Memòries d'un somni

Interessant llibre de memòries d’Amadeu Cuito, advocat i economista que va participar activament en els processos de treball en l’oposició antifranquista de la mà de Josep Pallach. Cuito ha estat sempre vinculat a una família que històricament va estar compromesa amb la cultura i la política catalana.

Amadeu Cuito, va néixer a Barcelona en el sí d'una família catalanista i liberal que va exiliar-se a França a conseqüència de la Guerra Civil. Va viure a Perpinyà i París, on va estudiar dret i economia, i posteriorment a Nova York i Madrid. Viu a Barcelona des del 1976. Quan va acabar els estudis es va traslladar als EEUU i entra en contacte amb els membres més destacats de l’oposició espanyola i treballa conjuntament amb ells per la recuperació de la democràcia als nostre País i, fer-ho també, per servir a Catalunya i recuperar les institucions que aquest país havia perdut d’ençà de la guerra. Va iniciar-se en el món de la literatura amb El jardí sense temps (Quaderns Crema, 2004), que va rebre una excel·lent acollida de públic i crítica. En aquest llibre Cuito comença el seu treball memorialístic i ens situa en la seva joventut entre guerres i les ciutats en que va haver de viure la família. Records íntims i personals carregats de lirisme que fa del llibre més que unes memòries un exercici literari de record. El 2006 va publicar Contes d'un carrer estret a Quaderns Crema, en que diversos personatges desfilen per la ploma de l’autor que amb un prosa magnífica va bastint narracions sobre el sentiment del país i el 2011 ha publicat la seva autobiografia, Memòries d'un somni, en aquesta mateixa editorial. El darrer llibre ens endinsa plenament ja en la vida adulta de Cuito i de la seva acció i evolució política

Els antecedents familiars de Cuito fan que gairebé sigui impossible que no dediques bona part de la seva activitat a la política. Fill del  polític Ferran Cuito que va tenir responsabilitats en matèria industrial durant la segona república i desprès va organitzar els primers patronats de turisme de la generalitat republicana. Durant la guerra va ser enviat per Companys a França per informar de l’abast de la guerra als ministeris francesos va casar-se amb una filla d’un altre gran polític com fou Amadeu Hurtado, de qui es va publicar fa un temps el llibre Abans del sis d’octubre a on Cuito en va fer la introducció. Criat com a francès a ell li agradava dir que no se sent un exiliat sinó un fill de l’exili.

Les memòries comencen amb els records d’infantesa de Cuito, entre Perpinyà i Paris, l’arribada dels alemanys, la sensació de que hi havia una situació d’excepcionalitat però no sap encara interpretar com infant. Això si la preocupació que veu en el seu entorn amb l’arribada de l’exèrcit a la zona de Perpinyà. Son moments emotius, els primers estudis i les primeres relacions amb companys amb qui mantindrà aquesta relació com una manera de continuar el procés d’inserció en el mon que el va acollir. Això però no li impedia començar amb la seva vocació política, els viatges a Barcelona adonant-se que a Espanya la situació era molt  diferent del que ell vivia el porta a interessar-se per la situació política que sempre ha seguit a través de la seva família i els amics. S’interessa per conèixer els referents en aquells moments dels incipients moviments de resistència a Catalunya i a Espanya i també va establir els primers contactes i relacions que esdevindrien més tard posicionament política a l’entorn de la col·laboració amb Josep Pallach.

Seguidament ens explica la seva decisió de marxar als EEUU inicialment sembla que aprofundir en el seu coneixement d’anglès, però aquell país li interessa i hi mantindrà una activitat professional prou llarga com per relativitzar alguna de les seves conviccions de la seva educació francesa fins l’extrem que durant molt de temps parla de les seves dues ànimes.

S’endinsa en algunes interessants reflexions a l’entorn de sentiment catalanista i com es va creant la situació, les conviccions i el sentiments de futur. Ho deixa clar quan diu “Com és habitual a casa nostra, és quan les circumstàncies ens son mes adverses que edifiquem els projectes més ambiciosos. Però com també és habitual la realitat s’acaba imposant” i afirma que la creença general es que qualsevol reivindicació de drets de  Catalunya hauria de situar-se en la tessitura que tenien durant al República, el darrer referent democràtica a Catalunya i a  Espanya.

Les memòries son sempre una aportació a la historia d’un moment, o d’un temps ben definit. Són evidentment, també, un exercici de subjectivitat i en aquest sentit les paraules de J.J. López Burniol són prou eloqüents quan comenta les aportacions de Cuito a la interpretació de la historia d’aquells moments: “Explica Cuito que Maria Macià deia de Tarradellas que “El Josep és un home de lletra menuda”. Ell en canvi –per influx francès i malgrat la seva immersió americana- és home d‘idees generals. Paga la pena llegir-lo”.

Completament d’acord paga la pena llegir-lo.

Memòries d’un somni
Amadeu Cuito
Quaderns Crema
Barcelona, juny 2011