Els dies que vindran

Interessant novel·la situada a l’Alemanya, en la immediata postguerra, tot està destruït i les forces guanyadores, a través de diverses comissions, han de reconstruir les ciutats i alhora poder detectar qui són els alemanys que van jugar un paper important en l’anterior època nazi. Detectar, depurar i reconstruir, intentat generar confiança i una imatge de voluntat d’amistat entre els vencedors i els vençuts. En aquesta situació trobem al Coronel Lewis que té l’encàrrec del govern britànic de preparar els treballs per la reconstrucció de la ciutat de Hamburg i alhora intentant detectar els moviments de resistència, poca, però real i també de fer les qualificacions de la ciutadania perquè ens podessin reintegrar a les seves feines o bé poguessin ser detinguts i depurats per les seves activitats en època del nazisme.

L’autor, Rhidian Brook, nascut a l’any 1964 viu actualment a Londres i és novel·lista treballa com a guionista i locutor de ràdio. La seva primera novel·la, publicada va ser El testimoni de Taliesin Jones que va obtenir tres premis, incloent el Premi Somerset Maugham 1997, i va ser portada al cinema. La seva segona novel·la, Jesús i la Publicitari va ser publicada en 1999. La seva tercera novel·la, El dia després, va ser publicat l'abril de 2013 per Penguin UK, Knopf EUA i altres 18 editors d'arreu del món. Ha publicat també diversos contes en revistes i publicacions de prestigi com publicats per The Paris Review, Punch, The New Statesman, Time Out i altres. Ha escrit articles per a diaris, incloent The Observer, The Guardian i The Daily Telegraph.

Els dies que vindran és una novel·la de com es poden reconstruir les vides i les relacions en un ambient sòrdid d’una postguerra cruel. Ambientada a la ciutat de Hàmburg 1946, devastada a rel dels bombardeigs dels anglesos. Arriba el moment de la reconstrucció i paradoxalment l’han de fer els mateixos que la van destruir i alhora han de procurar congratular-se amb les víctimes d’aquets bombardeig i, a més, intentar reconstruir, no només les ciutats, sinó les estructures d’una nova relació fonamentada en la pau i en la confiança.

El Coronel Lewis pretén reconèixer que potser no tot s’està fent bé contra l’opinió generalitzada que encara demana una certa ma dura contra els supervivents de la ciutat. Hi ha un intent de generalitzar la culpabilitat a tots els alemanys. La visió del Coronel Lewis és un reconeixement tardà de que segurament es podien haver fet les coses millor.

La narració s’inicia quan els serveis de logística del anglesos troben una casa on pugui instal·lar-s’hi el coronel Lewis i la seva família que acaba d’arribar d’Anglaterra, la seva dona i un fill petit. La família està encara commocionada per la pèrdua d’un fill més gran en un bombardeig alemany. Contra el que és habitual el Coronel demana a la família a qui va ocupar la casa que s’hi quedi, el propietari, un arquitecte que està pendent de la seva classificació respecte al seu paper en l’anterior règim , tot i que no va tenir cap participació activa en el règim anterior accepta quedar-s’hi junt amb un una filla rebel que culpabilitza els anglesos de la seva manifesta desgràcia, ja que la mare va morir en un bombardeig. Dues famílies doncs tocades per la guerra, amb un irreconciliable inici però que finalment els esdeveniments van evolucionant així com les relacions entre ells. La història d’amor que viu la senyora Wilson o la rebel·lia de la filla de l’arquitecte alemany que la porta a relacionar-se a grups que encara pretenen seguir amb la lluita armada contra el exèrcits que han ocupat alemanya i la incursió de tot un seguit de personatge secundaris que donaran un gran interès a la novel·la, així la personalitat d’un comandant dels serveis d’informació o els episodis d’un grups de nens que malden per sobreviure i fan de tot per tal d’obtenir tiquets per poder menjar.

Evocació extraordinària de l’atmosfera en una època poc coneguda i volgudament oblidada a la postguerra a l’Alemanya vençuda a on s’entrecreuen les vides del vençuts amb els vencedors en mig d’un ambient hostil i batut per un fred polar, un hivern cru que encara fa més difícil la supervivència.

Si l’evocació del temps està molt ben aconseguida també ho està la descripció de la ciutat enrunada i dels habitants de les runes que se les empesquen totes per poder seguir vivint amb els mínims necessaris, fet que comporta l’estraperlo, les corrupteles i la desbordada imaginació dels que procuren sobreviure en mig d’un desori generalitzat i també d’una situació d’equilibri entre la necessària repressió de les restes del nazisme i la reconstrucció de la ciutat però també de la societat alemanya.

Un argument extraordinàriament travat, l’evolució de les relacions entre les dues famílies, la figura central del Coronel Wilson, la història del renaixement d’una certa il·lusió de la seva dona per la seva relació amb l’arquitecte. Com l’amor és capaç de transformar a les persones encara que sigui entre les runes físiques i morals que ha deixat la guerra.

De com lleialtats i consciències es desvetllen en els moments més difícils de la vida i de les relacions entre les persones, els comportament ètics i els valors humans desperten consciències de com els sentiments de culpa i de perdó són capaços de trobar-se i de generar esperança..

Reflexió sobre la confrontació armada i les seves posteriors conseqüències. Novel·la commovedora, excel·lentment escrita que ens explica com en mig del desastre és possible amb voluntat i tossuderia superar el drama, tot i les dificultats lògiques que hi ha.

Lectura molt interessant.

Els dies que vindran
Rhidian Brook
Col·lecció El Balanci. 710
Edicions 62
Barcelona , febrer del 2014