El estafador

La novel·la explora, com en la majoria de les escrites per l’autor, el sistema legal i les conseqüències que a vegades comporta per a les persones encausades als EEUU. En el cas d’aquest llibre es novel·la com un pres, condemnat injustament a través d’un seguit d’actuacions ratllant la il·legalitat dels cossos de seguretat i el sistema judicial, es vol venjar d’aquest mateix sistema i posar en evidència i ridícul els mateixos mètodes d’investigació i els processos judicials del país. Ho fa amb enginy, habilitat i farcint una trama espectacular no sols per sortir impune de tot l’embolic sinó que a més en surt molt enriquit. Estructura una estafa  sensacional.

L’autor John Grisham va néixer a Arkansas es va doctorar amb dret a d’Universitat de Mississipí i va treballar durant uns anys com advocat en temes de dret penal i civil. Va estar actiu políticament com diputat pel partit demòcrata al Parlament de l’estat de Mississipí. Fruit de les seves experiències judicials va començar a escriure sobre el tema i la seva primera novel·la Tiempo de matar que va ser publicada sense massa repercussió però quan va començar a tenir èxit i a ser reconegut com a especialista en els thriller judicial va ser amb La Tapadera, que es va convertir en el llibre més venut de l’any 1991, va seguir amb El Infome pelícano superant el 10 milions d’exemplars venuts... I així ha anat seguint amb la publicació de forces títols més, la majoria ambientats en els jutjats i en els procediments usats. Forma part de l’organització "The Innocence Proyect” que treballa per evitar els errors judicials i en defensar les persones condemnades injustament.

L’acció del Estafador  comença a la presó de baixa seguretat on hi ha tancat en Malcolm Banister amb una condemna de deu anys dels que ja en port cinc de complerts per una presumpta col·laboració amb una trama de corrupció. Ell es declara innocent i ha estat víctima de tot una teranyina d’interessos de les agències oficials amb necessitat de tancar procediments exemplificants. En llegir els diaris la notícia que s’ha trobat mort per assassinat, previsiblement, al jutge Fawect comença a treballar en la possibilitat d’estructurar una possible trama per negociar amb les autoritats la seva llibertat i donar pistes per la detenció de l’assassí del jutge federal.

Desprès d’un seguit de contactes per superar l’escepticisme amb que el director de la presó rep la confidència del pres Banister acaba entrevistant-se amb agents del FBI donat versemblança al seu relat i la seva denúncia.

Desprès d’una negociació s’acorda que serà posat en llibertat i se’l dotarà d’una nova personalitat fins i tot d’aspecte físic ja que a qui ha de denunciar pertany a una família de narcotraficants i per tant pot estar en perill. Així neix el personatge de   Max Baldwin   

Es posat en llibertat i els dóna el nom del presumpte assassí del jutge que és detingut immediatament i confessa de manera un pèl ambigua la seva responsabilitat en el crim sota la pressió de la policia. Tot sembla que està acabat però a partir d‘aquí els procés de l’“estafa” segueix i es va embolicant la trama de manera imprevisible. Res sembla ja veritat i tot plegat fonamentat en una argúcia de Banister per fugir a través d’una falsa denúncia i de passada deixar en ridícul a les forces de seguretat.

La trama va guanyant amb complexitat, amb nous personatges, el veritable assassí i els motius reals de la mort violenta del jutge i amb diversos episodis de nova negociació amb les autoritats per relatar la certesa dels fets i fa un gir inesperats fins que el cercle es tanca i Banister / Baldwin acaba sortint-se amb la seva, enriquint-se i deixant en evidència tant els sistema policial com judicial. En definitiva aconsegueix venjar-se de l’administració que el va condemnar de manera injusta.

Hi ha una certa constant en el relat per una banda una voluntat de posar en evidència les mancances i una crítica al sistema legal i per altra la voluntat d’estar sempre al costat dels febles i els desafavorits pel sistema que essent, en part,  just és mot imperfecte i amb moltes possibilitats de ser eludit pels més poderosos. Planteja algunes situacions d’un cert dramatisme ja que estar condemnat injustament suposa una situació insuportable i com a partir d‘aquesta situació es recomposa la possibilitat d’organitzar tot un muntatge que distregui el propi sistema judicial i aconsegueixi finalment que es faci justícia malgrat sigui d’una manera prou peculiar i sui gèneris, destapant els nivell d’avarícia i corrupció, vicis dels que no estan exempts aquells que haurien detenir comportaments exemplars com els membres de la judicatura i sobretot d’un jutge federal.

El llibre està  en la línia que sempre ha fet Grisham, argument basat en aspectes judicials personatges creïbles i que generen una certa simpatia per la seva situació i per la seva actuació.

La trama és complexa amb una gran capacitat d’imaginació i amb girs inesperats que donen més capacitat d’enganxar a la seva lectura. Entretinguda i divertida no sols pel procés de la història sinó amb la facilitat amb que sembla que es pot desenvolupar en la realitat.

En la seva línia clàssica de la intriga i misteri judicial.

El estafador
John Grisham
Editorial Plaza Janés
Barcelona, novembre 2013