Preservar de les urnes allò que van conquerir per la força de les armes

Alfonso Alonso ve a Badalona i diu que “es igual que es vulgui imposar la voluntat per la violència o per les urnes” perquè és igualment “antidemocràtic”. Es referia a la consulta sobre l'autodeterminació prevista pel 9 de novembre que, per ell, és il·legal. També va dir “Jo sé quina és la teoria nacionalista del conflicte i com actua sobre la pau i l'equilibri social”. Aquestes declaracions les recullen els mitjans de comunicació, en concret ho vaig llegir en una notícia de Vilaweb del dia 21 de març.

Aquestes declaracions no es poden passar per alt, ni per qui les diu, ni pel càrrec que ostenta, ni pel lloc on les diu, ni el moment polític ni, sobretot, pel seu contingut.

Alfonso Alonso és el portaveu del grup parlamentari del Partit Popular al Congrés dels Diputats. I va ser alcalde de Vitoria-Gasteiz entre els anys 1999 i 2007. Per tant és un alt càrrec del partit que configura el govern espanyol i és basc i, per tant, hauria de ser coneixedor de la situació política i social basca.

Titllar d'antidemocràtic imposar la voluntat per les urnes és una contradicció en si mateixa. I sobta que ho digui precisament un dirigent d'un partit que està fart d'imposar lleis que compten amb el rebuig de bona part de la societat (que no podem quantificar perquè no se sotmeten a referèndum). Podríem posar exemples recents però considero que el màxim exponent d'aquest fet es va produir en una altra legislatura, quan el PP va embarcar l'Estat espanyol en una guerra a l'Irak en contra de la majoria social. Entre altres coses, se suposa que volien imposar per la força de les armes la democràcia en un règim fins aleshores dictatorial. Una altra contradicció del diputat alabès?

En un sentit més, diguem-ne, filosòfic la democràcia pot entendre's com aquell sistema d'organització en el que una majoria “imposa” les seves decisions a una minoria. Ara bé, per a que una democràcia sigui real i no merament formal, les minories han de ser respectades i els seus drets garantits. Dit d'altra manera, un sistema democràtic ha d'establir els mecanismes mitjançant els quals les minories puguin participar del sistema, i no es pot limitar el seu dret principal, que és el de tornar-se majoria.

Per contra, quan una minoria imposa el seu parer a la majoria no podem parlar de democràcia sinó d'oligocràcia. És el que règim polític imperant en el món occidental. I és imperant no perquè no existeixin sistemes polítics formalment democràtics sinó perquè el poder polític està subordinat a les elits econòmiques i financeres.

Però no ens desviem del tema. Respectar els drets de les minories és consustancial al concepte democràcia, però no ho és menys el fet que la democràcia te com a mecanisme per a fer-se amb el poder la regla de la majoria, aquest és el seu grau d'imposició, “tolerada” per les minories si se senten part del sistema amb els mecanismes de participació i, sobretot, amb la possibilitat real d'esdevenir majoria.

I quin és el mecanisme per a fer-se amb el poder en una democràcia. Doncs amb les urnes, senyor Alonso. Si les urnes són il·legals no hi ha democràcia.

El principi de legalitat no pressuposa l'existència de democràcia. Sembla que pel portaveu “popular” la llei és més important que la democràcia. Bé, ell el que fa és una equiparació tendenciosa de legalitat i democràcia. I és mentida. En qualsevol règim polític existeixen lleis però no en tots existeix democràcia. Que coincideixin llei i democràcia depèn de les fonts d'on emanen les lleis. Si la paraula del cacic de torn és llei, hi ha democràcia? No, però hi ha llei. De la mateixa manera que hi han lleis en totes les dictadures. Només quan la llei emana del poble podem parlar de democràcia, i l'instrument polític més reeixit per a que el poble expressi el seu parer per canviar el poder és mitjançant els vots dipositats en una urna.
És curiós com l'antic alcalde de Vitoria-Gasteiz i el seu partit imposen la seva majoria parlamentària a l'Estat espanyol sense cap mena de respecte a les minories i, en canvi, volen imposar als Països Catalans el parer d'una minoria a una majoria. El millor exemple el trobem en les imposicions lingüístiques a l'ensenyament. Les formes de governar de l'alcalde de Badalona, seu de les declaracions, donaria per més d'un article. Més que curiós, no ens hauria de sorprendre, perquè a dia d'avui (millor dit fa dies ja) el PP te una deriva dictatorial clara.

