14, de Jean Echenoz

Breu però intensa i magnífica novel·la d’Echenoz que s’enfronta al repte d’explicar la Gran Guerra amb molta brevetat i com va condicionar la vida de molta gent, els soldats implicats directament però també les seves famílies o les ciutats que van patir el conflicte.

Darrerament la literatura francesa ha fet aportacions importants a la literatura de “guerra”. La guerra és, sens dubte, una font immensa de possibilitats narratives, l’aflorament del millor i del pitjor de la condició humana en els conflictes armats ha estat, és i serà també una font d’inspiració important per desenvolupar trames i ficcions. Esmentar uns quants títols editats darrerament per referendar aquesta disposició de la novel·lística francesa per evocar part de la seva història poc novel·lada L’art Francès de la Guerra, d’Alexis Jenni, El silenci dels coronels de Joan Daniel Beszonoff o Donde dejé mi alma de Jèrôme Ferrari, per esmentar tres títols comentats aquí mateix..

Ara s’hi afegeix aquest 14 de Jean Echenoz. L’autor ha estudiat sociologia i enginyeria, però bàsicament es dedica a la literatura  tot i que també col·labora amb diaris entre ells l’Humanité. La seva primera novel·la va ser El meridià de Greenwich. A l’any 1983 va obtenir el premi Medicis per la seva obra Cherokee i a l’any 1999 va ser guardonat amb el premi Goncourt per la seva novel·la Me voy. Ha guanyat també altres premis. A l’any 2006 comença una trilogia sobre personatges de la història. Inicialment fa una immersió en Ravel el músic que ha donat nom a la famosa peça Bolero és una mena de biografia novel·lada però amb tocs molt interessants des d’un punt de vista literari, va seguir la novel·la Correr en la recrea la vida de corredor Emil Zátopek i la seva epopeia com a atleta i com a persona i va tancar la trilogia amb la novel·la  Relámpagos que es tracta de la història del científic Nikola Tesla que va treballar en el descobriment dels raig X.  

A la nova i darrera, per ara, novel·la 14 torna la narrativa. Aquesta novel·la es situa en el seu inici en el moment en que la notícia de la declaració de guerra és un fet. La sensació generalitzada de que serà un guerra curta, que amb un parell de mesos, tot tornarà ser com abans. La realitat va desmentir aquest predicció i la guerra s’allargaria al llarg de quatre anys i va ser el principi de les guerres més tecnificades que donarien pas a múltiples guerres al llarg del segle XX.

La novel·la sorgeix després de la lectura d’uns documents familiars entre els que hi troba un seguit de documentació; un dietari sobre la Gran Guerra. Ell mateix explica que primer va fer la transcripció dels documents que van esdevenir la base pe fer aquets narració, curta, intensa, molt intensa i gairebé tractada com la narració d’uns fets amb absència de ficció, tot i que l’empremta de l’escriptor hi es present amb l’estil en narrar algunes de les situacions i la necessitat d’explicar els fets.
14 és un recorregut per la guerra acompanyats de cinc joves que són mobilitzats, a través d’ells anem seguim els esdeveniments des del principi fins al final de la guerra amb els diversos destins de cadascun d’ells. També hi ha una altra protagonista una noia, la filla del director de la fàbrica a on treballaven alguns dels soldats, descobreix que esta embarassada i per tant espera el seu retorn, sobretot de qui és el pare de la criatura.

Les diverses situacions dels ja soldats donen pas als diversos capítols en que s’estructura la narració des de que arriben a la caserna i els donen l’equipament fins a les sensacions dels primers combats a les Àrdenes passant pels desplaçament com a tropa, les seves reaccions i sentiment davant les situacions desconegudes i inesperades a que la guerra els porta. Descripcions meticuloses, el contingut de la motxilla d’un soldat francès a la Gran Guerra n’és un exemple clar. Després la realitat de les trinxeres – de les que també se’n fa ha una excel·lent descripció-  fa que la majoria dels utensilis que han enquibit a la motxilla no tingui cap sentit.

La descripció de les situacions i la sort de les cinc companys va desvetllant-se  a mesura que avança la narració des de la declaració de la guerra fins la darrera batalla i amb la sort diversa de cada un dels companys que amb una certa alegria i també amb una certa inconsciència s’allisten tot pensat que serà un passeig i tot plegat acaba convertint-se en un dels desastres més gran d‘Europa al segle XX.

La capacitat de concreció de l’autor queda palesada en menys de 100 pàgines. La història dels cincs companys, el desenvolupament de la guerra i les seves conseqüències, tot amb una selecció dels esdeveniments i també de trobar aquells aspectes que són indispensables per donar sentit a la narració i tancar la història. Fet amb una estructura molt sòlida.

Amb poques paraules es narra una gran història.

Excel·lent resultat , com a novel·la i com exercici de concreció d’un dels esdeveniments cabdals del segle XX 

14
Jean Echenoz
Panorama de narrativas, Nº 843
Editorial Anagrama