Pressupostos d’independència?

Per una banda, sectors de Junts pel Sí amenacen que si la CUP no aprova els pressupostos no hi haurà referèndum. Per altra, sectors de Catalunya Sí Que es Pot ja vaticinen la rendició de la CUP al capitalisme neoliberal si aprova els pressupostos.

Ambdós ho faran amb independència de quin sigui el contingut dels pressupostos.

Ho faran els primers tot i saber que és mentida, que el referèndum depèn sobretot de la voluntat política de tirar-lo endavant. O és que no el pensen fer si, per exemple i com sembla més que provable, el Govern central els impugna i el Tribunal Constitucional els suspèn?

Ho faran els segons encara que el pressupost apugés l’IRPF a les rendes més altes, preveiés un impost per a les grans fortunes, establís una renda garantida i anul·lés els concerts amb les escoles i centres sanitaris privats.

Ambdós ho fan des d’un posicionament partidista, amb independència de l’objectiu de país que es persegueixi.

I què s’hauria de fer, segons el meu parer?

Doncs lluitar institucionalment per a que el referèndum es faci, lluitar socialment per a que el referèndum es guanyi i impulsar una majoria política que representi els interessos de la majoria social, de les classes populars, a l’hora de fixar els fonaments de la República catalana en el necessari procés constituent participatiu i de base popular que hauria de ser-ne la conseqüència de la seva celebració.

Com es podria concretar això en la conjuntura política, institucional i social actual?

Permetent la tramitació dels pressupostos i la seva aprovació, si s’escau. Fins i tot sabent d’antuvi que d’una banda no seran mai els millors pressupostos que es podrien aprovar en el marc autonòmic. I, de l’altra, tenint present que ni els millors pressupostos autonòmics, podrien atendre les necessitats socials reals del poble català.

Per això, sigui quin sigui el posicionament de vot de la CUP ha de quedar clar que es desvincula de les polítiques socials que en resulten, perquè malgrat que en el procés negociador alguna cosa s’ha aconseguit en aquest sentit estan a anys llum d’uns “pressupostos de la CUP”. El que es faci s’ha de fer per deixar davant del mirall del referèndum a Junts pel Sí, retornant el bumerang del “o hi ha pressupost o no hi ha referèndum” (on queda allò de referèndum o referèndum?). que la CUP no pugui ser l’ase dels cops del que seria única i exclusivament manca de voluntat política.

Per això, hem de desemmascarar la fal·làcia d’uns pressupostos socials que no poden ser en el marc autonòmic. No ens enganyem, el marge de maniobra és de menys de 3.000 milions d’euros, la xocolata del lloro. Es posi com es posi el Sr. Coscubiela i companyia. O és que han posat damunt de la taula quins serien “els seus pressupostos”?

Per això hem de baixar al carrer el debat social que és impossible abordar, avui i aquí, de manera institucional amb resultats satisfactoris. Això ho ha de tenir ben clar la CUP, més enllà de proclames en manifestos i comunicats. Cal destinar una bona part de l’energia que s’esmerça en el Parlament per contribuir, sempre de manera partidària i mai partidista, a fer aflorar el conflicte fins ara latent per l’actuació dels mitjans de control social.  Tant de bo el 2017 sigui un any de “negres tempestes” com augura el company. Essent conscient, d’altra banda que en aquest racó de món la oportunitat de canvi social més factible ve de la mà del procés sobiranista del Principat.

Per això, i d’aquesta manera, hem de teixir les aliances necessàries per a que, fet i guanyat el referèndum, s’iniciï un procés constituent que fixi els fonaments d’un país pensat i fet a mida de la terra i de la gent, de les classes socials i el medi ambient. Construint la Unitat Popular.