-
Negre sobre blanc, notes de lectura
-
Frederic Llopart
- Vilanova i la Geltrú
- 30-11-2013 13:50
Eix. Portada de 'Quan en dèiem xampany'
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Rafel Nadal va irrompre de manera potent en el camp de la literatura guanyant el premi Nadal de l’any 2011 amb Quan érem Feliços, un recorregut per la infantesa i la primera joventut en una família de dotze germans i amb determinades inquietuds socials. Amb aquella novel·la (narració ficcionada?) va esdevenir líder de vendes i va recollir unes crítiques prou bones.
Ara retorna amb el títol de Quan en dèiem xampany, que és un capbussament en la saga familiar i explica la trajectòria i peripècies de la seva família començant amb el besavi Franciso Oller que va ser un dels productors de taps de suro més importants d’Europa.
Rafel Nadal era ja i és, naturalment, un reconegut periodista que ha treballat en la majoria dels gran diaris del país. Va començar a la revista Presència i a la redacció del Punt de Girona i a partir d’aquí va començar una extensa carrera treballant al País o dirigint el Periódico de Catalunya, diari en el que va obtenir nombrosos guardons per la publicació i també va propiciar la seva versió amb català que va ser una novetat important en el món de la premsa catalana. La sortida d’aquets diari va ser fruit del seu desacord amb la propietat i per negar-se a fer una segona reducció de la plantilla en moments difícil. Ha treballat també al País i actualment escriu articles a La Vanguardia i participa en diverses tertúlies d’actualitat a la ràdio i a també a diverses televisions.
Abans d’aquest llibre narratiu havia publicat a l’any 2011 “Els Mandarins”, que esdevé un magnífic llibre sobre la representació del poder i un retrat interessant d’alguns dels protagonistes de la política del nostre país.
Si de Quan érem feliços en dèiem que era un magnífic llibre que ens relata el descobriment dels jocs i els neguits infantils, la vida a la natura o els inicis de la política de compromís o els primers treballs professionals de l’autor però que podrien ser també de moltes persones de la seva generació amb els mateixos problemes i els mateixos neguits. Un excel·lent retrat d’un temps, d’un país, d’una gent que educada en determinats valors malda encara avui per seguir cohesionant el país, d’aquest nou llibre en podem dir que és la història novel·lada de la saga dels Oller i la seva descendència que van esdevenir a través d’un esforç constant i amb un treball sense descans uns dels productors de taps de xampany més importants d‘Europa i la superació de les diverses ensulsiades que va patir l’empresa.
Francisco Oller, el patriarca de la saga i protagonista principal de la narració, queda orfe i creu que el millor que pot fer és marxar del seu poble, Cassà, i aventurar-se per Europa on creu que tindrà més oportunitats de treballar i fer-se un futur millor del que podria tenir quedant-se e casa seva. Des del les muntanyes de les Gavarres fins al Reims de principis de segle hi ha tota una llarga i ample travessa que va fent possible el somnis de Francisco Oller que, a l’any 1892 funda la seva primera fàbrica de taps que avui és encara activa. La seva peripècia personal i familiar ens es descoberta a través de la novel·la i la seva voluntat d’esdevenir ciutadà francès, ja que és la terra d’acollida i perquè els valors que hi troba el sedueixen.
Francisco Oller és una persona d’una tenacitat envejable que lluita per superar qualsevol crisi o contratemps que se li presenta. Quan esclata la primera guerra mundial, trasllada de nou la fabricació a Cassà, la fàbrica de Reims és destruïda pel bombardeig dels alemanys. Acabat el conflicte tornar a obrir i fer-se, altre cop, un lloc preponderant en la fabricació de taps. La crisi del 29, la segona guerra mundial, la guerra civil espanyola són també proves que Francisco Ollé supera i en surt enfortit. També viu situacions complexes com la descoberta d’ampolles falsificades d’una gran marca de xampany, o l’hotel que amb visió comercial situa a la Costa Brava per atendre els seus clients. I encara més complexes en les seves relacions familiars.
La nissaga familiar és llarga i les seves tres filles tenen també un protagonisme especial, l’Angèle àvia, “la baba”, de l’autor es casa amb un Nadal i segueixen treballant en l’empresa familiar i dirigeix la fàbrica instal·lada a Cassà, l’Helène que deixa la família per amor i l’ Yvonne, que era la més enigmàtica de les germanes i la més rebel. Tres dones que seran cabdals en la vida del patriarca Ollé. Són tres dones fortes i potents. No ens estranyaria que Nadal en propers llibres es centrés en alguna d’elles, segur que valdria la pena.
El llibre s’estructura en capítols breus que porten tot un títol que fa referència a personatges que s’entrecreuen amb el protagonista o bé situacions que es viuen, llocs de referència per feina o per les circumstàncies que va vivint en Francisco Oller. La història comença amb la seva marxa de Cassà com un jove amb ganes de viure i s’allarga fins a l’actualitat i el futur de la producció de taps de suro amb els entrebancs que han anat succeint sobre propietat i herències i embolics familiars.
En la presentació del llibre Quan érem feliços, Rafel Nadal comentava que el llibre volia ser un homenatge i una mostra de respecte i admiració per la generació dels seus pares que van viure la guerra civil i van haver de superar la situació. Ara en Quan en dèiem xampany Nadal fa un altre homenatge i mostra el seu respecte a la generació anterior, als avis dels seus pares, generació que va patir la ruïna de la fil·loxera però va resistir i amb tenacitat i un esforç sense aturar van aconseguir situar-se. En el cas de Francisco Oller en el món de la producció de taps de xampany d’alta qualitat. És un homenatge als lluitadors, als que s’aixequen quan cauen i reprenen la feina amb més força, els que sobreviuen enfortits per les traïcions, els desamors, les guerres, les depressions...
El llibre és una exaltació dels valors de l’esforç, el treball, la feina ben feta, la relació entre persones i una mostra molt reeixida de com es pot novel·lar part de la història per bastir una excel·lent narració que acaba esdevenint una lectura més que interessant, apassionant en alguns moments. ...
Quan en dèiem xampany
Rafael Nadal.
Col·lecció Clàssica nº996
Editorial Columna
Barcelona, octubre del 2013
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!