L'aire que respires

Llarga, extensa, complexa i molt interessant novel·la de Care Santos que ens introdueix en el món de la bibliofília i la passió que algunes persones senten per descobrir joies bibliogràfiques o simplement tenen una atracció pel llibres de vell més enllà del seu valor o de la seva història.

En la novel·la la recerca d’una col·lecció de llibres de contingut eròtic és la clau de la història, al voltant però d’aquesta col·lecció hi ha múltiples històries col·laterals amb vinculacions interseccionades que, al final, donen una globalitat molt ben resolta i encaixant els personatges en el seu moment i la seva participació en la història global.

La superposició d’èpoques històriques també té interès tal i com es va desenvolupant la trama.

En el llibre hi ha una afirmació que dóna la pauta per una lectura de la novel·la: “Qui s’estima els llibres i ha de viure’n lluny, de mica en mica, va perdent l’ànima”

Care Santos va estudiar filosofia i filologia, ha treballat en diversos diaris com Diari de Barcelona, ABC, El Punt i a la revista Presència o El Mundo, a on fa crítica literària. Va començar a publicar a l’any 1995 amb el llibre Cuentos Cítricos. Va guanyar el premi Ateneo de Sevilla amb Trigal Con Cuervos i també en el camp de la literatura juvenil va guanyar el premi Gran Angular amb Los ojos del lobo. A l’any 2007 va ser finalista del Premio Primavera de Novela.

Fa un parell d’anys va publicar amb un èxit notable de lectura i crítica Habitacions Tancades, on com en l’actual novel·la passat i present convergeixen seguint el fil de la història i de la ficció creada per l’autora, aquesta novel·la s’ha traduït a forces idiomes.

També ha participat en diverses antologies i es considera Care Santos com una de les autores més llegides en aquests moments del panorama literari català i espanyol per la seva solidesa literària i també perquè en cada novel·la es podrien trobar diversos generes novel·lescos.

La trama de L’aire que respires comença quan la Virginia hereta la llibreria de vell que li deixa el pare que acaba de morir. Advocada poc avesada a furgar entre llibres demana a una amiga seva, escriptora, que l’ajudi amb la classificació i ordenació del llegat. Això ho fa i ben aviat es troba amb un seguit de documents que confrontats conformen una història que arrenca amb la presència de les tropes napoleòniques a Catalunya i la vida d’un d’aquells soldats Filippo Brancaleone que incorporat per la força a l’exèrcit viu amb els seus companys la campanya de Catalunya i els diversos setges. En un dels saqueigs posteriors a una victòria militar entra en una casa als voltants de Mataró d’un ciutadà francès, Guillot, bibliotecari  que va fugir de la revolució francesa i es va instal·lar en aquella ciutat del Maresme, Brancaleone agafa un llibre d’una arqueta que conte un seguit de volums de literatura eròtica antiga. Sense saber-ho el soldat recull un petit tresor.

Trobem a un Brancaleone ferit i moribund en un hospital a on una jove bugadera es preocupa per ell, el cuida, el salva, el treu de l’hospital i l’amaga a casa seva. Finalment exerceix de campaner i es casa amb la seva salvadora i tenen un fill. L’Àngel que tindrà també un paper prou destacat en la història.

Paral·lelament apareix en Néstor Pérez de Leon, funcionari que arriba a tenir un paper com a cap de la policia en la repressió de la ciutadania. Personatge tèrbol, fosc, ambiciós que també té una estranya afecció pel llibres vells. Per assolir més protagonisme es casa amb la jove filla de Guillot, és un casament per interès i ben aviat se’n desfà acusant-la d’adulteri amb l’Àngel Brancaleone, que havia començat una aventura com a llibreter. Ell acaba a la presó i ella, embarassada a un convent. Les revoltes que succeeixen a Barcelona amb la primera crema de convents porten aparentment la mort a Carlota Guillot. Brancaleone surt finalment de la presó i és utilitzat per Pérez de León per les seves finalitats d’acumular llibres valuosos, mentre intenta refer la seva vida amb un grup d’amics molt peculiars i estrafolaris. 

La història té un gir espectacular i un final realment que fa justícia als personatges.

També la hereva de la llibreria i la seva amiga tenen un desencontre final prou interessant també. Les circumstàncies les porten a deixar -aparentment- la seva amistat.

L’autora ha fet un treball d’investigació més que notable per refer una història de la ciutat de Barcelona des de la invasió de les tropes napoleòniques fins els bombardeigs del General Espartero. També es descriu el creixement de la ciutat enrunant les muralles i creant les noves i modernes vies de la ciutat.

Un element interessant de la novel·la és la utilització de manera creïble de personatges reals en mig de la ficció donant a la narració un element afegit de recrear la història.

Recorregut per la trajectòria dels personatges que van relacionant-se a mesura que ho demana la trama i també de les mateixes famílies a través del temps i del elements central com són la col·lecció de llibres que desapareixen en l’assalt a casa del senyor Guillot. Els llibres són també protagonistes pel respecte que mereixen per alguns personatges, hi ha des de tracte reverencial fins a que els llibres són objecte de la cobdícia més desmesurada. 

Història interessant, excel·lentment plantejada i amb una resolució també excel·lent. Això sí cal posar atenció en els primers compassos de la història per retenir la corrua de personatges que desfilen.

L’aire que respires
Care Santos
Col·lecció Ramon Llull narrativa
Editorial Planeta
Barcelona, febrer 2013