Las tres bodas de Manolita

Tercer volum de projecte Episodios de una Guerra Interminable que va començar amb el llibre Inés y la alegria, i que segueix ara quedant encara tres volum més per completar aquesta mena de nous episodios nacionales, dedicats a la guerra civil. La base de cada volum és alguna història real que l’autora transforma amb una novel·la de ficció, afrontant els reptes i problemes que els seu protagonistes van tenir en la realitat.

En el primer volum es desenvolupava a l’entorn d’Inés, una noia que es veu immersa en mig de l’episodi de l’ocupació, durant uns dies, de la Vall d’Aran per un cos de l'exèrcit, bàsicament comunista, que pretén obrir un front de guerra i esperar que la pau de la segona guerra mundial els beneficiï amb una caiguda del regim franquista, l’episodi va ser inútil i van haver de retirar-se altre cop a França, en el segon volum del cicle "El Lector de Julio Verne" el protagonista és un nen que va descobrint la realitat del que passa al seu entorn i comprèn molts dels fets, els silencis i les pors que l'envolten vivint en una caserna de la guàrdia civil en temps de repressió i mort.

Almudena Grandes és una de les plomes consagrades de la literatura castellana actual. Una llarga bibliografia la situa com una autora de prestigi, qualitat i popularitat. Es va donar a conèixer amb la novel·la "Las edades de Lulu", que va guanyar el premi La Sonrisa Vertical de literatura eròtica. A partir d’aquesta novel·la van seguir tot un conjunt d’obres que han merescut unes critiques molt positives, amb una àmplia difusió i amb una excel·lent acollida entre el públic. Entre elles destacaríem: "Atlas de geografia humana", "Los aires difíciles" i el "Corazón helado" i dels seus volums de contes, sobresurt "Estaciones de Paso".

Almudena Grandes escriu habitualment columnes d’opinió al diari “El País” i participa activament en moviments polítics d’esquerra.

Las tres bodas de Manolita es situa a Madrid, la ciutat encara no ha superat els estralls de la guerra civil. La guerra ja ha acabat però encara els seus habitants han de sobreviure agafant i acceptant qualsevol feina o amb les cartilles de racionament o bé esquivant la repressió que sofreixen, ja no els directament afectats pels càrrecs que se’ls imputen, sinó també els seus familiars. Així trobem a Manolita que té el pare empresonat, havia esta Guardia de Asalto i també empresonen a la seva madrastra que es va dedicar a espoliar a les famílies aristocràtiques organitzant un grup que sota l’aparença de grups revolucionari el que volien era enriquir-se. Manolita té a més el seu germà, Antonio, un dirigent de les J.S.U. amagat, perquè si surt a la llum serà detingut i empresonat i possiblement condemnat a mort. Mentre cuida dels seus germans petits i aconsegueix que la parella de bessons puguin, a través de Auxilio Social de Falange, anar a un escola de monges de Bilbao on acaben esdevenint mà d’obra barata. El germà de Manolita vol reprendre l’acció política i de mobilització. Amb tot això han arribat clandestinament tres multicopistes que ningú sap fer funcionar. Antonio pensa amb un seu company empresonat “el manitas” i a través del capellà de la presó de Porlier que ven trobades entre presos i les seves dones, cada “encontre” costava 200 pessetes que es repartien el capellà i altres funcionaris corruptes, aconsegueixen que Manolita, que durant molt de temps havia declinat l’acció política amb la frase que fa fortuna al llibre “commigo no conteis”, passi com la dona del pres i li pugui lliurar els documents sobre el funcionament de les multicopistes. Aquesta primera trobada “la boda” generà altres visites fins que el jove pres es enviat a la construcció del monestir de Culegamuros a redimir la pena amb el treball. Allà es trasllada Manolita que hi viu duran molt de temps. Paral·lelament apareix al figura del Orejas, Roberto un militant, també, de les Juventuts Socialistes Unificades que passa a ser un confident de la policia, desmantellant en més d’una ocasió les estructures del partit. Finalment el famós Orejas esdevé el tristament famós Comissari Conesa que tantes operacions brutes va aportar a terme a les clavegueres de l’estat. Els protagonistes en descobrir-ho, ja en temps de democràcia, queden fortament impressionats.

La novel·la té a més històries paral·leles en que els protagonistes principals hi tenen un paper secundari i en canvi emergeixen amb força alguns secundaris com la companya d’Antonio, Eladia, una noia que es dedica al ball i actua amb notable èxit i això permet que sigui una tapadora d’altres activitats, també les històries dels germans de Manolita i les seves peripècies a l’escola o el personatge de la Palmera, homosexual que pateix les conseqüències de la repressió que va patir aquest col·lectiu desprès de la guerra però també el cert rebuig en altres moments, o també l’escriptor anarquista i fill de l’aristocràcia Antoni Hoyos que té muntada una peculiar comuna a la casa familiar acollint-hi a personatges singulars.  

La novel·la ens explica el pas d’una Manolita que no vol compromisos durant el període de la república o de la guerra, a una Manolita compromesa primer per complaure el seu germà, però desprès, veient la situació del país, per convicció.

Es converteix en una lluitadora que brega en diversos fronts, el familiar, tenint cura dels seus germans, el del treball per poder guanyar alguns diners i el polític amb una creixent activitat i conscienciació.

Batalla entre les lleialtats i la delació. El compromís queda reflectit amb la defensa de la república que en fa l’aristòcrata trasmudat en anarquista i la traïció en la figura de Robert, que de militant revolucionari passa a confident dels feixistes i repressor. La por com a factor determinat en alguns moments de la història.

Extraordinàriament ben escrita i ben travada amb una trama complexa, descarnada història de la supervivència en les condicions d’una postguerra dramàtica pels perdedors a la capital del Madrid franquista.

Segueix amb la seva denúncia del franquisme  més destructor i repressor.

Las tres bodas de Manolita
Almudena Grandes
Col.leció Andanzas 730/3
Editorial Tusquets
Barcelona, març  2014