment requeria.

Possiblement ara les complicitats ja no hi eren i a ell ja li eren difícils de sumar-les, no perquè no hi hagués voluntat i disposició seva sinó  perquè l’oposició ha vist una oportunitat de capgirar el govern i es respiren aires de moció de censura i, per tant, la seva renúncia constitueix també el desviar el punt de mira dels censors que segurament no valoraran suficient el gest de l’alcalde i seguiran amb la moció. És, sens dubte, un gest honest, valent i generós. Fa un pas al costat, s’enretira per evitar que la seva figura no esdevingui, ni excusa, ni argument ni raó per part de l’oposició. Propicia un nou diàleg amb un altre protagonista al capdavant. 

La matemàtica electoral no ho va posar fàcil: PSC 7, CIU-VIA 5, UM9 5, PP 3 i ICV 1, l’allunyament entre els blocs que poden configurar l’eix esquerra-dreta és notòria des de fa anys per tant la governabilitat ha estat difícil però s’ha anat garantint, la deserció d’ICV -ja hem dit que ben legítima, però poc clara argumentalment- situava el govern de només el PSC a les cordes. Ara es farà difícil l’acord de censura si arriba, perquè els tòpics de la governabilitat o de que el món local té una dinàmica diferent ja no cola, ja no és creïble. Però vaja en matèria de pactes locals coses més complexes, estranyes i difícils d‘explicar s’han vist. La renúncia de l’alcalde Blanco desmunta també bona part de l‘argumentació que hem pogut llegir.

Josep Anton Blanco té una llarg trajectòria política. Regidor de l’Ajuntament, després alcalde, diputat provincial i President del Consell Comarcal. Ha tingut també un lideratge consolidat dintre del partit i en la important agrupació de Ribes- Roquetes. No ho ha tingut fàcil per governar. Les configuració del Municipi de Ribes amb dos nuclis consolidats no és fàcil de gestionar. L’emblemàtic projecte de la Rambla del Garraf ha escurçat distància entre nuclis i ha significat una millora substancial d’un eix viari important en la relació intercomarcal.

Vaig coincidir amb el Josep Anton Blanco tenint responsabilitats institucionals. Hem discrepat en ocasions defensant els corresponents i legítims interessos de les respectives ciutats. Eren discrepàncies fruit de les estratègies pròpies però he de dir que la discrepància sempre va ser lleial, sense subterfugis i per tant expressades amb claredat i de cara. Però quan calia fer front comú l’actuació sempre va ser lleial i entregada, sense fissures i això cal valorar-ho crec que molt positivament. Vaig compartir també presència al Consell Comarcal que va presidir durant uns anys, cal dir que com President exercia amb voluntat de globalitzar l’actuació del Consell i com a President  donava el marge de confiança suficient perquè els que teníem altres responsabilitats les podéssim exercir sense intromissions, sense consigna i sempre des de la confiança.

Políticament hem coincidit moltes vegades i hem discrepat en altres, amb normalitat i sense evitar-ho, senzillament contrastant parers i estratègies.

Ara, quan renuncia, encara és d’hora per valorar la seva feina al front de l’alcaldia. Personalment i mirant-m’ho amb la distància de qui no viu a Ribes, però segueix la política, crec que la feina que ha fet ha estat molt bona, fent transformacions important en el camp urbanístic i també en la política dels serveis personals tendint a la cohesió social i a la integració.

En tot cas des de les discrepàncies puntuals que hi hagi pogut tenir el que vull valorar és la seva constància i tossuderia en els objectius que es fixava, la seva capacitat d’aglutinar voluntat i naturalment la seva honestedat sense fissures.

Quan un hom deixa una alcaldia hi ha la temptació fàcil de fer retrets i ignorar la seva feina i fins i tot qüestionar aspectes que semblaven inqüestionables fa un temps. Són possiblement les darreres factures que es volen presentar. No cal fer-hi massa cas. Josep Anton Blanco pot deixar i deixa l’alcaldia amb el cap ben alt i mirant cara a cara, ha fet la feina que calia fer i ho ha fet com un servei a la societat, com la plasmació de la Política amb majúscula, només per això ja li podríem agrair, però quan la seva feina ha estat positiva i jo no en tinc cap dubte a més d’agrair-li, cal felicitar-lo i desitjar-li tota la sort del món.