Legionaris a Les Roquetes: espanyolitat o apologia del franquisme?

L'actual equip de Govern no vol que hi participin i han fet gestions amb l'Hermandat del Sant Crist de Les Roquetes per tal de reforçar la processó, sempre amb la condició que no participin els ex-legionaris que ho fan des de fa cinc anys (amb la passiva complicitat del PSC, ICV-EUiA i ERC, grups polítics que, en diferents etapes, formaven part de l'equip de govern municipal), pel caràcter militarista i d'apologia de la violència que aporten. Els partidaris de la “desfilada” han fet arribar 1.600 signatures al regidor de Cultura, no sé si totes de persones del municipi. Les gestions, a dia d'avui, no han fructificat. Al Ple que s’havia de celebrar ahir (i que es va ajornar fins el proper dimarts), les formacions polítiques que sustenten el Govern (UM-9 i CIU-ViA) van presentar una moció en la que es mostren en contra d'aquesta participació.

Molta gent de Les Roquetes es mostra partidari de la presència de membres de la “Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona a la processó. Alguns dels motius que he pogut observar que s'esgrimeixen a les xarxes socials a favor són els següents:

- Que fa que vingui més gent a veure la processó, d'arreu de la comarca.

- Que els independentistes volen prohibir una manifestació d'espanyolitat.

- Que el govern municipal no és sensible a les demandes del poble de Les Roquetes, sustentades per la recollida de signatures.

- Que es vol fer un greuge a Les Roquetes des de Ribes (identificant els grups que sustenten el Govern amb aquest darrer nucli).

- Que es vol menysprear l'origen de molta gent de Les Roquetes, que és del sud d'Espanya, on se celebren les processons de Setmana Santa més potents, algunes amb la presència de legionaris com la de Màlaga.

- Que es vol acabar amb una tradició del poble de Les Roquetes.

Des del meu punt de vista, l'enfocament dels partidaris de la presència dels antics legionaris no és correcte. Considero que el centre del debat no s'ha de situar en l'eix Catalunya-Espanya i/o Ribes-Les Roquetes, sinó en l'eix Esquerra-Dreta o, fins i tot, en l'eix Democràcia-Dictadura. M'explico.

És cert que la Legió, com altres institucions que van exercir violència i repressió durant la Guerra Civil i el franquisme, ha tingut el seu rentat de cara democràtic, i actualment participen en missions de “pau” (algunes d'elles discutibles). Però no és menys cert que, lluny del penediment o de fer un acte de desgreuge per les salvatjades realitzades, des de la legió i des de l'Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona es reivindica els orígens i la trajectòria d'aquest cos al llarg de la seva història. Així, podem veure com a la pàgina web dels antic legionaris de Barcelona es fa apologia del franquisme amb fotos del dictador destacant  que va ser el comandant de la seva “primera Bandera”. Tampoc es pot passar per alt episodis com els viscuts l'any passat a Màlaga, on un dels legionaris portants del pas exhibia al seu braç el tatuatge d'una esvàstica nazi (a Alemanya l’haguessin cessat fulminantment en detectar-ho).

Legionari lluint una esvàstica a la processó de Màlaga

Cal recordar que l'origen d'aquest cos era reprimir els moviments anticolonials que a principis del segle XX es produïen als enclavaments africans sota domini espanyol. Ja de bon principi, destacà la seva especial virulència perpetrant segrestaments, tortures i pillatge (recordem que el dret a pillatge es basa històricament en una mena de “retribució en espècie” que tenien els soldats, sovint mercenaris, amb un sou fixe ínfim o nul i que consistia en quedar-se amb els bens de les persones dels llocs conquerits).

La Legió va ser el primer cos de l'exèrcit a donar suport a l'Alzamiento Nacional de Franco, cop d'estat que va ser l'inici de la Guerra Civil espanyola. Així, el dia 17 de juliol de 1936, la guarnició de Melilla és la primera a sublevar-se contra la República i declara l'estat de guerra al Marroc.

L'agost del mateix any, passen a la Península i realitzen ratzies per allà on passen i s'acarnissen amb la població civil a Andalusia i, sobretot, a Extremadura, especialment a la ciutat de Badajoz, on van executar vora 4.000 persones, la immensa majoria civils, a la plaça de braus, incinerant-los després de ruixar-los amb benzina al cementiri d'aquesta població.

