Els empresaris alemanys s'oposen a la independència per motius de classe i no de nació

El dia 11 de febrer els mitjans de comunicació es feien ressò de l'anomenada “Declaració de Barcelona” recolzada per una seixantena de directius i empresaris alemanys que alertaven dels perills d'una hipotètica independència de Catalunya. Fins i tot han creat una plataforma que es diu “Catalunya sense Europa, no”.

En llegir el titular no sabia com entomar la notícia. Després d'un inicial i visceral “intoxicació espanyolista” al meu interior més racional (més que racional, intuïtiu) sonava cada vegada més clar: “són empresaris, són directius de multinacionals”. Finalment, vaig arribar a la conclusió que aquests s'oposen a la independència des d'un posicionament de classe i no pas nacional.

Basen el seu relat apocalíptic en la situació d'inseguretat jurídica que seguiria a la independència, que concreten en quedar fora de l'UE i de l'euro, i consideren que això causaria una fugida de les inversions estrangeres a casa nostra. També qüestionen la sobirania del poble català, però ho fan de resquitllada i, fins i tot, l'erigit en portaveu d'aquest sarau, Albert Peters, segons el diari El Mundo, proposa “negociar un pacte fiscal i una més gran autonomia per a Catalunya”.

Per què no qüestionen la sobirania del, posem per cas, poble de les Illes Caiman o de les Bermudes? Qüestionarien la nostra sobirania si des de l'UE quedés clar l'ingrés immediat o bé un acord de lliure comerç amb l'Europa comunitària?

Doncs no, perquè no temen una Catalunya “independent” sinó una Catalunya fora del control de la Troika. Millor dit, sí que temen un poble català plenament sobirà, i es mostren preocupats per una independència no pas d'Espanya sinó de la dictadura financera.

Una contradicció sospitosa és que el senyor Peters (ràpidament aplaudit pels mandataris de PP, PSC i Ciutadans) esgrimeixi la inseguretat jurídica alhora que aposta per un nou finançament i més autogovern per Catalunya.

Tic, tac, tic, tac, altra vegada el caparró donant voltes. Ben pensat, aquests que presentaven el manifest en contra de la independència s'assemblen més a en Mas o en Duran que no pas al 25% dels treballadors alemanys que depenen de la precarietat que els atorga els minijobs per a subsistir.

Em ve al record Salvados de Jordi Évole titulat “Reforma a la alemana”. Un cartell de propaganda governamental: “Hi ha més gent amb feina que mai. Gràcies, Alemanya”. I declaracions d'un lúcid sociòleg, Antonio Brettscheider, que explicava en un correcte castellà al presentador de Cornellà: “Hay menos paro pero la sociedad no ha mejorado nada en los últimos 10 años”. “el milagro alemán es más precariedad laboral: más trabajos mal pagados y peores condiciones”. “Nos dieron a elegir entre más paro o más desigualdad. Y elegimos más desigualdad”.

Mariano Rajoy anuncia mesures per augmentar la competitivitat vers Alemanya, mentre retalla en I+D+I, i també força a retallar sous i prestacions socials. Així serem més competitius. Els empresaris alemanys que “operen” aquí deuen estar contents que els treballadors “d'aquí” competeixen en precarietat amb els treballadors “alemanys”. Al cap i a la fi la seva pàtria és el seu compte de beneficis, i es deuen als inversors que han confiat en ells per a extreure fins a la última gota d'interès gràcies a la nostrada suor que amara la barretina o el barret cordovès (o,segurament, gorra blava amb les inicials NY).

I és que, no ens enganyem, a la dreta nostrada o forana, no l'importa la nostra inseguretat laboral, social, personal. I, quan els convé treuen a passejar la “inseguretat jurídica”.

Carai en Peters i companyia, no veuen que per a l'espanyolisme a qui sembla donar alè manifestos i plataformes com aquestes és tan il·legal la independència com “un nou sistema de finançament i més altes quotes d'autogovern”? Ha quedat ben palès al recent culebrot estatutari, no?

O és que aquí res no és espontani, res no és casual? No estaran uns i altres (i els altres de més enllà) més d'acord del que escenifiquen? No formarà tot part d'un pla que, alimentant la “tercera via”, aplana el camí a l'enèsima rendició? Digueu-me foll o conspiranoic.

Espero que, si això passa, l'onada producte de la barreja de marees ofegui qui, utilitzant-nos en benefici propi, ens vulgui trair.

El poble treballador català no s'ho pot tornar a permetre, i no li fa por la independència, com deia a Madrid fa un segle el Noi del Sucre, “si és per canviar-ho tot” (afegeix encertadament la campanya actual). Si és d'una altra manera, sinó canviem de soca-rel el sistema econòmic social i polític, amb “independència” o sense, el nostre futur serà més inseguretat o, directament, esclavatge en ple segle XXI.