El president a Camp Joliu

El dia ha sortit assolellat i fresc. Després d’una setmana plovent els jardins de Camp Joliu llueixen nets i brillants. Un quart d’una. La gent s’impacienta i mira el rellotge. Per fi. El cotxe oficial arriba pel carrer principal; abans que s’aturi, un parell de “men in black” baixen per dreta i esquerra a la carrera, no sé si disposats a rebre una bala o executant la seva part de la litúrgia. El president Artur Mas baixa del vehicle, fa bona cara. Saluda les autoritats comarcals i els responsables de l’escola que l’esperaven a peu dret al final del passeig. Tenen el detall de no entretenir-se. Es dirigeixen a la pineda, on els esperen les famílies de l’escola, deu haver-hi al voltant del miler de persones. Fins al divendres les apostes estaven dividides: vindrà o s’excusarà en l’últim moment? Doncs no, al final ha vingut. Pugen a l’estrada, el president s’asseu, el públic aplaudeix i comencen els parlaments. Tots benintencionats, però malgrat que els seus missatges siguin sentits i adequats per a una festa de fi de curs -que d’això es tracta- no poden evitar que la gent s’impacienti. Són els teloners, n’han de ser conscients. Finalment li arriba el torn, s’alça de la cadira, es corda l’americana i promet que serà breu amb un somriure de complicitat.

El missatge és convincent. Primer unes dades: a Catalunya cada cop hi ha més joves que segueixen estudis post-obligatoris de tipus professional mentre que disminueix el nombre dels qui deixen d’estudiar. Dada positiva i que, com el senyor Mas s’encarrega de subratllar, ens col·loca en la mitjana europea. Més dades: cada cop hi ha més alumnes que completen els seus estudis en el temps calculat per fer-ho, o sigui, cada cop es repeteix menys de curs. Un fet qualificat de molt positiu pel president però que provoca mirades de reüll entre els professors. S’apropen les juntes d’avaluació decisives, les del mes de juny, el missatge del president és clar: millor que no es repeteixi, el doble de temps significa el doble de diners per acabar en el mateix punt més o menys. Entesos. Rebut. Com si hagués percebut telepàticament l’efecte de les seves paraules sobre el professorat, el senyor Mas canvia el registre i recorda a tots els assistents que el sistema educatiu funciona, i fins i tot funciona millor, amb menys recursos i amb pitjors condicions laborals per als mestres i educadors. Gràcies. I com aquell qui no vol la cosa, abans d’acabar, es posiciona en defensa del dret de les famílies a educar els seus fills segons les seves idees i triant el model que els sembli millor. Ovació. Encara més, tots els models educatius amb demanda i èxit tenen dret al sosteniment amb fons públics. L’argument és que hi ha coses que no cal dirigir-les “des de dalt” com de vegades sembla que altres vulguin fer. No podem estar més d’acord, fins i tot, podríem preparar-li una llista d’aspectes en els quals tampoc ens caldria cap intervenció estatal.

I a continuació repartiment de diplomes i passejada per les instal·lacions. Onze anys enrere, el mateix Artur Mas ja havia estat a Camp Joliu, però llavors era un jove conseller en cap que no aconseguia treure’s de sobre una imatge un pèl impostada i prepotent. Encara recordem com el seu avatar a Polònia era el “gall Quirico”. El d’ahir era un home madur, proper, relaxat, creïble. Va permetre multitud de “selfies”, va conversar amb alumnes i famílies i va deixar bones sensacions -molt meritori en els temps que corren-. Somriures, paraules, encaixades, discursos… Cal reconèixer que el senyor Mas domina aquests recursos a la perfecció. Potser no toca recordar-li avui -amb aquest sol tan bonic que ha sortit- que l’acció de govern, o sigui, la gestió de les retallades, no provoca les mateixes reaccions. De moment, el diumenge va transmetre confiança i el públic la hi va comprar.