Ni Esquerra ni Republicana (II)

El passat 7 de novembre vaig escriure un article amb el títol “Ni Esquerra ni Republicana”.

En l'apartat argumental de l'article feia referència a l'acord al que van arribar CIU i ERC per abolir les pilotes de goma del material antidisturbis, a canvi de “blindar” Manel Prat al capdavant dels Mossos. En aquest tema també posava de manifest l'engany que ERC i CIU apareguessin com a impulsors de l'abolició de les pilotes de goma quan, segons el meu parer, “els responsables reals que es retirin les bales de goma no són ERC i CIU sinó la pressió social i la feina desenvolupada per col•lectius com Stop bales de goma i Ojo con tu ojo” arran del cas Ester Quintana.

D'altra banda, en aquell moment, s'estava negociant el pressupost de la Generalitat de Catalunya pel 2014. Llavors em feia ressò d'un teletip de l'Agència Catalana de Notícies del dia 23 d'abril del mateix any que destacava que “Mas avisa(va) ERC que si no dona(va) suport als pressupostos la legislatura avortar(i)à”. Els pressupostos (pel 2013) no es van aprovar i es van prorrogar els de l'any anterior. Sí que s'han aprovat els pressupostos de la Generalitat de 2014 amb el vot favorable de CIU i ERC, pressupostos que s'ajusten al dèficit que imposa l'Estat, i que preveuen un increment dels ingressos per tal de mantenir la despesa.

L'increment d'ingressos es vol aconseguir venent patrimoni de la Generalitat i privatitzant serveis. CIU va qualificar aquests pressupostos com “els més socials que es podien fer en les circumstàncies actuals”. ERC destacava l'augment del 3% de la despesa social per justificar el vot. Diverses fonts properes a la negociació van relatar que CIU va condicionar la consulta d'autodeterminació al vot favorable d'ERC als pressupostos.

La meva critica se centrava en el mercadeig sobre temes de drets humans com la retirada de les pilotes de goma, i sobre  temes de democràcia bàsica com la consulta d'autodeterminació, i el fet que aquests temes siguin moneda de canvi per a eludir la responsabilitat política de Manel Prat (sinó del conseller Espadaler) i per a l'aprovació d'uns pressupostos submisos a la deutecràcia i condicionant el vot favorable d'ERC a la recuperació d'unes engrunes de la política social perduda a cop de tisora, a la venda de patrimoni i l'extensió de les privatitzacions.

La conclusió que n'extreia, que a Esquerra Republicana de Catalunya se li havia caigut la “E” d'Esquerra per afavorir les privatitzacions i sotmetre's a un pressupost antisocial com ho són, segons al meu parer, tots els que se sotmeten al pagament d'un deute en bona part il•legítim. També, que se li havia caigut la “R” de Republicana per haver traït els principis republicans que aquesta formació defineix en criteris d'ètica política i de regeneració democràtica, pel seu paper amb tot l'afer de les bales de goma. “Si mai li cau la C es quedaran sense partit...” reblava.

25 de maig de 2014
Setmanes abans del 25 de maig una interlocutòria judicial (tot i que no era una resolució definitiva) reconeix de manera diàfana que Ester Quintana va perdre l'ull per l'impacte d'una bala de goma disparada per un agent de la BRIMO, certificant que el conseller Espadaler i el cap dels Mossos Prat van mentir en seu parlamentària i en seu judicial. Cap conseqüència política per a aquestes dues persones, malgrat les evidències. CIU tanca files i ERC, novament, els hi fa de crossa. A ERC se li cau definitivament la “R”.

