Caligrafía de los sueños

Aquesta és la primera novel·la que surt després de que Juan Marsé guanyés el Premio Cervantes de la literatura espanyol, ara fa quatre anys. I naturalment ha aixecat una expectació notable. No cal recordar la llarga trajectòria literària de Marsé, però el fet del guardó posa el llistó més alt per saber sí el guanyador supera la seva anterior obra. Seguint amb la seva línia argumental ens porta una vegada més a la Barcelona, dels anys quaranta amb tota la significació que això porta. L’època més grisa de la ciutat, l’època de l’estraperlo, l’època de la repressió més dura i de la misèria de les famílies que malden per la supervivència.

Juan Marsé és nascut a Barcelona a l’any 1933. Ha fet la seva carrera com escriptor en llengua castellana tot i ser nascut a Catalunya, això en algun moment ha provocat l’eterna polèmica de la seva adscripció a la literatura catalana tema que l’autor defuig per innecessari. Marsé és un escriptor autodidacta que ha fet la seva literatura  través de les seves vivències i també per una veritable capacitat de fer ficció de les realitats conegudes. Està considerat com un autor que ha sabut descriure amb un realisme extraordinari com ningú la Barcelona de la postguerra dels anys quaranta i cinquanta amb una visió crítica però també amb la visió d’un cert realisme barrejat amb la ficció. Se l’ha comparat generacioanalment  literàriament amb els autors del realisme social com Goytisolo, Ferres, Garcia Hortelano.

Marsé viu intensament els seu anys de joventut als barris de Gràcia i Guinardó  que retratarà perfectament en les seves narracions i en les aventures dels seus protagonistes que són també rèflex de la seva passió per les pel·lícules americanes d’acció i aventures. Professionalment va treballar com a joier i és a l’any 1959 que la seva narració Nada para morir obté el premi Sésamo que serà el primer dels premis que obtindrà en la seva ja llarga trajectòria com a escriptor.

El mateix any publica Encerrados en un solo juguete i inici a una etapa a París a on coneix a molts exiliats i entra amb contacte amb diversos membres dels partits comunistes espanyols. Però no serà fins a l’any 1962 en que es publica el seu primer gran èxit amb Últimas Tardes con Teresa que obté el premi Biblioteca Breve, la novel·la és la història d’un desarrelament i segueix també amb una altra novel·la de culte. La Oscura historia de la prima Montse, les dues obres són emblemàtiques en la descripció de la Barcelona i els ambients amb la relació entre personatges de diferents classes socials. Serà amb Si te dicen que caí que Marsé es consagra com un autor ja rellevant de la literatura castellana amb la recreació de al situació de la ciutat en la postguerra. L’obra va ser publicada inicialment a Mèxic per la prohibició de la censura espanyola. Va obtenir el premi México de novel·la.

Segueixen La muchacha de las bragas de oro, Premio Planeta del 1978 i Ronda de Guinardó que va ser guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona de literatura castellana a l’any 1985. Posteriorment va publicar El Amante bilingüe, premi Ateneo de Sevilla i obté el premi de la Crítica i El Premi Europa amb El embrujo de Shanghai que ve a ser una mena de novel·la crítica am la seva pròpia narrativa. Va obtenir un bon èxit la seva versió cinematogràfica. Finalment li fou concedit el Premio Cervantes màxim guardó de la literatura acastellana el 2009.

Caligrafía de los sueños tracta de la història d’un jove, Ringo que es passa moltes hores al bar de la senyora Paquita, allà descobreix importants històries d’amor entre persones adultes, entre la senyora Mir i Alonso fins a la desparió d’aquest. Aquesta  desaparició d’un dels protagonistes d’aquesta història, involucrant a Ringo, és el que dóna solidesa a la trama. Ringo per altra banda comença a escriure i en les seves narracions hi posa tot un plegat de somnis trets de pel·lícules i de la mateixa vida. Ringo, pot ser el Marsé jove que comença a fer els seus primers relats dels que veu i viu en aquella Barcelona. L’autor fa aquí confessió a través del protagonisme de la seva adopció i ho fa de manera relaxada i com ell mateix afirma en alguna entrevista “ ...lo he puesto de manera más divertida, porque en mis novelas hay el riesgo del sentimentalismo. Possiblement aquesta novel·la contempla els elements essencials de l’extensa obra literària de Marsé.

Els escenaris de ficció són els escenaris de la ciutat, els barris populars amb una vida interna molt activa, la mateixa tipologia de personatges que es mouen en un ambient reclòs, tancat amb exterioritzacions de les formes de ser i les maneres de viure i també tot plegat es mou en la mateixa època en una Barcelona que encara viu el record de la guerra però ja comença a entreveure’s altres maneres de “normalitat” social.

Interessant novel·la que desplega un cop més la capacitat creativa de Marsé i que un cop més ens demostra la gran qualitat narrativa i expressiva de l’autor.

   
Caligrafía de los sueños
Juan Marsé
Col.lecció Lumen/Futura
Editorial Lumen
Barcelona, Febrer del 2011