Lectures recomanades

Una dels exercicis que tenen cert encant i que curiosament la gent no acostuma a practicar es donar un cop d’ull als butlletins oficials: El BOP és el que s’ha de mirar més i donar un cop d’ull al DOGC i al BOE. Allí vas veient una mica com funcionen els ajuntaments i altres entitats públiques. Només és un petit tastet, un ràpid control que et pot permetre tenir una idea de la realitat d’aquestes empreses públiques fugint de tot el maquillatge i retocs que s’amaguen en les rodes de premsa oficials, comunicats i webs. Allí pots veure les dades des d’una forma objectiva i amb una petita cerca en altres fonts pots tenir una idea del que s’hi pot arribar a coure.

Una de les coses més divertides són les contractacions per urgències. De cop i volta resulta que demanen personal per urgència perquè és una manera de saltar-se els mètodes tradicionals que funcionen amb un concurs, oposició o les dues combinades. Tot i que per la nova normativa això està aturat. Si mires la realitat pots veure que de cop i volta es produeix una contractació perquè una noia gaudeix del permís de maternitat. Però segurament en aquest cas l’embaràs no ha durat 9 mesos, sinó potser un meset i escaig que ha agafat el consistori per sorpresa i no ha tingut ni temps de convocar una substitució amb una mínima igualtat d’oportunitats per tothom.

Entre les coses peculiars que podem veure en aquests butlletins oficials estan les categories dels treballadors. Abans hi havia tècnics, administratius, auxiliars i zeladors o similars. Ara et trobes una gran varietat de categories que si tens l’oportunitat de mirar el sou en un altre publicació pots veure clarament que un administratiu guanyi la meitat més que un arquitecte amb carrera i projecte de final de carrera, però clar s’ha de tenir una plantilla ben embolicada amb categories, complements, productivitat i altres elements que no hi hagi ningú que la pugui interpretar d’una manera coherent. Només és qüestió de veure amb qui va esmorzar cadascú i es poden entendre moltes coses que amb el llistat a la mà és molt difícil de treure aigua clara si un vol aplicar certs raonaments objectius. Després les oposicions per pujar o mantenir la  categoria donen molt de si també. N’hi ha que s’han d’estudiar 90 temes i altres amb un simple projecte amb un nom ben mediàtic i gens clar ja en tenen prou.

Altres cops apareixen oposicions que mai s’arriben a convocar. Els que s’ho han cregut al final resulta que han perdut moltes hores estudiat per una plaça vacant que sembla ser que sempre han estat ocupades. Abans de les darrers eleccions municipals un municipi del Baix Penedès es va fer un tip de convocar oposicions per als treballadors. Un exercici per recollir vots que ja costa de practicar amb les circumstàncies actuals.

Als ciutadans que els hi agrada conèixer el dia a dia de la resta de persones es poden assabentar dels a qui s’els hi han tallat el subministrament d’aigua per manca de pagament, als qui s’els hi ha posat una sanció per incomplir alguna normativa i mil històries més, els veïns qui ja no consten en el padró municipal entre altres aventures diàries com els embargaments que en un poble no gaire gran t’ajuden a entendre moltes coses que no es poden mesurar científicament.

En aquest apartat també consten les persones i empreses que decideixen plantar el seu propi negoci al municipi. Un fet també prou interessant en els temps que corren. Per aquells que ja tenen un negoci els permet esbrinar les convocatòries d’obra pública per poder participar en la seva realització tot i que pels temps que estem, tot això ha baixat moltíssim.

Hi ha curiosos que de tant en tant ja dóna una repassada a aquestes butlletins que dia a dia es publiquen virtualment. Durant molt de temps ha estat un punt bàsic per trobar ofertes de treball algunes amb més possibilitats i altres on tenies més possibilitat d’encertar l’Euromillones que no pas una bona persona sense padrins hi pogués accedir.

Hi ha una normativa que obliga a publicar una sèrie de fets administratius. Algunes entitats ho compleixen fil per randa, altres ho sortegen segons els interessa, però la llei els marca a una transparència pública..

Aquesta és un exercici molt recomanable a l’hora d’esmorzar, un cop d’ull va molt bé i més en una societat actual que cada dos per tres et treuen noves ordenances perquè els comportaments que abans entraven dins l’ètica i la convivència ara sembla que els polítics només ho poden solucionar amb sancions. Aquest és un bon camí per conèixer com funciona les nostres entitats, hem de fugir de cants de sirena, de mites i de llegendes amb peus de fang. Hem de conèixer les dades reals i sense tractament d’aquella màquina que gestiona la cosa pública.