Ateneu poètic, 4

EPIGRAMES I CANÇONS (1938)

PÒRTIC

Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només,
la solitud immensa
de l’estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva

JOIA

I
Oh joia omnipotent! Durte callada
dintre dels ulls, només per a mi sola,
gràvid secret,quan fortament voldria
a tots els vents cridar que jo l’estimo.

VI
Com un ritme de vals, dolçament lànguid,
Puntegen els estels fent pas al dia.
Els somnis, ja a la fi, s’acoloreixen,
i ve de lluny el so d’una campana.

XVI
Deixa que els llacs perfumin la nit alta,
I els somnis es vesteixin de neu pura.
Deixa dormir l’esclat de les fogueres
Mentre prop teu el teu amat reposa.

PRESÈNCIA I RECORD (1952)

MAS ISARD

I
Nit estelada
penjada a les agulles
dels pins en somnis.
La meva melangia
el teu camí desgrana.

II
Floreix la lluna
en l’ampla flor de lotus
de l’hora blava.
I la casa es perfuma
de la dolçor del vespre.

FINESTRA A CIUTAT

No veig pollancres
amb dolç vinclar de noia
prop ma finestra.
Sols tres estels naveguen
timoners del meu somni.

COMIAT

I
Rere la boira
d’aquest somni impossible,
és que seria
més dolça la certesa
que el camí solitari?

II
Si les mans deien
un trist adeu a l’alba,
amor, no ploris.
Després del dia estèril
tornaran les estrelles.