Cárceles y exilios

Llibre memorialístic de Sánchez Albornoz que ell mateix defineix com la història de: "L’etapa hostil de la història d’Espanya  compresa entre 1936 i el 1975. Quaranta anys negres sense els qual Espanya hauria viscut millor i hauria arribat més lluny:”

Nascut a Madrid a l’any 1926  és historiador i professor universitari. Fill del també historiador Nicolas Sánchez Albornoz que va exiliar-se després de la guerra civil. El fill es queda a Madrid i de jove a l’any 46 comença la seva activitat política en la Universitat intentant refer i reconstruir la Federación Universitaria Escolar, la FUE, com un instrument d’oposició al regim, d’agitació a la Universitat  i de sensibilització democràtica. Fou detingut i condemnat  a l’any 47 per un consell de guerra a treballs forçats, a l’any 48 protagonitza una fuga sonada del Valle de los Caidos en la basílica de Cuelgamuros on treballaven amb els companys Paco Benet i Manuel Lamana amb la col·laboració imprescindible de la periodista i escriptora Bàrbara Probst Solomon y Barbara Mailer, germana de l’escriptor Norman Mailer, que recollint-los els porten fins a Barcelona des d’on els joves fugats van travessar la frontera francesa, les nord-americanes van aprofitar la seva condició d’estrangeres i periodistes i, per tant, persones que no convenia incomodar per part de les autoritats espanyoles del moment. La fugida ha donat per fer una pel·lícula sobre la rocambolesca fugida sota el títol de “Los años bárbaros”

Va romandre exiliat  a l’Argentina on va desenvolupar bona part de la seva carrera professional com a historiador. Alguns experts el consideren la cruïlla de posicions historiogràfiques. Venint d’Europa amb una influencia per tant europeista en la interpretació de la història   i les influències nord-americanes. Ha estat doctor honoris causa per diverses universitat i forma part de l‘Acadèmia d’Història de diversos països.

Ha publicat entre molts altres llibres, Españoles hacia América, Población y Mano de obra en América .S’ha centrat també en els  estudis i treballs sobre les migracions .

Retornat a Espanya a l’any 1991 va dirigir l’institut Cervantes de projecció de la cultura espanyola fins a l’any 1996.

“Cárceles y exilios” és la memòria personal de les tres vegades que va estar a la presó i també els tres exilis que va patir des del 1936 fins el 1976. Tot i que quan Sánchez Albornoz es detingut a l’any 46 la repressió més sanguinària del règim franquista ja ha minvat. Cal dir que la condemna a treballs forçats, és a dir a mena d’esclavitud en aquest cas en la construcció del monument franquista per excel·lència del Valle de los Caidos. Aquest ús de mà d’obra barata té algunes reminiscències  encara, de les aplicades pels països feixistes o comunistes per silenciar a al dissidència. O l’explotació que significa llogar els presoners a empreses de construcció com és el cas d’ell mateix i altres companys La seva fugida el porta de nou a situar-se com historiador a l’Argentina d’on ha de tornar a fugir quan als anys 60 per mitjà d’un cop d’estat torna la repressió indiscriminada per part del dictador general Onganía.

És evident que com a historiador en aquest llibre no deixa de tenir una certa reflexió sobre la mateixa història i la de com aquesta pot ajudar a la col·lectivitat, el mateix Sánchez Albornoz ho fa des de la seva pròpia perspectiva i com reproduïa el Periódico: “ La memòria és un instrument polític  per a la construcció de les nacions. Els països no poden madurar políticament  si no saben què va succeir en el passat.” En aquest sentit es mostra crític davant la insuficiència de la llei de la Memòria Històrica perquè creu que hauria d’haver anat molt més enllà i s’ha fet des del temor encara. Per altra banda deixa constància que ja no és possible retre comptes perquè els culpables de moltes coses ja no hi són però alerta de condemnes com els del Jutge Garzón perquè impedeix la condemna moral dels repressors de la dictadura, única condemna que podem fer després dels anys passats.

El llibre desgrana els memòries cronològicament dels prop de quaranta anys d’exili que ha patit Sánchez Albornoz però alhora com  historiador li permet fer tot un seguit de reflexions de l’entorn internacional en que es van produint els fets que explica al llarg del llibre.

El fet que fos detingut en més d’un indret, fruit dels seu periple, li permet també analitzar els sistemes de funcionament de diversos del països a on ha estat des de la projecció de la universitat fins els règims penitenciaris.

Cal esmentar que Sánchez Albornoz és un dels fundadors de la mítica editorial “Ruedo Ibérico” que va permetre l’edició de nombroses obres de l’oposició franquista i que va ajudar a l’oposició clandestina tenir un corpus literari sobre la batalla contra Franco i la seva dictadura.

Llibre prou interessant pel relat i trajectòria però també per la personalitat de l’autor, peça cabdal de la intel·lectualitat antifranquista.

Cárceles y exilios
Nicolás Sánchez Albornoz.
Col Biblioteca de la memoria, nº29
Editorial Anagrama
Barcelona, abril 2012