El desgavell

Ferran Planes com diu ell mateix en la introducció del llibre volia titular-lo “La conya” perquè considerava que tot plegat encaixava  perfectament  aquest terme que té a voltes difícil traducció per la seva aplicació en moltes situacions. Finalment es va publicar amb el títol d‘El Desgavell, que també té una càrrega semàntica prou notòria. El llibre ens explica la seves vicissituds com a soldat , tinent d‘artilleria de la República, que marxa a l’exili, que va a parar amb els seus companys a un camp de treball del que en fuig i fa una llarga peregrinació per terres franceses fins a tornar al país.

Tot plegat amb el dramatisme que comporta aquesta vida però tot sembla relatat com un tragicomèdia en que es succeïen moments tràgics i altres que tens la sensació que la mirada entre irònica i cínica del protagonista i autor, dulcifica situacions ben tristes i, a voltes, cruels.

L’autor Ferran Planes, va néixer a Baga de formació humanista, la guerra va interrompre els seus estudis a la Universitat  es considera un intel·lectual peculiar. De ben jove encara sense la majoria d’edat ja va participar com secretari de l’ajuntament en la proclamació de la república. L’esclat de la guerra l’agafa de permís del servei militar i es reincorpora a l‘exercit republicà i segueix un seguit de cursos de formació que el porten al grau de tinent d’artilleria. Després de la victòria franquista va marxar a l’exili i va viure a França. Després d’evadir-se d’un batalló de treballadors, tota l’experiència vital durant la fugida es desenvolupa en el llibre El desgavell. Quan es va publicar en edició en català a l’any 1969 a Selecta la seva edició es va exhaurir ràpidament. Va ser un fenomen editorial en  el seu moment. A l’any 1976 va publicar en castellà Caminos i com a periodista va publicar nombrosos articles en diaris catalanistes en el període republicà tant a Barcelona com a Manresa.

La segona edició d’El Desgavell és de l’any 2011 que va sortir publicada integrament a partir de l’original que va recuperar l’historiador Joaquim Aloy. També l’editorial Asteroide n’ha publicat una edició en castellà amb el títol de El Desbarajuste.

El Desgavell, es mou literàriament entre la novel·la, la biografia i les notes de reflexió a l’entorn de la política i la república.
A Ferran Planes el final de la guerra l’agafa a Andalusia però aconsegueix arribar fins a la frontera francesa, i és a França a on comença la seva particular aventura, malviu amb tres amics Josep Arnal,  Pere Vives i Joaquim Amat. Per sortir del Camp de Concentració s’enrolen a un batalló de treball i van a parar a les fortificacions properes a la línia Maginot. Són fets presoners pels alemanys i segueixen una corrua de presoners que van fent feines a diverses ciutats fins que decideixen fugir a Suïssa, d’on són foragitats per les autoritats dues vegades i tornen a França. Planes decideix fugir i els seus companyes no, aquets aniran a parar al camps de Mathaussen, mentre Planes pot arribar a la França lliure i viure en diverses poblacions de la Cerdanya fent carbó o encarregant-se d’una plantació fruitera tot fent-hi de pagès. Aquesta situació li va permetre anar vivint i portar fins i tot la seva dona a França. Després va tornar a Espanya on va viure a Madrid i posteriorment a Tànger.

El llibre s’estructura en tres apartats la primera sota el títol de l’Exili, és la que narra tot el recorregut de Planes per França i Suïssa i els retorns forçats a França, les diverses fugides dels alemanys i també les diverses ocupacions que té fins poder estabilitzar-se mínimament a la Cerdanya francesa fent de pagès. La segona part La guerra, és el relat de la vida militar de Planes que si no fos per les tràgiques circumstàncies del conflicte podria semblar una narració costumista. D’un militar amb poca prestància, es deixa la pistola oblidada, o força exercicis amb la seva bateria per entretenir-se. En fi un retrat  carregat d’ironia i d’un realisme tragicòmic. La tercera part, La República, és una anàlisi cívic-polític de l’adveniment de la república  -ell va ser present en la proclamació al seu poble- i com va esdevenint  la història. Aquest darrer apartat és el que conté una càrrega ideològica més interessant, Planes és republicà i un humanista i rebutja posicions extremes.

El to de la novel·la és sempre carregat de positivisme. Tant és així que el mateix Planes va deixar escrit que: “Desitjaria superar el títol de Céline –Viatge al final de la nit– i portar-vos a un viatge que, fins i tot sent organitzat, ens conduís a un Viatge a l’arribada del dia”.

El desgavell es pot llegir cercant-hi fins i tot una cert nivell de comicitat però si s’aprofundeix i es fa una lectura crítica es nota una cert nivell d’autocrítica de com es van fer les coses durant la república i la guerra, i sempre assumint les responsabilitats per la derrota i cercant pocs enemics exterior. I destaca, això sí, una clara i rotunda posició contra tota injustícia vingués de la banda que vingués.

Relat prou interessant com perquè la seva reedició hagi tingut un èxit enorme. El redescobriment de la figura de Ferran Planes en la seva vessant d’escriptor i la visió del conflicte i de la situació de molts exiliats durant la segona guerra mundial s’ha posat de manifest novament amb El Desgavell, entre la picaresca i el drama, entre un toc de cinisme i l’autocrítica, que hi ha una visió desacomplexada en la crítica de la república i de la guerra civil, veient-hi els errors i sobretot valorar el moment de la seva publicació, en ple estat d’excepció a l’any 1969..

Molt interessant!.

El desgavell
Ferran Planes
Col·lecció La Cara Fosca de les lletres.
Club Editor
Barcelona, novembre 2010