25 de maig, eleccions europees. I multireferèndum (que se celebra des del 23 d'abril), organitzat per la societat civil organitzada,  per preguntar a la ciutadania sobre aspectes diversos que afecten a les nostres vides com la utilització de transgènics, el pagament de la part il•legítima del deute, el control democràtic directe sobre el sector energètic i sobre la possibilitat de sotmetre a referèndum vinculant les Iniciatives Legislatives Populars. Democràcia d'arrel, en definitiva. Una setmana abans la Junta Electoral Central (JEC) va prohibir el multireferèndum, al•legant que la coincidència de dates amb els comicis europeus podria en podria condicionar el resultat electoral. Alhora i amb una manca de coherència evident, la mateixa JEC autoritzava diferents consultes municipals en diverses localitats fora del Principat, i va “eximir” de participar del procés electoral a una persona que li havia tocat ser membre de mesa i va al•legar que el dia anterior el seu equip de futbol jugava la final de la lliga europea. Mentrestant, denegava aquest mateix permís a persones que treballen en una pastisseria en el dia de la setmana que te més feina.

Els i les organitzadores del multireferèndum van decidir fer cas omís a la decisió de la JEC espanyola i van treure les urnes al carrer. Pel matí, relativa calma, però els Mossos d'Esquadra identifiquen les persones responsables que estan en algunes taules. En algun cas al•leguen que ho han de fer perquè han de complir ordres però que redacten l'informe fent constar tots els aspectes que poden resultar atenuants: la distància amb els col•legis electorals on es feien les europees, el desenvolupament normal en mig d'una fira com una paradeta més, etc.

A la tarda, es canvien les tornes. Nova ordre del Departament d'Interior als Mossos, s'ha d'evitar el desenvolupament del Multireferèndum. Mossos obligant a retirar urnes, centenars d'identificacions i alguna imputació. Fins i tot, en algun casos, es va donar la penosa imatge de mossos confiscant urnes. Entre les 4 i les 6 de la tarda els mossos executen les ordres d'una Generalitat al servei de la Junta Electoral Central espanyola.
Per sort, els Mossos d'Esquadra no es van endur les urnes en tots els casos, ni molt menys, i es va poder concloure la jornada amb el recompte dels vots que s'havien efectuat fins aleshores.

Els resultats de les eleccions europees al Principat han donat la victòria a ERC que ha fet el “sorpasso” a CIU. Durant la jornada electoral, quan els mitjans de comunicació entrevistaven persones candidates i membres de les organitzacions polítiques que es presentaven en aquestes eleccions, només algunes d'ICV-EUiA expressaven que també anirien a participar al Multireferèndum. D'altra banda, també cal remarcar que la CUP, que no s'ha presentat en aquestes eleccions, ha participat del Multireferèdum, en el seu impuls i organització, i també patrocinant una de les preguntes, en concret la que es refereix al pagament del deute. També persones vinculades als cercles de Podem han participat activament del Multireferèndum. Així com persones pertanyents a diferents moviments socials.

D'ERC, silenci, cap referència, cap compromís, la crítica justa a la decisió de la Junta Electoral i prou, tot i que sé que alguns militants en van participar i que votants d'aquest partit van votar també en aquestes consultes. Cap crítica a l'actuació de submissió del govern encapçalat per CIU d'enviar els Mossos a retirar urnes, cap menció en els seus discursos triomfalistes d'anàlisi de la jornada electoral.

L'article que vaig escriure el 7 de novembre acabava de la següent manera: “Apunt final. CIU avui ha votat en contra de celebrar la consulta sí o sí, vulgui Espanya o no, a moció de la CUP. ERC ha votat a favor. CIU diu que prefereix eleccions plebiscitàries i una DUI. Ja tenen clar uns i altres i tots plegats que en algun moment del procés s'ha d'exercir la desobediència civil i institucional?...”.

Ahir vam tenir l'oportunitat de veure de quin peu calcen uns i altres en el compromís amb el poble català per tal de fer efectiu el dret a l'autodeterminació. I, segons el meu parer, tant CIU com, especialment ERC van fer un paper ben galdós. Els trontolla la “C”? Haurem de prendre nota de cara al 9 de novembre.

PD: L'article està escrit el 26 de maig al matí. Els fets de la tarda no fan més que reafirmar-me en aquest article.