“En absència de violència és pot parlar de tot”. Aquesta era la màxima dels auto-denominats “demòcrates” quan ETA estava activa. Ara, pel PP en boca del seu portaveu al Congrés, és el mateix urnes que armes. No he sentit cap rectificació ni d'ell ni de ningú del seu partit, per tant, es pot considerar posicionament oficial. Posicionament pervers, d'aquells que no volen que s'acabi la violència d'origen polític perquè amb ella s'acaba un dels seus principals arguments polítics, i el negoci d'alguns amiguets que ahir eren policies o militars i avui encapçalen empreses de seguretat privada. És especialment repugnant que aquest argument el faci algú que ha hagut de viure bona part de la seva vida amb escorta. Però de l'Alfonso Alonso ja no m'estranya res, després del seu pas per l'alcadia gasteiztarra. Com diu l'acudit, potser el que volia dir Alfonso Alonso és que no es deixaran perdre per la força de les urnes allò que van conquerir per la força de les armes.

Democràcia, sí, perquè la majoria del poble del Principat així ho vol, exercir el dret a l'autodeterminació. I si constituim un nou estat a resultes d'aquest exercici, no dubti que serem molts (espero que la majoria) els que vetllarem pels drets de les minories, infinitament millor a com (no) ho fan vostès.

Addenda

Dels primers temps del seu pas per l'ajuntament de la capital de la Comunitat Autònoma Basca, recordo una única alegria. Mesos després d'agafar l'alcaldia i substituir en Cuerda (PNB, ala moderada) arriba la seva primera festa major “en Honor a la Virgen Blanca” de l'any 1999, amb alguns actes i concerts tancats per l'equip de govern anterior.

Jo vaig ser una de les vora 5.000 persones que vam gaudir especialment aquell any del concert de Reincidentes a la plaça dels furs, organitzat pel consistori. I vam gaudir especialment imaginant el xec signat per Alfonso Alonso que aniria a parar a un grup que li deu provocar urticària, i que va fer unes quantes referències a ell al concert. Recordo especialment cantant tot el públic a capela “Jornaleros Andaluces” i la versió de l'himne d'Andalusia”, encara el seu record em provoca erissamenta de pels.

Així que vull acomiadar aquest article amb la lletra d'una de les cançons que es van cantar aquell dia (cançó que té forces anys però plena vigència):

MI BALCÓN

Baja el desempleo,
un alijo de hachís
se buscan vendedores,
experiencia.

Lama al 903,
verás Maastricht del revés
la boda del siglo,
elecciones,
corrupción.

Mientras tanto voy pasando
páginas que están en blanco
y me asomo de vez en cuando
a mi balcón.
Veo prisa y desencanto
heroína y mucho atasco
sentimientos navegando en alcohol.

Mil muertos en Asia
en incidente racial
¿dos picolos menos?: ¡masacre!
La inflación hay que parar
privatizar la sanidad
que viene el rey
quitar la mierda de la ciudad.

Mientras tanto voy pasando
páginas que están en blanco
y me asomo de vez en cuando
a mi balcón.
Veo prisa y desencanto,
heroína y mucho atasco,
sentimientos navegando en alcohol.

Pero hay que seguir gritando
y al sistema molestando,
y sus valores machando sin perdón.
Salvar la naturaleza
contra el rico y la pobreza
mala hostia y sobretodo insumisión.