(Batalla de Badajoz)

La sagnia va ser tant cruenta que la premsa internacional es va fer ressó, mitjans com La Voz de Madrid, El Diario de Lisboa, The Chicago Tribune, etc. La crueltat de les tropes africanes a Badajoz va fer esgarrifar fins i tot un dels pocs comandaments nazis presents a la Guerra Civil acompanyant els franquistes. Així, en un informe, Hans von Funck (que després va comandar la 7a Divisió Panzer de l'exèrcit nazi a la Segona Guerra Mundial), va desaconsellar l'enviament de tropes regulars alemanyes a Espanya perquè es podrien desmoralitzar davant la brutalitat i ferocitat de l'Exèrcit Expedicionari d'Àfrica.

(Article de la Wikipedia sobre la Matança de Badajoz)

Qui menysprea, doncs, la memòria i la història de la terra d'origen de bona part de la població de Les Roquetes?

Una cosa és reivindicar la terra d'origen, expressió respectable de la qual és la processó de Setmana Santa i altra es confondre espanyolitat amb legió. Perquè una cosa és l'espanyolitat que es pot demostrar, per exemple, vivint amb passió els partits de futbol de la selecció celebrar les festes que li són pròpies, però altra cosa és defensar la participació en una processó religiosa d'un cos militar, que va protagonitzar els actes més sagnants a la Guerra d'Espanya contra la població civil d'Andalusia i Extremadura. Allò no era Catalunya contra Espanya. Allò era una Espanya (la legítima, democràtica, progressista, que volia acabar amb les injustícies dels terratinents amb la reforma agrària) contra una altra Espanya (dictatorial, feixista, que va perpetuar un règim antic i caduc).

 (Article de Demetrio E. Brisset, Catedrátic de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Màlaga sobre l’anacronisme de la participació de legionaris a les processons. Revista el Observador.)

La processó fa 30 anys que es fa, dels quals en fa cinc que desfilen els antics legionaris. Això és tradició? Una processó que fa 30 anys que es fa, és tradició; però, per mi, un element que en fa cinc no ho és, altra cosa és que hi hagi qui vulgui que a força de temps, ho sigui.

Crec que el que exposat fins ara desmunta força l'argumentari dels que encara defensen la participació dels legionaris en la processó de Les Roquetes.

Una cosa que em sabria molt de greu és que hi haguessin forces polítiques que volguessin treure rendiment polític d'aquest tema d'una manera hipòcrita. I dic hipòcrita perquè trobo coherent el posicionament sincer del PP que defensa amb totes les conseqüències i tots els significats que té la Legió, però encara no he sentit un posicionament al respecte d'aquells que en altres moments permetien des del govern, i amb passivitat, aquesta “desfilada” sense expressar el seu parer.

Què amaguen amb el seu silenci, el PSC, ICV, EUiA i ERC? En volen treure un rèdit electoral, del seu silenci còmplice? Potser el ple de dimarts vinent desvetlla aquesta incògnita, però l’ajornament els dona també l’oportunitat de posicionar-se públicament ja que no ho han fet fins ara. Només els vull recordar que en altres llocs no han tingut, com aquí fins ara, un paper passiu sinó actiu en la defensa de la memòria històrica i, en concret, en contra de reivindicar la Legió. Com a Sant Andreu del Palomar, on el PSC signa un manifest en contra de la presència de la Legió, o a Burgos on PSOE i IU aconsegueixen que no se cedeixi un espai municipal per fer un homenatge al general Yagüe, o participant totes en l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, i el PSOE especialment en la Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica de Extremadura, on es pretén recordar i reparar a les víctimes mortes per legionaris, regulars i falangistes a la “Matança de Badajoz”.

(Nota de premsa de la Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica de Extremadura sobre l’afer de l’ajuntament de Burgos)

Es podria haver optat per contrarrestar la recollida signatures amb una altra recollida de signatures, però crec que seria entrar en una espiral absurda. El millor que es pot fer per tal que aquesta polèmica prengui un caire positiu és:

- Reforçar la processó, amb la participació de gent de Les Roquetes, un pas digne, i la col·laboració, com sempre, dels timbalers. Que sigui una de les més potents de Catalunya, però que el seu atractiu no sigui ni els legionaris ni la polèmica.

- Fer un exercici de recuperació de la memòria històrica. I no em refereixo a la memòria històrica de l'espai físic del municipi, sinó, precisament, de les famílies dels seus habitants que ens situaran a les seves terres d'origen. Potser així algú descobreix que està defensant aquells que van assassinar algun familiar seu.