La sra. Lópes

La sra Lópes ja fa dies que va acabar el seu periple administratiu per actualitzar el seu primer cognom. Fa anys que volia treure de la seva part final, la “z”, perquè la feia massa hispànica. Ella des de què milita en partits neoindependentistes estava ben decidida en donar un toc segle XXI al seu cognom que fa lustres que l’acompanya en el seu arbre genealògic. Pel que fa al seu nom, Maria,  ho ha tingut molt més senzill. Era una simple qüestió d’accent que no tenia més transcendència.

Persona de pocs estudis que ben aviat va oferir part del seu temps lliure al partit. De ben joveneta ja era l’encarregada juntament amb les seves amigues de handbol d’omplir actes i esdeveniments polítics per assegurar-se el seu futur laboral amb un salari molt digne per la seva minsa formació.

La sra. Lópes participava de multitud d’entitats de tot tipus. Sempre era la primera a aixecar el dit quan algú preguntava sobre candidats per renovar la junta directa. Ella per inèrcia ja s’oferia com la que presentava el perfil ideal. Després ja aniria quadrant la seva graella personal per aquest tipus d’esdeveniments. Encara que fossin incompatibles a la nostra protagonista en horari era una cosa que li resultava indiferent. En el seu llarg currículum hi figuraven totes aquestes entitats. Era la base de tot.

De mica en mica la sra. Lópes anava entrant en plans d’ocupació que tot i no proporcionar-li una feina estable, s’anaven alternant fins que en un tres anys només havia figurat un parell de mesos a l’atur. Just el temps que li va ser útil per ajudar a enganxar cartells als seus companys de partit en uns comicis molt renyits.

La senyora Lópes per tenir content els seus companys de formació assistia a tots els actes possibles i entre les seves moltes amigues feia campanya perquè la seguissin aquí i allà. Buscava mil excuses per convence-les perquè entre tots farien més patxoca.

La sra. Lópes sempre realitzava les compres al seu municipi. Poques vegades sortia de la seva localitat. Buscava en els seus carrers i places tot el que necessitava. Evidentment sempre deixava ben palès als responsables de la botiga que ella havia passat  per allí i s’havia deixat uns diners en algun producte. Una picada d’ullets els avisava que un altre dia vindria a fer el porta a porta a demanar el vot.

Fa molts anys que demanava a totes les seccions del partit poder entrar en una llista dins les posicions més davanteres, però sempre li buscaven una excusa per deixar-la a la zona mitja on només era possible tocar poder en cas de miracle a les urnes, però, en realitat ja li anava bé. No tenia gaires mal de caps i el fet que la convertien en una persona quasi indispensable per aconseguir un bon grapat de vots li donava un cert poder que els primers de la llista no tenien, doncs aquests havien de tornar favors aquí i allà. Ara mateix estava fent negociacions aprofitant una ruta de  tapes perquè una amiga que era professora d’informàtica entrés a cobrir una substitució per maternitat en l’escola taller del poble veí. La cosa li pintava força bé i sempre li agraïen d’alguna manera aquestes tasques solidàries en vers els seus amics.

La sra. Lópes a part de la feina que aconseguia a través dels plans d’ocupació tenia la sort que un parell o tres d’entitats li lliuraven gustosament cada mes una petita quantitats de diners per les seves tasques a l’associació. Una quantitat que li anava com anell al dit per als seus capricis com a dona coqueta i per fer front als seus compromisos de partit. Tot quedava a casa.

La sra. Lópes vestia marques conegudes i colors vistosos i tenia la mà trencada en això d’anar a saludar a qui tocava en els moments oportuns sense ser massa pesada i tenir una mica content a tothom.

La sra. Lópes mai ha tingut cap dubte que si en el seu partit en un moment donat no li fan cas, anirà a l’altre perquè ella, en realitat, tan li fa tot. El que la fa més és aquesta quota de poder que va cuidant i mimant cada dia perquè vagi creixent i no perdi mai cap vot. No tindria cap remordiment si el dia de demà tornés a posar una z en el seu cognom que podria rimar amb el del seu segon que ara només apareix en comptades ocasions per no trencar la seva analitzada imatge pública. Això ho faria per  poder.

La sra. Lópes viu molt proper a nosaltres i cada dia treu el seu gos a passejar per començar el dia desitjant un bon dia a tothom mentre mostra amb una bosseta a l’altra mà per demostrar a tothom que ella també és neta amb el seu gosset.