Adéu capitalisme

Dijous passat el GER va iniciar un cicle de taules de debat anteriors al 1r Congrés de l'entitat, que pretén ser un revulsiu per l'actualització dels objectius, estratègies i accions a desenvolupar des del teixit associatiu, en un municipi i un país ben diferent a aquell 1972 any en que va néixer aquest referent per a la xarxa de casals i ateneus que esquitxen, en el bon sentit de la paraula, bona part dels Països Catalans.

La primera de les taules va debatre sobre els mitjans de comunicació i va comptar amb la participació, entre altres, de Carles Castro (Eix Diari), Rita Marzoa (Catalunya Ràdio), Laia Altarriba (Xarxa Penedès), Jordi Eroles (TV3) i Antoni Sella (Eco de Sitges). Amb una sala d'actes plena de gent, però també d'idees i participació, va ser gratificant i al•lentador per a totes les persones que, d'una o una altra manera, estem involucrats en el Congrés.

Aquest proper dijous, dia 27 de febrer a les 8 del vespre, es realitzarà la segona taula de debat pre-congressual, en aquest cas sobre Economia solidària. Hi participaran Jordi Garcia Jané (Xarxa d'Entitats Solidàries), Carles Riera (CIEMEN), Elisenda Bagué (ETC cooperativa) i Antoni Carreño (Garraf Solidari). El debat serà moderat per Xio Gutiérrez (formadora i consultora especialitzada en formació contínua i cooperatives).

Estic convençut que el debat serà, com a mínim, tan gratificant com el primer. Intentaré passar-me ni que sigui una estoneta, a poc que les obligacions familiars m'ho permetin. Entre els atractius d'aquesta taula destaca, per a mi, la presència d'en Jordi Garcia Jané, autor d'un dels meus llibres de capçalera, Adéu capitalisme 15-M 2031, publicat per la editorial Icària.

Recupero una mena de ressenya que vaig publicar al bloc Poni de Troia el maig de l'any passat sobre aquest llibre. El context de l'extracte que segueix feia referència a l'auge del sobiranisme al Principat i també de la necessitat de superar el capitalisme per tal de realitzar un veritable procés constituent:

“Amb aquesta recomanació no vull dir que estigui d'acord amb tot el que s'exposa al llibre, ni tampoc que no ens haguem de fixar amb altres lectures i documents, tant clàssics com recents, però crec que molts dels principis i eines que proposa l'autor poden ser vàlides per superar la crisi sistèmica en la que estem immersos, avançant cap a una societat més justa.

És en el moment present que hem de començar a debatre sobre aquests temes, per contraposar un veritable procés constituent a les temptacions del “sobiranisme transversal” d'acceptar defugir dels debats sobre model social, econòmic, productiu i polític en les passes que es prenguin per exercir el dret a l'autodeterminació. No podem validar un sistema que ens ha aportat a l'atzucac, ni esperar a després de la independència per situar al centre del debat polític el model de país que volem. Ha de ser en aquest procés mateix on es dirimeixin aquests aspectes per dos motius: per a que sigui un veritable procés d'autodeterminació i per a atraure a la majoria social de canvi necessària per al procés democràtic de construcció nacional.

El llibre que vull recomanar és “Adéu capitalisme, 15M-2031” del cooperativista de Gramenet del Besós Jordi Garcia Jané, publicat per l'Editorial Icària, on proposa el que anomena “ecodemocràcia cooperativa” un concepte sociopolític al que s'arribaria mitjançant l'estratègia d'empoderament popular.

Al llibre es dibuixa un nou sistema polític “que combina procediments de democràcia directa amb d'altres de democràcia representativa i formes de participació físiques amb altres de virtuals.”

“Els principis generals en què s'inspira són:

– Escala humana: Els grups socials han de tenir una dimensió apropiada per permetre que la majoria dels seus membres puguin sentir-se partícips de les decisions que els afecten.

– Autonomia democràtica: Totes les persones tenen el dret de participar directament en les decisions col•lectives que incideixen en les seves vides i consideren rellevants.

– Dispersió del poder: La concentració de poder polític i econòmic en poques mans desemboca en el burocratisme i la tirania. L'arquitectura del nou sistema ha de dispersar el poder de manera que poders múltiples i dispersos s'equilibrin entre ells.

– Primacia de la sobirania de la ciutadania respecte de la dels representants: L'expressió de la sobirania popular de cada territori ha de poder prevaler en qualsevol moment per sobre dels representants o de qualsevol norma o poder constituït.

– Primacia del legislatiu respecte de l'executiu: El Parlament ha de recuperar la potestat legislativa que havia estat progressivament acaparada per l'executiu.

– Fidelitat, inclusivitat i control de la democràcia representativa: S'ha d'ampliar el nombre de persones que tenen dret a elegir i ser elegides, inventar sistemes de sufragi que reflecteixin més fidelment la voluntat popular i instaurar mecanismes de control sobre els representants.

