Niños feroces

Lorenzo Silva és un autor d’una llarga trajectòria en el món de les lletres. Premiat també diverses ocasions. Creador de la parella de guàrdia civils Chamorro i Belvilaqua que han desentrellat casos d’investigació prou interessants. Aquí, com en altres ocasions s’allunya de la novel·la de misteri i s’enfronta a una narració que ens planteja la paradoxa del que significa la guerra: feta pels joves que són reclutats però mai ha estat decidida per ells. 

Silva va estudiar Dret a la Universitat Complutense de Madrid i va exercir com advocat d'empresa des de 1992 fins a 2002. Ha escrit relats, articles i assaigs literaris. Ha publicat, també, els assaigs, Viajes escritos y escritos viajeros (2000) y Del Rif al Yebala. Viaje al sueño y la pesadilla de Marruecos (2001). Ha escrit també el llibre de relats, El déspota adolescente (2003). Però per sobre de tot és conegut per les seves novel·les, Noviembre sin violetas (1995), La sustancia interior (1996), La flaqueza del bolchevique (Finalista del Premi Nadal, 1997), Algún día, cuando pueda llevarte a Varsovia (1997), El lejano país de los estanques (1998), El cazador del desierto (1998), El ángel oculto (1999), El urinario (1999), El alquimista impaciente (Premi Nadal, 2000), La lluvia de París (2000), El nombre de los nuestros (2001), La isla del fin de la suerte (2001), La niebla y la doncella (2002), Los amores lunáticos (2002) i Carta blanca (Premio Primavera, 2004). La seva obra s’ha traduït  a diversos idiomes.

La novel·la ens presenta a Lázaro un jove que vol ser escriptor, el jove és de la generació actual acostumats a les noves tecnologies i a l’escriptura en els blocs i habituats a la brevetat i a la immediatesa del que fa que, a parer del seu mestre i tutor, li manca capacitat per escriure històries llargues. El jove se sent tant mancat d’arguments, raons i per damunt de tot està mancat d’alguna història que el motivi prou com per escriure aquesta gran història. Aquí entre el seu mestre que l’afavoreix donant·li la història d’un altre jove, Jorge, que en l’entusiasme dels principis el quaranta acabada la guerra civil i en mig de l’efervescència anticomunista s’allista a la División Azul a on viu enormes aventures i acaba formant part, després de la batalla de Leningrado, per les circumstàncies del destí defensant Berlín en els moments finals de la guerra amb l’uniforme de les SS. A partir d’aquesta història l’aprenent d’escriptor Lázaro escriu un relat que s’endinsa també en els grans esdeveniments bèl·lics de la nostra contemporaneïtat entre ells la guerra d’Irak, o l’Afganistan o en aquells fenòmens socials com ha estat el 15-M tot això amanit amb lectures dels grans analistes del nostre temps con poden ser Walter Benjamin, Günter Grass o Jorge Semprún. Tot plegat el porta a construir una novel·la encaixant aquets llocs i les històries que s’hi donen.

Tres reflexions de l’autor poden donar la pauta de la novel·la.

• "Busqué relatos singulares que no están en los libros de Historia. Son historias cotidianas de los pobres desgraciados que van a las guerras"

• "siempre son los jóvenes los que se convierten en carne de cañón de conflictos e intervenciones que otros deciden por ellos"

• Sucedió en la Guerra Civil española y en la II Guerra Mundial y se ha repetido en Irak o Afganistán, presentes también en la novela. "Estas últimas además son guerras de bajo coste y subcontratadas en las que las muertes las pone otro, ni siquiera el país que se mete en ellas", afirma, pensado en los muchos inmigrantes que se alistan en los ejércitos.

A partit d’aquest pressupòsits es crea una narració en la que es furga en els aspectes més tèrbols de l’horror amb la història que s’explica i també s’endinsa en al dificultat d’escriure amb un protagonista que ha d’esforçar-se i batallar per fer una narració, extensa, creïble i que sigui de qualitat. L’autor intenta des de la descripció de realitats històriques treure a la llum algunes realitats desconegudes o que el pas del temps ha fet oblidar i ho fa explicant a través de diversos narradors que recullen la història la ficcionen i la posen a la novel·la. Un pas també en el temps i des d’una actualitat carregada de tecnologies, festa i desori fins a un passat en que possiblement enganyats o ferventment conscients uns altres joves es van embrancar en una història que podia semblar inicialment una aventura i va acabar com un compendi dels horrors com va ser l’aventura russa d’un grapat de joves espanyols durant la segona guerra mundial.

Reflexions del que ha passat del que passa avui amb els connotacions d’aproximar-se als molts interrogants que la història planteja.

Els crítics i els analistes literaris consideren que aquesta és la novel·la més complexa i completa de l’autor carregada de vincles entre els protagonistes que la lectura anirà descobrint.

Arrisca en el plantejament i en el discurs i en surt ben parat, molt ben parat.

Niños feroces
Lorenzo Silva
Col. Áncora y Delfín. 1215
Editorial Destino
Barcelona, Septiembre 2011