La confiança fa fàstic

No fa gaires anys gairebé tothom confiava en un estol de personatges amb una certa responsabilitat social: capellà, banquer, alcalde, funcionari, metge, farmacèutic, dona de fer feines, entre d’altres. La mentida i l’engany també existien com ara, però hi havia pactes gairebé sagrats com la paraula que tenia molta més validesa que avui en dia. No calia conèixer personalment el banquer per confiar-li uns estalvis, uns diners o demanar un crèdit. A priori, confiaves que aquella persona no t’enganyaria pas i realment t’oferiria el millor per al teu cas.

Els pas del temps ha  fet canviar els nostres valors. Aquesta fe que tenies en les paraules d’un desconegut que t’oferia o t’administrava un servei s’han perdut totalment. Fa quatre dies va sortir a la llum tot el cas de les “Preferents” i altres martingales político-econòmiques. Recordem totes les sorpreses que han trobat molta gent al comprar un pis o contractar una assegurança de qualsevol tipus sense haver llegit la lletra petita.

El consumidor ja ha perdut la confiança en tots aquests professionals, la majoria dels quals es dedica a vendre el producte que li resulta més rendible. Un valor que pot venir donat perfectament per ser el que més li interessi, ja sigui per les comissions obtingudes o per un rèdit personal d’altres tipus.

Això obliga a moltes persones a conèixer una mica les regles del joc i qui tenim davant per altres vies per donar un cop d’ull com està realment el mercat i no caure en la presumpte trampa que et puguin parar aquests professionals de la paraula fàcil.

En cas que això no aporti resultats podem recórrer al Google on es poden descobrir moltes coses amagades a la vida del dia a dia. No sempre et pots fiar d’alguns dels seus continguts però si que és una bona eina per saber una mica per on vas sense perdre el nord.

En aquesta generació ela qual estem ben comunicats en tothom a través de xarxes socials i d’altres invents de la tècnica estem buidant a les paraules el seu respecte. Les manipulem per posar-nos al nostre servei deixant a l’interlocutor en una zona perillosa si nosaltres decidim aprofitar-nos del jocs del llenguatge.

Hi ha molts venedors que quan vas a comprar et diuen que un producte costa 1.000 euros. Ells, en realitat,  fan ostentació que són molt bona gent i que t’ho donen per 500 i encara et regalen un coixí pel llit a conjunt amb unes mantes que  t’ofereixen a meitat de preu del mercat. En realitat t’estan dient que allò val 300 euros, però com volen vendre tot el pack t’ho serveixen tot en una gran oferta encara que tu siguis al·lèrgic als coixins de làtex com el de l’anunci.

En el món de la política no cal que us ho comenti perquè és una cosa que tothom coneix prou bé. Jo admiro al polític que s’atreveixi a dir públicament: enguany no hi ha diners per fer castells de foc i per tant no en fem. Molt millor que no pas qui té la cua de palla i abans de pronunciar aquesta decisió que li sembla que li podria restar vots es decanten per agafar un castell de focs com deu mana de mitja hora i dividir-lo en cinc parts per deixar a tothom content i enganyat. Estem encara treballant amb manuals d’estil que en les èpoques que corren ja han quedat totalment desfasats. Un altres dels col·lectius que també es busca la vida en aquest camp són els banquers. Quan vas a treure diners d’un caixer automàtic, el primer que pots trobar és un préstec de 500 euros. La primera opció que et surt és acceptar la proposta. Al costat, perquè no es noti tant, pots realitzar l’operació que t’interessa. Si ets una persona impulsiva quasi sense voler-ho ja tens un minicrèdit que et permetria passar unes bones  vacances en un creuer. Després ja ho aniràs retornant en còmodes terminis i a gust del client. Però si et despistes una mica acabes en un cercle depenent del crèdit i a les mans del banc, tot plegat per deixar-te portar per un primer impuls.

Històries i miracles en móns on la lletra petita, qui ningú llegeix, és molt important. Aquesta s’ha inventat per donar una informació complementària a la més visible. En petits caràcters molts cops hi ha el més important i el que et realment et marcarà en el futur. Tothom té mil exemples de professionals d’aquest tipus que potser s’han arriscat a trair alguns dels principis bàsics de la seva feina a canvi d’alguna cosa en benefici propi. Molts cops les principals víctimes d’aquesta mena d’estafes per excés de confiança són persones grans i sense estudis i que s’han guiat cegament pel vot de confiança al professional que tenen davant. Avui en dia molts lladres i pispes no treballen de nit ni s’amaguen a l’ombre sinó que porten corbata i són tractats de senyors per tothom. Sempre ho han dit la confiança fa fàstic i molts s’hi guanyen les garrofes.