Un carrer pel Manolo Escobar

Ens han deixat  dues grans figures molt populars en àmbits totalment diferents. Per una banda, Manolo Escobar al mes d’octubre. Som moltes les persones que vàrem passar rebobinant amb el bolígraf els cassets d’aquest fenomen de masses quan érem joves i només hi havia dos canals a la televisió. L’altre gran mite finat és el Nelson Mandela que tot i ser molt més políticament correcte que l’anterior sempre ens ha quedat una mica més lluny que el “porrompompero” del nostre galant representant de la copla. A veure si li dediquem també un carrer a aquest gran mite folklòric hispànic.

No s’han celebrat cap tipus d’eleccions ni referèndums. El Vendrell ha viscut una cosa inèdita fins ara: un alcalde cedia el  bastó a un altre batlle enmig de la legislatura.

La resta segueix més o menys dins la seva òrbita sense gaires novetats amb els elements claus que continuen aguantant la nostra societat com són el futbol, la fórmula 1 i tota aquesta programació televisiva que ens fa compartir a tots escenes domèstiques que no haurien de transcendir més enllà de la llar familiar. Ara per ara les discussions, les reconciliacions i altres tipus de relacions humanes són notícia i tenen un públic força considerable més que no pas el canal Parlament. Per tant, venen. Això és el que interessa als mitjans de comunicació.

Aquí a la comarca no hem tingut gaires novetats. Calafell per fi ha vist com obria el seu mercat nadalenc a l’ombra d’una gran superfície que de mica en mica es va imposant a casa nostra. Al Vendrell hem vist consolidar una nova manera de vendre els nostres productes amb propostes de tots aquells productes ofereix la comarca. Un gran èxit en la segona edició del Vine... tast i a la seva ombra han sorgit el Vine... tastets. També a principis de juny va aparèixer el Shopping night al Vendrell que va deixar bocabadats a propis i extranys que no havien vist mai fora de festes tradicionals tanta gent al carrer al voltant de la música, tallers i altres propostes que van omplir de gom a gom el centre del municipi. Un nombre considerable de veïns ja comencen a donar-se compte de les coses bones i millors que tenim a casa nostra. Hem estat capaços que aquests productes tan nostrats siguin els protagonistes d’aquests mercats que han aparegut amb empenta moguts per molta gent anònima del Vendrell que han decidit reivindicar el que és nostre.

Un any que vàrem continuar amb el Turismar model bàsic convertit en autèntica andròmina. La revetlla es va continuar celebrant a la platja tot i la proposta d’interior que va ser un autèntic fracàs. Per la festa major ens vàrem atrevir a canviar la data de l’encesa del campanar, però després d’algunes escenes prou conegudes per tots aquesta tornarà al dia del Correfoc. Un dels esports clàssics del Vendrell com l’hoquei ha viscut dues jornades històriques quan l’equip local ha s’ha emportat la Cers i la Copa del Rei. Una gest inèdita fins ara. El mateix passava en les tradicions quan els Nens del Vendrell van aixecar per la Fira de Santa Teresa la tripleta de vuit. Tota una gesta que ens demostra que els Nens cada dia són més grandets. Ja es plantegen seriosament construccions de nou. Un repte que fins fa pocs anys era totalment impensable. Poc a poc i amb la feina ben feta en una colla integradora de gent d’arreu que passen a posar-se la camisa vermella.

Un any en què la comarca ha tornat a batre records en dades de l’atur, en PIB i fracàs escolar. Realment aquestes dades no ens aporten gaire optimisme. Sort que a l’estiu van venir un bon grapat de turistes russos que ens varen salvar la temporada estiuenca, però la cosa cada cop sembla que s’ensorri una mica més, però la vida continua igual. Uns pocs tronats es manifestaven durant uns divendres a la plaça Vella del Vendrell, però eren quatre gats i van durar poc. La gent ja ha perdut l’esperit de queixar-se i prefereixen optar per l’opció més fàcil que és quedar-se a casa amb la calefacció apagada i una manta per combatre les baixes temperatures.

La vida continua el més pobre té smartphone i connexió wi-fi. Si després han d’anar a Caritas a buscar menjar i roba no importa. Sinó tens internet al mòbil no ets quasi ningú en aquest món basat en les xarxes socials. Els contenidors cada dia tenen més seguidors a casa nostra i ja no tenim ni un gram de ferralla per replegar en algun torrent de la comarca torrent.

La vida continua emmarcada en unes economies públiques i privades ensorrades que no les aixeca ni el Mag Lari més inspirat. La vida de color blanc, negre, rosa o gris, però toca tirar endavant com també hem fet aquest darrer any. Només unes pocs cabells blancs de més, però la resta continua igual. Encara queda molt per l’anomenat “reset” social. De moment un carrer al Manolo Escobar segurament també seria d’una gran acceptació per tots aquells que hem estat fidels al seu art.  Ell ha estat molt més proper a la nostra vila i comarca que el Mandela que és més de caire universal i galàctic.