-
La xocolata del lloro
-
Dani García
- Vilanova i la Geltrú
- 11-12-2013 | Actualitzat 08-03-2014 13:54
EIX. Símbols al lavabo
La veritat és que ja comença a cansar el tema publicitari de “Un nou concepte de...” o bé “Revolucionem el concepte de...”. D’entrada perqué en el 99,9% dels casos és absolutament fals, ni hi ha revolució ni hi ha nou concepte
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, en la seva segona acepció, diu que un concepte és un “mot que expressa una idea”. O sigui que “Un nou concepte de...” vindria a ser una forma de dir que hem inventat una nova paraula per anomenar una cosa, com si a partir de demà a una “fleca” passéssim a anomenar-la “ficus”, per exemple o “salsitxa”. D’altra banda, el mateix diccionari definex “revolució” com a “canvi total, radical”.
Definitivament, el mot “revolució” està perdent valor a una velocitat sorprenent... per posar quatre taburets penjats del sostre, per pintar les parets de colors llampants o per servir les begudes en gots de colors, realment es pot dir que hem “revolucionat el concepte de bar”? Vestir els cambrers amb uniformes absurds, deixar la cuina a la vista de tothom o afegir ruca, formatge de cabra i vinagre balsàmic per tot, realment suposa un “canvi radical” en el concepte de restaurant? Doncs un servidor pensa que no, que ni molt menys! El que passa és que és molt més senzill invertir cuatre duros en pintar dues parets, comprar cuatre uniformes, posar música chill-out i dir que hem “revolucionat el concepte de restaurant, o de fleca, o de papereria”, que no pas aprendre a cuinar, aprendre a servir una cervesa com cal, aprendre a deixar entrar o no la gent a la discoteca sense necessitat de clavar puntades de peu, aprendre a servir el vi a la temperatura que toca (tant omplir-nos la boca amb els vins catalans, que si són molt bons, que si aquí en sabem molt... i en el 80% dels casos has d’aguantar com el cambrer et mira raro perqué no entén que et neguis, en ple estiu, a veure un vi negre a 26 graus, “quan tothom sap que la temperatura per beure vi negre és del temps” i demanes una cubitera), aprendre a fer un pa que l’endemà no sigui xiclet etcétera. En definitiva, la única cosa clara és que tot plegat és “un nou concepte” d’estafar-nos venent-nos el mateix de sempre, amb un embolcall lleugerament diferent i a un preu astronómicament elevat. Vejam, té quatre rodes? sí, té un volant, un motor i una carrosseria? sí, molt bé, doncs és un cotxe, i perqué li posis un sostre de vidre, 8 seients o un lector de DVD, no serà “un nou concepte” de cotxe, serà un cotxe més car i prou. Com sempre, el primer que ho va fer servir, va impactar, em puc imaginar els publicistes “uauuuu hem inventat un nou concepte en publicitat: el NOU CONCEPTE!!” peró ara ja s’utilitza tant que sona ridícul “un nou concepte de WC” “revoluciona el concepte de cafetera” “ha arribat la revolució al concepte de fira d’artesans” o fins i tot pot ser contra produent publicitàriament “el nou concepte de fregar que estaves esperant!” Com? Odío fregar! només em faltava que, després d’anys d’esforç per aprendre’n, ara em canviin el concepte!
Per cert, ja de pas, aprofito per dirigir-me a tots aquells senyors amos de restaurants, bars etc i que, amb la seva genial originalitat, volen matar-nos a base de que fer que ens exploti la bufeta. Si us plau, ja n’hi ha prou de símbols extranys a las portes dels lavabos. No fa gens de gràcia anar al vàter, diguem-ne, “apurat” i trobar-te una porta amb un forat negre i l’altra amb un volcà, o una pedra i un martell (verídic!) o ximpleries semblants. Home i Dona, si us plau!
Una vegada, en un restaurant de cert renom (merescut, tot s’ha de dir), li vaig comentar al maître que el menjar, el servei i el ví havíen estat excel.lents i que la única cosa que em sabia greu era que no havia pogut pixar perqué havia estat incapaç de desxifrar en quina porta havia de fer-ho. “Home, has de pensar que són un nou concepte de portes de lavabo!” em va contestar.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!