El sermó de la caiguda de Roma

Novel·la guanyadora del prestigiós premi Goncourt que va constituir una agradable sorpresa per la qualitat narrativa i per l’originalitat de la trama. L’acció de la novel·là passa fonamentalment en un bar d’un poble de Còrsega. Però l’acció de la narració abasta els conflictes més importants del segle XX a través dels seus diversos protagonistes. La base del text es fonamenta en el discurs de Sant Agustí sobre la caiguda de Roma: “Plores perquè Roma ha estat lliurada les flames? Que ha promès mai Déu, que el món seria etern?”

Així doncs el naixement, el creixement i la mort del món que ens anem fent cadascú de nosaltres queda aquí reflectit en l’actuació dels dos amics protagonistes del llibre en intentar crear un ambient divers, agradable, hedonista en un bar del petit poble de Còrsega.

L’autor Jérôme Ferrari és un escriptor d’origen cors. Va estudiar a París i és llicenciat en Filosofia, va donar classes a París mateix i també a ho va fer a Porto Vecchio a on va crear els cafès filosòfics com a centre de debats a l’entorn de les gran idees del pensament actual. Va exercir de periodista en un diari cors. Ha treballat també a Alger i a Ajacció, actualment és professor de filosofia en un institut francès a Abu Dabi. Ha publicat diverses obres en els que el seu nus argumental és la condició humana  i el plantejament dels conflictes morals que les actuacions de les persones comporten. Va obtenir una excel·lent rebuda amb la novel·la Donde dejé mi alma. A l’any 2012 ha rebut el premi Goncourt per la seva obra "El sermón de la caída de Roma".

La història comença amb la els records i vivències de Marcel, l’avi d’un dels protagonista i la seva presència a l’Algèria en època colonial. Anys més tard trobem als dos amics, en Mattiheu i en Libero, que mantenen una relació des de la seva més tendre infància, quan després d’abandonar per circumstàncies diferents els seus estudis, tornen a Còrsega per fer-se càrrec d’un bar que també ha soferts diverses vicissituds amb arrendataris que han fracassat després de portar el negoci. La seva  voluntat és força ambiciosa ja que volen transformar aquell petit negoci en una versió accessible a tothom, però sobretot per a ells mateixos, d’ "el millor dels mons possibles". En un poble de la costa recuperen un bar que semblava a punt de  tancar, els dos amics aconsegueixen fer d aquest bar un lloc de retrobament festiu on amb una ambientació i amb unes atractives noies i un cantant aconsegueixen aplegar a tot un seguit de personatges que a més de beure sense cap mena de límit. Aconsegueixen crear un ambient que sembla ben bé un oasi festiu i de divertiment en mig de l’avorriment general del poble. El bar constitueix un èxit inesperat però la història i les relacions personals es van degradant de manera  gradual i fins a la destrucció d’aquell món, potser, irreal però feliç que de manera artificial s’havia creat. Roma, finalment. torna a ser destruïda altre vegada i el món i la vida segueix.

Els dos amics decideixen per raons diferents fer una aturada en la seva vida activa d’estudiants per agafar-se un temps sabàtic i trobem l’oportunitat per dirigir un bar que el converteixen en un espai de presumpta felicitat que acabarà també desapareixent i cadascú reprendrà la seva activitat. Si els dos amics Matthieu y Libero tenen un protagonisme evident també el tenen Marcel, l’avi d’en Matthieu, que ha viscut en forces indrets i combatent en diverses guerres que va lliurar França en la primera meitat del segle XX i també la neta del mateix Marcel, que treballa en el camp de l’arqueologia i fa un estada a Hipona a on es desferma el seu conflicte interior i descobreix un mon nou que la portar a trencar la seva relació i cercar nous espais de relació i de vida.

El llibre està escrit amb una certa voluntat de cercar una resposta la que sembla que ja està predestinat i això, aquest fet crea una certa violència interior que cada personatge resol la seva manera combatent aquest destí o senzillament es rendeixen davant l’evidència de la impossibilitat de seguir lluitant. Les històries dels protagonistes conclouen de manera irreversible i per tant sense possibilitat de fer marxa enrere. El passat es destruït i Déu no ha promès mai que el món, el món de cadascú serà etern.  

Un dels altres protagonistes encara que sigui com a referent és Sant Agustí, per una banda els capítols estan encapçalats amb alguna cita de les seves escriptures i els personatges protagonistes hi tenen alguna relació. L’avi Marcel durant les seves aventures a la segona guerra mundial, en Mattiheu mentre fa els seus estudis de filosofia i la neta, l’Aurelie que fa d’arqueòloga a Hipona, lloc a on va viure el Sant.

La comparació entre la caiguda de Roma i el final del projecte del bar d’en Mattiheu i en Libero, Ferrari la defineix com “El bar és un temple, el lloc on Déu posa l’amor”. Com en l’antiga Roma quan el món sembla perfecte acaba ensorrant-se d’una manera estrepitosa.

Tragèdia i comèdia es barregen perfectament en una narració on inexorablement els personatges malden per sortir d’un camí ja traçat i aconseguir-ho o no tampoc està plenament a les seves mans, sinó en allò que els envolta.

Novel·la carregada de força i de vitalitat. 

El sermó de la caiguda de Roma
Jérôme Ferrari.
Premi Goncourt 2012
Col·lecció Ales Esteses, 334
Editorial RBA, La Magrana
Barcelona, Setembre 2013