Los pícaros y los canallas van al cielo

Segona novel·la autobiogràfica de Smart, que segueix  a la mítica i clàssica En Grand Station me senté y lloré  que va ser publicada trenta anys més tard quan ja havia acabat la segona guerra mundial. La narració està escrita encara que més tard amb la mateixa força convicció i poderós llenguatge.

Elizabeth Smart (1913-1986) nascuda al Canadà va ser una  escriptora que va conrear la poesia i la novel·la. El seu reconeixement com autora de prestigi li va arribar amb la coneguda novel·la de caràcter biogràfic En Grand Central Station me senté y lloré, que va esdevenir una novel·la de culte. En aquesta obra s’explica la seva història d’amor amb el poeta anglès George Baker que va ser en el seu temps una aventura apassionant però poc acceptada socialment. Smart va néixer en una família destaca de la ciutat d’Ottawa i es relacionaven amb l’alta burgesia i el món de la política i les finances canadenques. S’explica que en entrar en una llibreria va llegir uns versos de Baker i va decidir que volia viure amb aquell poeta.  Va començar a  escriure poesia de ben jove, es comenta que amb 10 anys ja va escriure els seus primers poemes. Marxà del Canadà per estudiar música a Anglaterra a on coneix a la Margaret Wat una activa feminista i amb ella va recórrer mig món fins que torna al Canadà i es dedica  a escriure cròniques de societat al diari The Ottava Journal.

Segueix escrivint i amb moltes ganes de publicar i començar la seva relació amb Baker produint-se un fort escàndol per la relació, ja que Baker està casat. A l’any 1941 torna al Canadà i neix la seva primera filla fruit de la relació amb Baker però les influències de la seva família va impedir que el poeta entrés al Canadà sota el qualificatiu de “persona de conducta immoral  i deshonesta”.

Va tornar als estat Units i va treballar a l’ambaixada anglesa i en plena segona guerra mundial va traslladar-se a Anglaterra. Treballa al Ministeri de Defensa i reprèn la relació amb Baker que alguns han comentat com un enamorament malaltís, té el seu segon fill i publica la seva primera novel·la ja esmentada, obra que té caràcter autobiogràfic però barrejat també amb una bona dosis de ficció i de notable capacitat creativa literària. El llibre però va commocionar a la societat benestant canadenca i per pressions de la seva influent mare no es va publicar al Canadà i els poc volums que van arribar van ser destruïts.

El llibre Los pícaros y los canallas van al cielo va ser publicat trenta anys més tard però té també la mateixa actitud autobiogràfica i té també la força d’aquella primera novel.la. Per tant la lectura de les dues obres ens dóna una visió de conjunt amb molta força literària del trajecte vital i amorós de Smart. Els dos llibres estan escrits en prosa però tenen un accent poètic cercant la bellesa formal malgrat la duresa d’alguns dels seus episodis. És un recorregut per tots els estats d’ànims i les vicissituds que viu la protagonista, la Smart de ficció, fixada en la passió que sent i les dificultats de la relació  amb Baker. Com a parella van passar, incomprensions, rebuig, baralles entre ells, tot plegat constitueix un pòsit vital que traduït a la literatura ens dóna el magnífic resultat de les dues novel·les. Desprèn felicitat en alguns moments però també una profunda amargor sobretot per la soledat en que es viuen alguns dels moments de la vida i més quan s’ha d’afrontar aspectes difícils de la convivència. És també una visió femenina d’un món i d’unes vivències carregades de masculinitat i més en un món a on la guerra encara era present.

El llenguatge al dir dels experts és dolorosament lúcid carregat d’imatges extretes de modificació de cites extretes dels clàssics de la literatura. En aquest sentit la versió que ara es presenta té un interessant apèndix en que s’assenyalen les principals escenes extretes però fascinantment adaptades a la seva narració de poemes i altres narracions. El fet demostra la gran capacitat de lectura que va tenir l’autora i la seva també facilitat per adaptar altres imatges a la seva pròpia voluntat de narrar.

No obstant cal assenyalar que entre les dues grans novel·les la primera era sens dubte impactant i ens commou la capacitat d’una autora novella que podia desprendre d’una certa ingenuïtat o fins i tot una certa visió patètica de la relació, la segona novel.la malgrat hagin passat molts anys segueix essent d’una certa ingenuïtat però també d’una força extraordinària fruit de la maduresa com a persona i com a escriptora.

Le seves obres i aquesta en concret Los pícaros y los canallas van al cielo és també una literatura que transcendeix a la pròpia obra i ens situa en la perspectiva del coneixement de l’apassionada vida de l’autora. Narrativa que ben bé és una allau imparable de sensacions, descripcions de sentiments i pensaments davant les situacions que va vivint la protagonista i són explicitats a base de monòlegs interiors que són exposat sense masses codis de narrativa.

Trencadora de motllos en la vida i en la literatura, el dolor, la tendresa, la imatge maternal, la duresa de les situacions que ha de viure sola la protagonista endurida per moltes, potser masses batalles.

Fidel reflex de la personalitat de Smart i amb una autèntica fidelitat a la seva primera obra.

Magnífica i commovedora.

Los pícaros y los canallas van al cielo
Elizabeth Smart
Editorial Periférica
Cáceres. 2010