El Vendrell, els ocells i la funció de l'escola

La setmana passada, l’Eix es feia ressò de les activitats que els escolars del Vendrell realitzaven a l’entorn de la conservació del corriol camanegre. Els qui som llecs en ornitologia vam haver de llegir atentament el text per saber que es tractava d’un ocell i no d’un camí o un arbre; o sigui, que d’entrada, aquests nois i noies ja hauran après alguna cosa més, una d’aquelles que no surten als llibres sinó que pertanyen a la vida, a l’entorn proper, al medi ambient del costat de casa. L’enhorabona per a ells i per a les institucions que s’hi han implicat.

Passa de vegades que veiem els nostres fills memoritzar les capitals dels països més llunyans i petits del món i, en canvi, no coneixen el que tenen més a la vora. I si no ho coneixen és perquè ningú els ho ha ensenyat. El pobre corriol camanegre no sortirà en cap prova internacional de nivell, ni servirà de res posar-lo en el curriculum vitae quan aquests alumnes siguin més grans. Ara bé, estic segur que d’això no se n’oblidaran fàcilment i, en canvi, dels continguts llunyans i memorístics no en quedarà res en poques setmanes. Algú se’n recorda del que significa saber coses pel plaer de saber-les? Queda alguna cosa de l’antiquada dedicació a aprendre sense més? Sense buscar un títol o un resultat o una plaça per oposició? Vull pensar que sí que aquest esperit encara és vigent, perquè si no, resultarà que l’escola s’haurà convertit en el departament de formació dels productors del futur i prou. La veritat, no em fa massa il·lusió treballar com a fabricant de mà d’obra no especialitzada.

Iniciatives senzilles però importants com la que ens ocupa avui em reconcilien amb la feina de mestre. Un punt de romanticisme i d’entusiasme per contrarestar tant de pragmatisme, tants rànquings i tanta burocràcia, ens dóna una dosi extra d’alegria. Encara més, quan es tracta d’una tasca compartida amb l’ajuntament.

Potser algun d’aquests joves vendrellencs, escoltarà les explicacions, participarà en les activitats, quedarà profundament conscienciat del valor ecològic del corriol camanegre i després de tot això tindrà la personalitat suficient per alçar la mà i dir:

-I si això era tan important, per què no ho cuidàveu vosaltres els grans? Per què sempre ens esteu deixant els “marrons” per als que ara som petits?

I si som sincers, farem una llista mental de tot el que no funciona i que amb bona fe tractem de transmetre als nostres infants i joves amb l’esperança que ells ho arreglaran i ens posarem les mans al cap. Quin mal rotllo ser fill nostre.