Enmig d'una cruïlla d'etiquetes comercials

Sempre ens han dit que nosaltres vivim en una vila anomenada el Vendrell que està dins la comarcal del Baix Penedès. Per a les persones que ens visitin en tren troben clarament una estació al Vendrell, però han de pensar una mica més per descobrir que Sant Vicenç de Calders, curiosament també està dins el terme municipal del Vendrell. Per a les persones que volen anar a les platges de Sant Salvador, Coma-ruga i el Francàs i busquen transport ferroviari han de descobrir que Sant Vicenç de Calders vindria a correspondre amb Coma-ruga, encara que el nom no tingui res a veure. Tots aquests topònims formen part del municipi del Vendrell. De moment, Coma-ruga que potser és el nucli més important no és independent. Potser no seria cap mala idea treballar perquè algun dia pugui ser una entitat municipal descentralitzada perquè la realitat del Vendrell i la dels seus barris marítim són bastant diferents i fins i tot a vegades oposats. La cosa de moment no sembla que es vulgui moure gaire. No hi ha cap voluntat per adquirir una certa independència administrativa.

Pel que fa a la nostra comarca també tenim un situació un xic confosa. Oficialment pertanyem a la comarca del Baix Penedès dins la província de Tarragona. Una combinació que ens situa en plena Costa Daurada i de retruc, també ens situem al Camp de Tarragona.

El nostre passat també ens ha marcat. No podem oblidar la nostra relació amb la Vegueria Penedesenca i el seu posterior corregiment. Els nostres vincles amb Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú al llarg dels segles han estat prou evidents. Llavors des de Vilafranca principalment reclamen que nosaltres formem part de la Vegueria Penedesenca, però si fessis una enquesta pel Vendrell pocs són els que ho acceptarien. La majoria, pel que fa al Vendrell, se sent més proper al Camp de Tarragona, simplement per la capitalitat provincial. Si mirem la realitat social actual segurament estem més propers a formar part de la metròpolis de Barcelona que no pas de Tarragona o Vilafranca. Són moltes les persones de l’àrea de la Ciutat Comtal que en els darrers anys s’han establert en els nostres dominis. Són pocs, relativament, els qui s’han integrat definitivament en el nostre territori. Al final hem resultat transformats en una ciutat dormitori.

Fa un parell d’anys a Cunit i a Cubelles va sorgir un moviment per defensar la nostra identitat entre les dues conurbacions i intentant mantenir un vincle amb la vinya i el vi que són dos dels pilars bàsics que denota el terme Penedès. Per lligar-ho tot això va sorgir el Penedès Marítim format per aquestes dues localitats  a cavall entre Tarragona i Barcelona. Altres poblacions com Calafell i el Vendrell estan a les portes d’entrar en aquesta nova etiqueta, però de moment no es decideixen a entrar en aquest grup. Potser haurem d’esperar una mica a veure quin pas fan. Si es referma el Penedès Marítim o la proposta queda congelada tal com va néixer. Esperarem que passa a les properes eleccions municipals que segons els resultats pot fer decantar la balança a un cantó o un altre definitivament.

Evidentment ara sembla que  tenim un altre problema. La gent de més enllà dels Pirineus no coneix gaire el Penedès i potser li sona Catalunya que són un grup nombrós de gent que celebren alguna cosa el mateix dia que es commemora el cop d’estat a Xile contra Allende i l’atemptat de les Torres Bessones. El que la gent del globus terraqui coneix clarament és la marca Barcelona, però ho hem de reduir a BCN perquè aquest és el nom comercial que tothom identifica.

Ara que hem de fer un nou parc a la zona de Cambrils li hem de posar el que més ven a casa nostra que és BCN World. Nosaltres que estem aquí al mig de tot això si volem que els xinesos ens vinguin a veure amb l’excusa d’anar a la Sagrada família també hem d’incloure a la nostra marca les tres lletres BCN.

Evidentment que amb aquesta nova identitat galàctica ens hem de vendre dins el mateix pac que Gaudí, Port Aventura i la Casa Museu Dalí. Nosaltres tenim a figures universals com Pau Casals, però evidentment no està a la primera divisió universal sinó en altres posteriors. No cal que parlem d’altres artistes i personatges que tenim a casa nostra que són coneguts a casa seva i a la del veí però per molt esforç que hi fem no podem anar gaire més lluny. La realitat és aquesta. Doncs també  és la nostra situació i cada dia som menys Penedès i menys Camp i més Barcelona. Qui mana és l’economia mundial, nosaltres estem sota l’ombra de Barcelona. Però a part d’això i encara que no serveixi absolutament per a res podríem tornar a fer una moció al ple per canviar el nom de l’estació de Sant Vicenç de Calders. Ara un xic confosa. Potser quan ho aconseguim Coma-ruga ja serà independent. Sort que l’Eix Diagonal que estan creant entre Vilanova, Vilafranca i Igualada no s’ha fixat gens en nosaltres. Sinó potser tindríem un altre problema.