La vila en packs

Vendre les coses per unitats és una cosa que va quedant obsoleta en un tipus de productes concrets que molts coneixem. Sembla més atractiu i innovador presentar els productes en packs. Els cinemes del Vendrell ja han pujat al carro i ja han arribat a un acord per elaborar un pack amb els locals del costat amb el qual per uns pocs diners menys pots sopar i anar al cinema. Fins i tot ho pots acompanyar amb crispetes i un refresc. Evidentment abans també ho podien fer però individualment. Ara els consumidors cada dia estan més conscienciats sobre aquestes noves formes de vendre un grup de productes dins una sola unitat.

S’ha parlat molts cops que al Vendrell hi ha problemes de pàrquing de vehicles al centre. Doncs ja no tindríem excusa sobre aquesta queixa tan reincident a la nostra vila. Una mesura per potenciar el comerç o la cultura és donar gratuïtament per cada compra superior a uns pocs euros o per l’entrada al museu o activitat cultural un ticket per un parell d’hores al centre de la vila. Un període més que suficient per anar a comprar o gaudir de l’espectacle i no haver d’aparcar gratuïtament en un racó de l’esplanada del Pèlag si un ha vingut a una hora prudencial. Una altra mesura consistiria en reduir les hores setmanals de la zona blava.

Les estadístiques del nombre de visites dels museus del Vendrell en molts casos corresponen a nens de les escoles municipals que van a fer un volt a les instal·lacions acompanyats pels seus professors. Una bona feina perquè tothom conegui el seu municipi. Però també s’hauria de potenciar aquesta riquesa cultural amb altres esdeveniments populars, com els tíquets de la Xatonada que es puguin comptatiblitzar amb una visita a aquests punts d’interès local. És una bona forma de fomentar la nostra riquesa i que la gent qui ens visita ja no tingui excusa per dir que encara no ha tingut l’oportunitat d’entrar. En les noves tendències comercials a vegades et donen un preu que sembla molt alt perquè reuneix diferents serveis i productes que  et resulta molt més econòmic si ho analitzes detalladament. En realitat estem davant d’una estratègia de màrqueting per vendre millor els nostres productes i serveis. Els números com les lletres són molt vulnerables i es poden presentar al servei del consumidor de la manera més temptadora possible.

A Calafell, un petit grup d’emprenedors locals ja s’han atrevit a combinar diferents propostes i vendre-ho tot junt al client amb un estalvi de diners, però també amb la certesa que intentarà complir tots els passos del programa nocturn. Anar a sopar, prendre alguna cosa en un bar i acabar a la discoteca.

Tenir moltes entitats i empreses està molt bé, però la gràcia és que hi hagi els mecanismes adients perquè aquest engranatge social funcioni d’una forma mecànica i clara. Tenir tres o quatre entitats al voltant del menjar en un municipi és una cosa que queda molt bé per parlar de la riquesa associativa d’un poble. A l’hora de la realitat no oferim un sol producte al client sinó un garbuix d’idees que deixes a l’usuari fora de cobertura. El mèrit  és unificar entitats amb característiques similars perquè tothom faci pinya al voltant d’un sol projecte i no pas de 5 diferents que després resulten que són els mateixos però amb càrrecs repartits. És una cosa ben difícil d’arreglar. Encara estem massa ben acostumats que cadascú vagi pel seu compte i tot i que la crisi ens ha fet canviar una mica la mentalitat encara ens costa treballar colze a colze amb els veïns del costat.

En el món de les associacions al Vendrell hi ha uns joves que s’han plantejar crear un mena de federació d’entitats que les aglutini i  aquestes es puguin coordinar i ajudar en molts aspectes en el seu dia a dia i esdeveniments especials. El seu nom el Teler Coordinadora d’Entitats del Vendrell. Jo els admiro perquè tenen una tasca costeruda, però que la lògica dels nous temps l’anirà imposant enmig d’aquest garbuix d’entitats existents amb un nombre minso d’associats.

Un altre element a tenir en compte és la independència dels diferents motors del conjunt. Una de les perverses costums de casa nostra és la politització d’aquests elements claus vertebradors del conjunt social. Llavors els interessos que mouen aquest engranatge no correspon amb la seva realitat sinó que acostumen a respondre a directrius polítiques depenent d’on vinguin. Quan aquests mecanismes o locomotores no funcionen amb una total llibertat  com ho haurien de fer. Ben aviat  s’acaba viciant tota la cadena i podrint el sistema.

Una vida en packs que ens faciliti la gestió de la nostra oferta comercial i cultural  que els de fora ens vegin com una unitat no com un puzzle de personatges i entitats que rivalitzen qui treu més amunt el cap per sobre dels seus semblants a l’hora de sortir a la foto.