Descomptes a jubilats, joves i....

Quan tot anava bé hi havia un cert ordre social. Llavors, presumptament, els sectors més dèbils econòmicament eren els estudiants i els jubilats. Per uns i pels altres varen sortir avantatges i descomptes en multitud de sectors públics i privats. La resta de la gent, en principi,  gaudia d’un estatus que li permetia tirar endavant ja sigui a través d’un sou o en algun negoci o convertit en beneficiari d’algun tipus d’ajuda pública.

El panorama actual ha canviat moltíssim i més en la nostra comarca on les estadístiques ens col·loquen en les primeres posicions de la llista d’aturats de Catalunya. La crisis afecta a tots els sectors de la nostra societat. Els jubilats en general acostumen a gaudir d’una paga més o menys segura i seguint el calendari vital habitual potser ja no tenen cap hipoteca  per acabar de liquidar. En canvi, la seva generació precedent s’enfronta a una alta taxa d’atur amb uns salaris cada dia més migrats. No es poden escapar dels efectes de l’esclat  de la bombolla immobiliària quan tots els somnis eren possibles a mig o llarg termini. Aquesta explosió dels somnis ha provocat que cadascú hagi de pagar durant un temps el preu de la seva ambició.

Clar ens trobem amb parelles joves que estan a l’atur tots dos i ja sense cap tipus d’ajuda. Tot això afegit a els terminis d’una hipoteca que fa uns anys quan treballaven tots dos era raonable però avui en dia s’ha convertit en una muntanya que no poden salvar de cap de les maneres. Han d’invertir el poc que tenen en subsistència i aguantar nous capítols esperant que  els seus efectes secundaris siguin el més lleus possibles. Molts d’aquests haurien de tenir continuar amb els beneficis mínims del Club Super 3, però en versió adulta, tenint en compte que no és cap caprici sinó una necessitat vital de supervivència.

Molta gent no només fa esport només per tenir el cos més sa sinó per passar una estona amb bona companyia i també serveix per evitar prendre unes quantes pastilles més en el calendari de medicació. Altres opten per anar a la biblioteca i llegir llibres i revistes que ajuden a passar més ràpid el seu temps lliure.

Aquests descomptes també s’haurien d’aplicar en els transports públics perquè fos més fàcil poder sortir d’aquesta situació incòmoda a aquestes persones que no tenen un lloc de treball. Llavors, seguint aquest debat, la propera aportació és ¿qui és fa càrrec d’aquesta minva d’ingressos?  En aquesta situació que en èpoques anteriors era raonable aquests beneficis dins un sentit de la norma potser el més coherent ara per ara i en honor a la igualtat és que ningú tingui un descomptes. Una forma que presumiblement pot abaratir les despeses i que a curt o mig termini resulti per tothom un xic més econòmica.

Altres unitats familiars com les famílies monoparentals, les famílies nombroses, les qui tenen un discapacitat al seu càrrec i altres casos que de mica aniríem trobant si féssim un radiografia social al que ens envolta.

Aquest és un d’aquest temes que encara ens hem d’actualitzar. Oferir descomptes als jubilats i pensionistes fins fa quatre dies era assumible per la resta de la societat, però actualment és una decisió que deixa de banda altres sectors socials que també estan condemnats a patir durament els efectes de la crisis a grans trets.

A banda, tot això respon moltes vegades més a qüestions electoralistes que d’altre caire. Evidentment ara la cosa s’ha complicat i davant les retallades millor intentar mantenir el que hi ha i no obrir noves facilitats a altres col·lectius que ens pot portar a una situació insostenible. Treure els descomptes vigent també pot portar queixes dels qui fins ara en sortien beneficiaris, doncs seguim endavant i els propers ja diran alguna cosa.

Tot això afegit a què els recursos públics cada dia són més minsos i el presumpte coixí que fins ara ajudava a cobrir aquests descensos s’ha esvaït. Llavors amb una mica de fum s’ha d’intentar dissimular  la situació fins  que els temps millorin. Mentrestant silenci i anar fent.