Oh, América

Magnífica novel·la amb trets autobiogràfics en que es planteja com van viure i reaccionar un seguit de noies italianes que s’havien casat amb soldats americans i poden, acabada la guerra, retrobar-se a Amèrica. Els temors inicials, el descobriment del desconegut, les ciutats ben estructurades que contrasten amb les runes dels pobles italians de la postguerra, els canvis de costums, el descobriment d’una nova cultura, tot plegat conforma la història personal de l’autora que viu aquesta epopeia després del desengany que va significar que el retrobament amb el seu marit fos precisament un d’encontre.

Marcella Olschki va néixer i morir a la ciutat de Florència, va estudiar a la mateixa ciutat i a Roma, va estudiar periodisme i es va  especialitzar en moda, va exercir també com advocada, va treballar també dissenyant joies i objectes de decoració. Va escriure als diaris La Nazione i al Diari de Brescia, fent col·laboracions de diverses matèries i també va treballar a la ràdio col·laborant en programes de música.
Va escriure dues novel·les Una postal de 1939 que no va ser publicada fins l’any 1954 obtenint el premi Bagutta a la millor primera obra i després va publicar Oh, América.

Una postal de 1939 és un llibre també autobiogràfic. Explica la seva vida com a escolar a Liceu Dante de Florència durant l’època de naixement i expansió del feixisme, que alguns estudiants combatien. La narració ens porta a les classes a on l’autora descriu els seus companys, a aquells que d’alguna manera trenquen la monotonia, aquell que fa riure o aquella que té la capacitat de sobresortir. Un conjunt, una classe com qualsevol altra en uns moments d’una entusiasme col·lectiu que no amaga situacions ben delicades i en ocasions ben esperpèntiques

Fets entranyables com el descobriment del primer amor de joventut fins la tragèdia que es desferma per  una petita “broma” a un professor, representant del feixisme més pur que porta a la jove estudiant a una situació gairebé kafquiana amb un judici del que sortosament en surt ben parada.

Una quotidianitat que va més enllà de les aules del liceu per acostar-nos a la realitat d’un país que viu les glòries pròpies de l’èpica del feixisme imperant abans del començament de la guerra.

La condició humana, les respostes d’uns pocs ciutadans davant el feixisme, el trencament de l’adolescència de manera sobtada i l’enfrontament amb la societat adulta.

“Oh, América” ens explica la vida d’una jove italiana que arriba als EEUU per retrobar-se amb el seu marit un oficial de l’exèrcit, metge de professió. El seu viatge és un viatge cap a la il·lusió i a la nova vida que l’espera a Amèrica, després del patiment dels anys de la guerra a Europa. Viatja en un vaixell carregat de noies i dones que tenen els seu mateix objectiu retrobar-se amb els marits de guerra. Arribada a EEUU s’adona que totes les seves expectatives canvien  en retrobar-se amb un marit al que pràcticament desconeix i que sembla que ha canviat molt des de que es vans separar. El món que s’havia imaginat s’esfondra i cal que refaci, no només les expectatives que tenia sinó també la seva manera d’enfrontar-se als nous reptes que li planteja la vida, ben diferents pels que s’havia preparat.

Oh, América segueix la tònica de la seva novel·la anterior entre un extraordinari realisme en explicar les situacions que va vivint fins a expressar una certa nostàlgia del seu país i de la situació de  felicitat que s’ha estroncat just en arribar als EEUU i veure com es deteriora el seu matrimoni. Però sentint el lògic dolor no s’enfonsa i s’espavila a sobreviure en la societat americana del moment. S’espavila a trobar els contactes entre els italians ja instal·lats i fa diversos treballs per poder viure amb una certa tranquil·litat tot esperant el divorci i el seu retorn a Itàlia, frustrada la seva vida americana. La seva epopeia americana ja comença al vaixell Vulcània que la porta, junt amb moltes altres dones, a retrobar-se amb el seu marit. A partir del moment en que s’adona que aquesta vida s’ha esfondrat viatja pel país i va escrivint cartes a la seva família, aquestes cartes, explicant el moment en que viu ella emocionalment, les seves aventures amoroses, o la descripció de paisatges, o les vivències professionals en el món del periodisme i de la moda, l’explicació dels xocs culturals són la base d’aquesta esplèndida narració.

Contrasta aquesta acció més intimista o emocional amb l’explicació del país de les seves lleis, de la diferència de legalitats entre els estats i la complexitat de les diverses realitats en funció del lloc on es viu.

Possiblement el fet de que Marcella Olschki fos una supervivent de la guerra a Itàlia, ho havia perdut tot i fins i tot en algun moment perillava la seva vida, li permet afrontar la situació amb aquest esperit de ressorgiment que és finalment un dels motors de la vida de la protagonista. La il·lusió, l‘esperança que caracteritza a la protagonista és clarament una mostra de voluntat d’enterrar un passat dur i cruel i renéixer amb les possibilitats que li dóna altre cop la vida.

No es tracta d’exemplaritzar però sí de veure els aspectes positius de les noves oportunitats.

Magnífica, literàriament fresca i entranyable emocionalment.

Oh, América.
Marcella Olschki
Colección Largo Recorrido, 53
Editorial Periférica
Cáceres Març 2013