El Llegat dels ossos

Si a la primera novel·la de la trilogia el Guardià Invisible el personatge mític del basajuan, un gegant que és el protector dels ramats, hi té un paper simbòlic molt important. Ara ens trobem amb un altre d’aquets personatges gegants mitològics, el Tarttalo, un ciclop de dimensions i força enorme que devorava a les seves víctimes i deixava els ossos a les entrades de les coves per advertiment dels qui passaven pels seus dominis. L’enllaç entre les dues figures mitològiques i entre les dues novel·les el trobem en el padastre d’una de les víctimes del Guardià Invisible a la que va violar i matar. Ara el retrobem en el judici i a partir d’aquí s’inicia l’acció del Llegat dels ossos.

Dolores Redondo es va donar a conèixer com a escriptora escrivint contes infantil i narracions breus. Va publicar la seva primera novel·la Los privilegios del ángel, a l’any 2009, novel·la que recrea la vida a un port pesquer, el de Pasai, als anys seixanta i setanta i a la Donosti actual amb el llaços indestructibles de l’amistat infantil. Amb el Guardián Invisible, amb unes vendes superiors als 100.000 exemplars, va iniciar una trilogia amb la inspectora Salazar de protagonista i en el marc de la vall del Baztan. La novel·la ha estat un fenomen editorial ja que ha estat adquirida per moltes editorials per traduir-la a una quinzena d’idiomes i també per ser portada al cinema pels productors de la mítica Millennium de Stig Larsson .

Aquesta nova novel·la protagonitzada per la inspectora de la policia Foral, Amaia Salazar és una perfecta combinació de misteri, d’investigació amb aspectes sobrenatural i mitològics en la mesura justa i adequada que fan una combinació perfecte per tenir una narració ben lligada i travada i amb uns personatges que tenen les virtuts i els vicis, les misèries i les grandeses de molts humans i per això encara fan molt més creïbles les seves actuacions en el marc de la trama general.

En El llegat del ossos, ens trobem de nou a la inspectora Salazar, ha estat mare d’un nen i viu plàcidament aquesta maternitat i també la vida familiar. L’acció s’inicia amb una doble vessant d’investigació, per una banda el suïcidi en el moment abans del judici d’un personatge acusat de la violació, mort i mutilació de la filla de la seva dona, en l‘anterior novel·la. L’home es suïcida als calabossos del jutjats i deixa escrita la paraula “tarttalo”, que correspon, com hem dit, a un personatge mitològic del Baztan. Paral·lelament es donen profanacions en una església on apareixen vestigis d’antic rituals, amb ossos humans, de criatures que posen a la policia en guàrdia en vincular els dos esdeveniment i totes dues accions semblen confluir en la voluntat de que la inspectora Salazar tingui el protagonisme de la investigació. El criminal llença un repte, un desafiament personal a la inspectora Salazar.

La inspectora ha d’afrontar la investigació de la profanació de l’església que sembla lligada a la reivindicació dels cagots medievals, un col·lectiu discriminat socialment al llarg de molts anys i que van viure a la vall del Baztan, però aquesta investigació la porta també a recuperar diversos casos de dones mortes per violència de gènere i mutilades, amb un braç seccionat. A partir d’aquí la trama va embolcallant a la mateixa inspectora que reviu els seus traumes d’infantesa quan es descobreixen un ossos d’un nadó, amb un l’ADN coincideix amb el de la inspectora. A partir d’aquí el tema passa de ser una investigació policial a un tema gairebé personal entre l’assassí i la inspectora de la policia Foral. A través d’una metòdica recerca van analitzant les pautes que segueix l’assassí que sembla que va deixant  expressament. La implicació en la investigació de la mare de Salazar que viu en una institució psiquiàtrica quan intenta apunyalar a un dels seus zeladors descobreix també la implicació de institució a on està internada i l’aparició del personatge del capellà Sarasola amb contactes importants al Vaticà, membre de l’Opus Dei i protector de la mare de l’Amaia ho fa tot plegat més complex . Es desencadena el final i es van desentrellant els misteris i les incògnites enmig del patiment de la inspectora que veu ressorgir el seu passat oblidat, i com segresten el seu fill petit i gairebé perd a la família.

La trama és realment complexa però també molt ben lligada i amb un seguit  de personatges prou interessants. Des dels inspectors que li fan costat , fins un policia que reingressa de nou al cos després d'una suspensió primer enfrontat a la inspectora però al final té un paper fonamental en l’esclariment dels fets, aquest personatge fa bones les segones oportunitats. O la figura del jutge que segueix la investigació de ben a prop per la importància però també per la voluntat d’apropar-se a la inspectora. En fi, un repartiment coral que dóna per molt en la trama novel·lesca.

Es llegeix gairebé de manera compulsiva, es fa difícil deixar-la un cop ha estat subjugat per l’acció i el seu desenvolupament. Molt ben escrita i compleix les expectatives d’una fórmula fonamentada en la ficció, en la intriga, en els mites, en els dimonis familiars de la inspectora, en les seves relacions familiars i professionals.

En definitiva per passar una molt bona estona de lectura.   
 

El Llegat dels ossos
Dolores Redondo.
Col·lecció Columna  Librerias
Editorial Columna  ( en castellà Ed. Destino)
Barcelona, novembre 2013