Los surcos del azar

Aquesta és la darrera novel·la gràfica que presenta l’autor valencià Paco Roca. L’argument de l’obra és explicar de manera emotiva i amb intensitat narrativa la història d’uns quants exiliats espanyols que, en traspassar la frontera van viure la duresa del camps de concentració francesos on van patir mil i una vicissituds, i desprès van lluitar amb la resistència i amb les tropes aliades durant la segona guerra mundial i van ser els primers en entrar a Paris alliberant la ciutat del jou dels nazis. Components de la famosa divisió “La nueve” que van protagonitzar un dels fets més historiats i recordat de la guerra mundial.

El títol és una recreació d’uns versos de Antonio Machado que tenen un significat prou evident donat el relat. Machado diu  “Para qué llamar caminos a los surcos del azar” i el llibre assenyala camins gens fàcils de seguir sobretot quan l’atzar porta per viaranys desconeguts, impensats però inevitables. L’autor explica que la novel·la gràfica sorgeix d’un seguit de casualitats, del coneixement de diversos exiliats espanyols a França amb la voluntat de recrear i recordar el seu pas pels camps de presoners del sud de França, i més casualitat, és convidat a una conferència de l’escriptora Evelyn Mesquida que va escriure un llibre sobre “La Nueve”, la divisió plena d’espanyols que va tenir el “privilegi” de ser protagonistes de  l’alliberament de París durant al segona guerra mundial. A partir d’aquí i de seguir un seguit d’entrevistes amb alguns dels protagonistes neix la història que Roca transforma en una magnífica novel·la gràfica.

Paco Roca però té ja una llarga trajectòria en el camp de la “historieta”, nascut a València, treballa com a il·lustrador en una àmplia gamma de treballs que van des de la publicitat fins a treballs editorials. Publica il·lustracions a diverses revistes i suplements culturals de diaris com: Babelia y El Semanal de El País, la revista Rock de Lux, Cinemanía, Efe Eme… Va començar a publicar còmic a la mítica revista Víbora i posteriorment ha anat publicant diversos àlbums il·lustrats, El Juego Lúgubre, sobre Salvador Dalí, Hijos de de la Alhambra, història d’un pintor romàntic francès, El Faro en que va introduir-se en les històries de la guerra civil, el treball sobre l’Alzeheimer Arrugas que va aconseguir un notable èxit així com diversos premis, el recopilatori de les tires Memorias de un hombre en pijama, La Metamorfosis, en el que s’il·lustren diversos contes de Kafka. Roca és considerat un dels autors més sòlids de l’actualitat en el món del còmic i de la novel·la, il·lustrada.

Los surcos del azar és una novel·la clarament reivindicativa de la història d’uns republicans espanyols, que desprès de perdre la guerra a Espanya i ser empresonats en les pitjors condicions a França, van seguir la lluita contra tota mena de totalitarisme com va ser el nazisme. El llibre com explica el mateix Paco Roca es podria haver fet simplement des de l’aventura bèl·lica que va significar la guerra dels republicans en defensa de les llibertats o bé tractar d’explicar les sensacions, les vivències íntimes, els sentiments dels exiliats espanyols que havent-ho perdut tot, essent vençuts i perdedors van haver de seguir batallant per mantenir la dignitat, els valors i les idees. I el llibre agafa aquesta segona visió. Hi ha ficció, sens dubte, però el substrat històric hi és i molt ben tractat.

El llibre s’estructura com si es tractés d’una crònica periodística. Comença amb la sortida del vaixell Stanbrook des del port de València després de recollir refugiats que s’amuntegaven al port mentre els franquistes ja entraven a la ciutat. El darrer vaixell que va aconseguir sortir de la flota promesa pels anglesos i francesos. A bord del mateix hi ha uns quants soldats republicans. La història fa uns salt i ens situa en l’actualitat quan un periodista, l’altre ego de l’autor , va a la recerca dels darrers republicans exiliats per saber més de la seva història. Contacta amb Miguel Ruiz, que primer es mostra poc disposat a explicar la seva història desencantat per l’oblit a en que van caure després de la guerra i, gairebé no se’ls va reconèixer per res, però mica en mica va desglossant tota la seva història que és la que conforma la trama del llibre. Ruiz és la suma de molts altres personatges que sintetitza la figura dels republicans espanyols que van seguir lluitat i posant la seva vida al servei de la llibertat

Estructurat doncs en el present i en passat, pel present el traç és molt més, simple sense color com la crònica periodística sense masses concessions i en canvi per la història, pels fets que són ja certs s’utilitza el color per donar-hi més protagonisme.

D’aquesta combinació estilística en sorgeix una narració molt ben estructurada i unes il·lustracions carregades de sentiment i emotivitat. Escenes diverses repassen els recorreguts dels exiliats des del port de València, les platges del Rosselló convertides en camps d epresoners fins el moment en que alguns d’ells entren victoriosos a paris amb “La nueve” comandada pel capità Dronne en una columna motoritzada amb els vehicles batejats amb el nom de batalles de la guerra espanyola.

Democràcia contra feixisme. Aquets podria ser un resum del llibre. La història d’unes persones que donen valor a la llibertat i estan disposats a lluitar per ella on sigui. Avantposen el valor de la col·lectivitat als interessos personals o a la tranquil·litat familiar. Sabien perfectament que Espanya va ser un assaig del feixisme contra la república i que posteriorment va ser una batalla contra la democràcia a Europa.

Magnífica novel·la gràfica doncs, amb un equilibri exquisit entre els dibuixos i els textos que la fa d’agradable lectura, compartint els valors de la defensa de la llibertat, de la democràcia i de la solidaritat.   

Los surcos del azar
Paco Roca
Colección  Sillón Orejero.
Astiberri ediciones
Bilbao 2013