Lealtad y traición. Jorge Semprún y su siglo

Semprún fill de burgesos republicans va viure exiliat a París, va ser empresonat per la Gestapo com a resistent i enviat al  camp de concentració de  Buchenwald d’on va sortir viu. Comunista i lluitador contra l’Espanya franquista va anar deixant el comunisme i va ser expulsat pels seus companys. Més tard va ser Ministre de Cultura amb el govern socialista de Felipe González. Té una llarga i extraordinària obra literària que el fa ser un dels pensadors i escriptors espanyols, malgrat hagi viscut més anys a França que no pas aquí, de l’actualitat amb més reconeixement per la seva trajectòria vital de lluita contra l’opressió i a favor de les llibertats que no pas per la seva obra literària.

Aquest llibre és una biografia, tasca que no deuria resultar fàcil a l’autora malgrat que molts dels llibres que ha escrit Semprún tenen un pòsit autobiogràfica notable. L’autora però se’n en surt de manera excel·lent. Sembla que inicialment el llibre estava previst com una llarga entrevista, però el biografiat ho va descartar i en va sortir el nou projecte que ara veu la llum com una extensa interpretació dels fets que ha viscut Jorge Semprún al llarg de la seva vida i que dóna una nova visió a través d’aquesta interpretació als fets real que ja havien estat escrit en les seves obres. L’ autora Franziska Augstein és una periodista alemanya que ha estudiat a més ciències polítiques i filosofia i que ha treballat en les més importants publicacions d’Alemanya com són com Diem Zeit, el Frankfurter Allgemeine Zeitung i el Süddeutsche Zeitung en les que col·labora fonamentalment en la seves seccions de cultura. A l’any 2000 va ser guardonada amb el prestigiós premi Theodor-Wolff que s’atorga a un assaig periodístic. Aquesta interessant i valuosa biografia de Semprún és una obra plantejada ara fa cinc anys i que en sortir constitueix una valuosa aportació a un coneixement més profund de l’autor. Aquesta és la primera obra de la periodista que es traduïda al castellà.

Lealtad y Traición fa un narració i alhora reflexió d’aquells elements que són trets diferencials i importants a la vida de Semprún. Des del que va significar per un adolescent haver de marxar a França, a l’exili després de la guerra civil, com un adolescent madura i es transforma en un resistent i com es detingut per la Gestapo i deportat a un camp de concentració, el de Buchenwald a on després de mil situacions de risc aconsegueix salvar-se’n i d’aquella experiència en neixen diverses obres narratives espectaculars i combatives contra el que ell anomena el “mal absolut”, és precisament en aquest camp a on fa relativament poc Semprún sota el títol de “Mi último viaje a Buchenwald” llegia un emotiu discurs de qui no sap si ja hi podrà tornar i llençava un missatge esperançat per la construcció d’Europa. Deia: “Hoy, para emplear las palabras del gran escritor Claudio Magris, lo fundamental ya no es las luchas contra los totalitarismos, sino combatir los particularismos, convertir esta problemática suma de 27 países libres en una estructura multiforme y orgánica con una misma razón democrática.”

La biografia segueix amb la lluita contra la dictadura franquista i les seves diverses internades a Espanya de manera clandestina per poder analitzar i treure informació que servís a la seva organització, el Partit Comunista, fer previsions de noves accions de lluita. Semprún es converteix amb l’alies de Federico Sánchez en una de les persones més buscades per la policia franquista. Però aquesta lluita va acompanyada del desencís com a militant que veu caure la utopia comunista i més en assabentar-se de la brutalitat dels mètodes stalinistes. La seva denuncia dels fets fa que sigui separat del partit fins que finalment abandona la militància comunista.

A partir del moment d’abandonar la militància comunista Semprún segueix amb al seva carrera literària, amb novel·lés, llibres d’assaig i també de col·laboració amb guions cinematogràfics amb Alain Resnais, o Costa Gravas, Losey, etc. La seva carrera literària l’ha portat a obtenir els majors guardons europeus i un reconegut prestigi com a pensador i intel·lectual. Va ser Ministre Cultura en un dels governs de Felipe González a on va desenvolupar la tasca d’acostar la cultura espanyola a Europa amb la dimensió d’un pòsit extraordinari que ell considerava que calia que fos conegut perquè la valoració del país també fos paral·lel al reconeixement cultural. Semprún és un reconegut europeista i amb l’ex primer ministre Francès Dominique de Villepin va escriure un llibre “El hombre europeo” a on exposen la necessitat de que la Unió Europea esdevingui un autèntic projecte compartit i també un conjunt recull d’articles amb el títol de “Pensar en Europa”.

No hi ha dubte que l’autora és una bona coneixedora i admiradora de Semprún, el to de la biografia, que sense eludir cap dels passatges conflictius de la seva vida, per exemple amb la definició que en fa: “La seva relació amb els altres és narcisista, sense exhibir una vanitat cridanera”, és un to de reconeixement per la vida i l’obra digna segurament, d’una vida d’aventura.

El llibre va sortir uns mesos abans de la mort de  Semprún. Per tant  és un bon llibre per conèixer una mica més la persona i l’obra i la  personalitat de Jorge  Semprún, després de la lectura de la seva obra literària.
 

Lealtad y traición. Jorge Semprún y su siglo
Franziska Augyein
Col.leció Tiempo de Memoria
Editorial Tusquets
Barcelona, octubre 2010