Les possibilitat de la participació ciutadana

És indubtable que per als éssers humans, pel fet d’estar organitzats socialment, participar és un exercici pràcticament involuntari que executem en tots els actes de la nostra vida social des de treballar fins a divertir-nos. Acceptem que parlar de “participació ciutadana” significa situar la participació en el fet conscient i voluntari de decidir formar part de totes o algunes de les decisions que tenen a veure amb la nostra vida social, per tant ens impliquem en opinió i conseqüenment en la comunicació d’aquesta opinió que, quan és treballada col•lectivament, dona la força adequada per a ser posada en pràctica amb el màxim concens.

Partim de la base que les persones que hem decidit conscientment organitzar-nos amb mètodes participatius en les nostres activitats voluntàries com a ciutadania, ho fem des de l’observació que la democràcia parlamentària no arriba a implicar els ciutadans en un exercici de participació complet més enllà del vot periòdic.

L’exercici del vot periòdic parlamentari que ens porta a les urnes cada quatre anys per col•laborar en una competició, crea una despreocupació ciutadana que debilita l’exercici de la democràcia al no implicar com a conseqüència natural, perquè posa en mans d’uns quants, sorgits d’unes llistes tancades que uns partits han confeccionat en funció d’uns objectius dictaminats per les cúpules d’aquests partits, influïdes directament per altres organismes de poder i per l’existència d’un model econòmic imposat per aquests poders.

Participar, és probablement, un fet inherent als éssers humans que apareix en la majoria del nostre ampli ventall d’actes personals i socials, de fet participem en tot allò que fem i que va dirigit als altres, tant quan parem la taula com quan engeguem la màquina per treballar, podem afirmar que sense la nostra participació no existiria l’activitat.

Creure que en democràcia són els polítics els que han d’atendre i decidir per nosaltres tot el que té a veure amb l'organització de la societat ho veiem simplement com un error infantilista. El fet que surtin elegits com a representants de la ciutadania no els dóna el dret a suplantar la nostra veu. La feina que els encarreguem és la de governar, però mal podran fer-ho si suplanten els nostres interessos per uns de particulars, és necessari que tots aprenguem quin és el lloc que ocupem per desenvolupar-lo amb eficàcia. L’harmonia seria doncs la correcta participació de les persones complint cada una de les parts el seu paper al servei d’un resultat conjunt.

Així que mentre en política es consideri que la ciutadania només és una eina a utilitzar quan convé, no tenim altre remei que organitzar-nos i plantar cara a aquesta presa de pel en la que converteixen la participació ciutanana molts Polítics i els seus Tècnics en Participació, la vida per a que no la incloguin definitivament en la “crisi” l’hem de poguer decidir els que la vivim per moltes difícultas que ens creïn, i no oblidar mai que si tant malament ens ho posen sempre ens quedarà la revolta, i tot plegat mentre fem camí per aconseguir la democràcia plena.