Quan els coloms van desaparèixer

A l’any 2010, Sofi Okasen publicava la novel·la Purga i de seguida va obtenir un ressò important i va obtenir un seguit de premis que van posar a l’autora en el centre del món literari europeu. Ara torna amb Quan els coloms van desaparèixer en que un cop més situa l’acció a Estònia i fa un recorregut per les diferents invasions que arrel de la guerra mundial va patir i com van reaccionat alguns del protagonistes.

Aquesta és la quarta novel·la que publica Oksanen, nascuda a Finlàndia de pare finlandès i mare estoniana que va viure en l’Estònia ocupada pels soviètics. Ha treballat confeccionant dramatúrgies i en el camp del teatre, de fet la seva obra Purga  primer era una obra de teatre que ella mateixa va novel·lar. Participa activament en debats i en els mitjans audiovisuals i escrits finlandesos. 

La seva trajectòria literària comença amb el llibre Les vaques de Stalin, a l’any 2003, després va publicar Baby Jane que va tenir també força èxit editorial i va arribar Purga, que ja va obtenir diversos premis al seu país i a França va obtenir el premi FNAC‘ Purga va haver de competir amb altres 300 novel·les, així mateix va obtenir el Prix Fèmina.   

Ara torna amb Quan els coloms van desaparèixer, novel·la que ha estat el llibre més venut a Finlàndia i ha obtingut el prestigiós premi Nordic Prize, atorgat per l’ Acadèmia Sueca. La narració és un recorregut per la història d’Estònia durant el procés de la guerra mundial i com va ser sotmesa a diverses ocupacions per part, primer, dels russos i després per les tropes alemanyes i finalment altre cop pels soviètics fins que amb la caiguda del mur de Berlín van obtenir al independència. La novel·la no és però una història del país sinó el paper que van jugar individualment algunes persones i els diversos compromisos que van agafar alguns en la defensa del país i el paper d’altres exercint com col·laboradors necessaris per mantenir Estònia sota el jou d’uns i altres. Novel·la on es creuen víctimes i botxins en una presència de molts personatges que van sobreposant-se als tres principals protagonistes i que ajuden a confegir el resultat final de la narració i li donen versemblança.

La novel·la comença amb els combats dels guerrillers estonians, formats a Finlàndia, contra els russos. Dos cosins en Roland i en Edgar són amb els guerrillers i amb fermesa i convicció diversa i diferent encaren els combats com una necessitat d’alliberar el País. Farts, però, de tant violència Edgar convenç al Roland de tornar al seu poble, però la seva presència no es ben vista per tothom ja que la batalla contra els soviètics encara no ha acabat. Mentre s’espera l’arribada dels alemanys com un alliberament i inicialment es considera una presència amiga. El Roland es sent prou satisfet de poder estar a la seva granja i treballar alhora que la seva relació amb la seva companya Rosalie es va consolidant. Aquesta  però apareix morta i tot indica que ha estat bé un suïcidi – cosa que no creu en Roland- o bé ha estat morta a mans d’alguns soldats alemanys . Al final de la novel·la es resol el dubte. Per altra banda el seu cosí, Edgar, es converteix en un col·laboracionista clar, primer dels alemanys i va canviant d’identitat en diverses vegades quan li convé esborrar el seu passat, i després quan tornen a entrar els soviètics també seguirà col·laborant amb ells, no només com a propagandista dels estralls que havien provocat els alemanys, sinó també fent feines d’espionatge i intentat infiltrar-se en els ambients anti-soviètics per fer caure una xarxa d’evasió cap a Finlàndia i reprimir els dirigents de la resistència entre ells el seu propi cosí.  Si el Roland amb la seves accions representa la fidelitat i la dignitat de la resistència contra la injustícia l’Edgar representa l’ambició desmesurada per col·laborar amb el poder al preu que sigui fins i tot utilitzant la manipulació de la mateixa història per evitar que es descobreixi el paper que va jugar i les malvetats que va cometre. En el procés de la resolució final de la narració hi juga un paper important i clau la dona de l’Edgar, la Judit que és, en part, la intersecció entre els dos cosins. És també el viu retrats de les persones, generalment dones, que no van poder escollir el seu destí en la situació que van viure i van haver d’aprendre a sobreviure, moltes vegades essent complaents amb els poderosos i posant per davant de la seva pròpia dignitat la lluita per la vida.   

La novel·la en alguns moments té un to de novel·la policíaca però el transfons i el marc on es desenvolupa la narració té més ingredients que la pura investigació. Una guerra de fons, unes ocupacions militars, les diverses residencies, els embolics familiars, la repressió i també com van procedir els col·laboracionistes desvetllant-se i desenmascarant-se segurs del seu poder i de la seva possibilitat de canviar la història per autojustificar-se.

La confrontació entre els que va ser fidels a les conviccions i van seguir lluitant per una Estònia lliure i aquells que van canviar de bàndol i servir als invasors en funció del moment en que es vivia i com es van acomodar al dictat dels vencedors. En definitiva  la interpretació de la història segons convingui i manipulant-la per sortir indemne de possibles acusacions de col·laboracionisme.

La narració va endavant i endarrere en funció del moment en que s’explica i segons qui és el protagonista de la narració en aquell moment. Història en que es barreja l’amor, la intriga, la lluita patriòtica, la servitud dels traïdors, en definitiva una passejada per la història d’una Estònia ocupada per nazis i desprès pels soviètics i la diversitat de reacció i acceptació de moltes persones davant la situació d’opressió.

Molt interessant i amb un ritme narratiu absorbent. 
 

Quan els coloms van desaparèixer
Sofi Oksanen.
Col·lecció Les ales esteses, Nº 336
Editorial RBA. La Magrana
Barcelona, octubre de 2013