– Participació integral: Les persones han de poder participar en la presa de decisions, però també en la formulació, la deliberació, l'execució, el seguiment, la fiscalització i l'avaluació de les polítiques públiques.

– Autoorganització ciutadana: S'ha d'afavorir la capacitat de la ciutadania per associar-se i organitzar-se de manera que pugui exercir una influència directa en l'esfera pública estatal.

– Recursos, garanties i incentius a la participació: Per fer possible un sistema de democràcia participativa i inclusiva, s'ha de dotar les persones de recursos, garanties i incentius per participar.

– Democratització i humanització del sistema judicial, penal i penitenciari: S'ha de garantir la independència del poder judicial respecte dels poders executiu i legislatiu, així com la seva dependència respecte a la majoria social, la qual cosa comporta l'elecció democràtica dels seus òrgans màxims. A més, s'ha de potenciar la justícia conciliadora i adequar delictes i penes als nous valors socials.

– Governança democràtica mundial: Les institucions internacionals s'han d'enfortir i dotar de legitimitat per poder gestionar la interdependència entre els pobles del món, per tal que representin democràticament la població mundial i afrontin amb èxit els problemes col·lectius que tenim, com ara la degradació ecològica, l'armament nuclear, la guerra, la fam, la superpoblació, la corrupció i la desigualtat social.

– Transarmament: Les forces militars i policials s'han de reemplaçar gradualment per forces de pau no violentes que protegeixin els drets de les persones amb mètodes no violents.

Els dotze principis esmentats es poden plasmar en dissenys institucionals diversos. Aquesta demodiversitat és bona, perquè cada disseny s'adapta millor a un context determinat i perquè permet després enriquir cada un d'ells amb les ensenyances dels altres, a manera de codis oberts.”

En quant al sistema econòmic, Garcia Jané prefigura un sistema financer públic amb restriccions a la lliure circulació de capital, un sistema monetari de naturalesa telemàtica “format per una moneda nacional, complementat per monedes comarcals i socials”, i una planificació participativa de l'economia. També es dona valor a l'ecologisme des de tots els vessants i el retorn al consum de proximitat.

Dibuixa una estructura econòmica mixta amb diferents formes empresarials:

– Empreses públiques estratègiques que produirien els béns i serveis considerats essencials com l'aigua, l'energia, els transports col·lectius, etc.
– Empreses públiques de gestió cooperativa: de propietat pública, estarien arrendades a col•lectius de treballadors i treballadores.
– Cooperatives de diferents tipus.
– Societats Limitades.
– Treballadors i treballadores autònomes.

Les diferents formes empresarials responen a quatre sectors econòmics: el lucratiu privat, el no lucratiu social, el no lucratiu públic i el lucratiu públic. Tot i aquesta diversitat, imagina una societat on s'ha posat fi a la propietat privada dels mitjans de producció més importants.

La jornada laboral es redueix, “ajudant a revalorar i distribuir millor el treball reproductiu entre homes i dones, a més d'augmentar sensiblement les activitats comunitàries”.

Els poders públics garanteixen un ingrés bàsic per a totes les persones que no tinguin recursos econòmics i es fixa una limitació a la riquesa admissible, posa l'exemple de l'1:50 sumant renda i patrimoni (no tenint en compte l'habitatge habitual i altres bens o patrimonis). La propietat del sòl és pública i es respecte l'ús de fruit dels habitatges.

Com deia al principi d'aquest article, l'autor no només descriu una “futura societat” sinó que a la primera part del llibre descriu l'estratègia per a arribar-hi partint de la situació actual.

L'estratègia la defineix com d'empoderament popular, mitjançant la generació de contrapoders, la mobilització no violenta i la via electoral.

La generació de contrapoders vindria a ser dur ja a la pràctica tot allò que es pugui fer actualment i que encaixaria amb la societat pensada.

En quant a la mobilització no violenta, l'autor, després de fer un al•legat a la utilitat i el valor de la mobilització per aconseguir drets i fites socials, descriu les virtuts que te la no violència per sobre de la mobilització insurreccional violenta.

La via electoral la planteja com a complement a les dues altres estratègies i la creu necessària tot i que alerta dels riscos de la institucionalització i en marca alguns límits per a garantir que aquest efecte no desitjable no es produeixi.

En definitiva, considero que les aportacions que fa Jordi Garcia Jané al seu llibre “Adéu capitalisme 15m-2031” als debats que hi han oberts, i d'altres que s'han d'obrir, s'han de tenir en compte pel que ofereixen tant programàticament com estratègicament a la construcció de la Unitat Popular.

Segurament moltes de vosaltres ja l'haureu llegit. Espero que gràcies a aquest article algú descobreixi una bona lectura que convida a la reflexió i anima al debat i si, com jo , l'heu llegit, us entrin ganes de tornar-lo a fullejar.”

Per a més informació sobre aquest llibre hi ha el bloc

i el grup de facebook “Adéu, capitalisme”: