Natura quasi morta

No és la primera vegada i segur que no serà la darrera que un escriptor o escriptora consagrada es passa a la novel·la negra. A la historia de la literatura contemporània hi ha forces exemples, per tant no es gens estrany que una autora com Carme Riera ens ofereixi aquesta novel·la que s’insereix clarament en el gènere negre.

Carme Riera té una de les trajectòries més notable de la literatura catalana actual. Nascuda a Mallorca exerceix de catedràtica de literatura a la Universitat Autònoma de Bellaterra. La seva narració Te deixo amor el mar com a penyora, escrita a l’any 1975 va esdevenir una revelació d’una autora que ja apuntava unes magnífiques maneres narratives. El llibre s’ha convertit en un llibre de culte per determinada generació ja que va tenir una repercussió més notable i s’ha reeditat moltes vegades. A conreat amb èxit la novel·la històrica i entre els seus títols més destacats assenyalaríem. Dins el darrer blau, Cap el cel obert, i la meitat de l’ànima. Aquestes novel·les van obtenir nombrosos premis així la primera fou guardonada amb el Josep Pla, el nacional de Narrativa, el Crexells, Lletra d’Or i a Itàlia el premi Vittorini a la millor novel·la estrangera. Cap el Cel obert obtingué el premi Serra d’Or i per Meitat de l’Ànima el premi Sant Jordi 2033. Apartant-se de la novel·la històrica ha publicat L’Estiu de l’Anglès i Amb Ulls Americans a on fa una dissecció irònica de la política i de la situació al nostre país. Obra carregada d’humor i al·legories a la política del dia a dia a Catalunya i de les derivacions i la visió que tenen de nosaltres els americans. Carme Riera va ser guardonada amb el Premi Nacional de Cultura a l’any 2000 Ara canvia radicalment de registre i per endinsar-se en una novel·la de trama policíaca i ambientar-la en el món universitari i en els aules que, per descomptat, és un món que ella coneix suficientment.

La mateixa Carme Riera defineix el gènere negre i la seva dificultat donada per l’especialització dels lectors i afirma: “Justament per això has d’anar molt en compte amb els efectes sorpresa, amb les trampes,amb els girs argumentals no preparats, que et treus sobtadament de la màniga. Com que el lector juga a anticipar el que passarà, tu has de mantenir el misteri, a la vegada, has d’anar amb compte de no estafar-lo”. És per aquest raó que Riera va anar escrivint la novel·la sobre la marxa però també fent-ne les relectures necessàries per afegir elements a la trama o eliminar aspectes superflus.

La història de “Natura quasi morta” té un fons de realitat. A la tardor del 2007 en mig va desaparèixer un estudiant del programa Erasmus entre Barcelona i Bellaterra del que mai més se’n ha sabut res. Aquest principi és el que dóna peu a l’escriptora a relatar els fets de la desaparició d’un estudiant romanès en plena vaga i mobilització dels estudiants contra el Pla Bolonya. Aquesta desaparició mobilitza als seus companys estudiants en la seva recerca. El professorat, la policia i els mateixos estudiants coordinen les seves forces i tasques però sobtadament hi ha una altra desaparició i a partir d’aquí es desencadena la confusió entre víctimes i sospitosos i cal veure com els implicats poden sortir de la teranyina que s’ha anat creant al seu voltant. I com tantes vegades passa en les novel·les i en la vida real res és el que sembla i hi ha una àmplia gamma de possibles solucions als conflictes.

La novel·la no estalvia crítica social ni tampoc moltes referències al món universitari i a la realitat en que és mou el món docent i també el conjunt d’universitaris i la manca d’entesa entre les generacions actuals i bona part del professorat que pertanyen, com diu ella, a una generació que volia canviar el món i finalment el món els ha canviat a ells. Per altra banda l’actitud del realisme de bona part de la gent jove es contraposa amb una certa actitud de l’idealisme que va irrompre amb força a la generació que a partir dels seixanta va voler canviar els coses. Hi ha també un cert toc irònic en la descripció i actitud en aquest cas dels dirigents estudiantils que encapçalaven les manifestacions i revoltes contra el Pla Bolonya.
Es barregen també elements de realitat com són les pressions polítiques damunt la policia perquè resolguin el cas amb una certa rapidesa o el paper del professorat en un marc de frustracions i desencant.

La pròpia Riera explica que va fer una immersió en al novel·la negra abans de posar-se a escriure, autors con Donna Leon, Andrea Camilleri i Assa Larsson junt amb els autors més propers com Fernando Ledesma, Alicia Giménez Barlet i Andreu Martín que va anar fent el seguiment de la novel·la per dotar-la de la versemblança necessària amb el tractament per exemple la nova policia que no té res a veure amb la policia que havia conegut l’autora en els seus temps d’estudiant. La investigadora que és diu Manuela Vázquez és evidentment un homenatge claríssim a Vázquez Montalbán, un dels autors predilectes de Riera.

Natura quasi morta esdevé doncs una excel·lent novel·la amb totes les característiques de la novel·la negra actual que combina la intriga amb una qualitat formal excel·lent. Escenaris coneguts, crims inconfessables i inqualificables, i personatges que se’ns fan, molts propers i podrien ser qualsevol dels estudiants que ens envolten.

Una reixada experiència doncs d’una autora ja consagrada que ha volgut experimentar en la seva capacitat de crear.

Natura quasi morta
Carme Riera
Col·lecció el Balanci
Edicions 62
Barcelona, febrer 2011